Obre el menú principal

El Guepard asiàtic (Acinonyx jubatus venaticus), també conegut com a guepard iranià és una espècie críticament amenaçada de guepard, és concretament una subespècie, que actualment només es troba a l'Iran. Abans es trobava també a l'Índia on ja és extint.[1]

Infotaula d'ésser viuGuepard asiàtic
Acinonyx jubatus venaticus
Acinoyx jubatus venaticus.jpg
Estat de conservació
Status iucn3.1 CR-ca.svg
En perill crític
UICN 220
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreCarnivora
FamíliaFelidae
GènereAcinonyx
EspècieAcinonyx jubatus
SubespècieAcinonyx jubatus venaticus
(Griffith, 1821)
Nomenclatura
Sinònim taxonòmic
  • Acinonyx jubatus raddei
  • (Hilzheimer, 1913)
Modifica les dades a Wikidata

El guepard asiàtic viu principalment al desert central de l'Iran en situació de poblacions fragmentades. L'any 2013, només 20 guepards es van identificar a l'Iran.[2] La població total estimada és d'entre 40 a 70 individus, els accidents en carretera suposen els dos terços de les seves morts.

El guepard asiàtic es va separar del seu parent africà fa entre 32.000 i 67.000 anys.[3] Junt amb el linx eurasiàtic i el lleopard persa, és un dels gran fèlids actuals a Iran.

CaracterístiquesModifica

 
Cadells de guepard (Índia, 1897).

El cap i el cos del guepard asiàtic adult mesuren 112–135 cm amb una llargada de la cua entre 66 i 84 cm. Pesa de 34 a 54 kg. Els mascles són lleugerament més grossos que les femelles.

 
Il·lustració del guepard asiàtic de les Antologies de Svyatoslav, 1073.
 
Un guepard asiàtic.

El guepard asiàtic es troba en zones desèrtiques al voltant de Dasht-e Kavir i inclou altres de Kerman, Khorasan, Semnan, Yazd, Teheran, i Markazi. La majoria viuen en cinc santuaris de la vida silvestre: Parc Nacional de Kavir , Parc Nacional de Touran , Àrea protegida de Bafq, Reserva de la vida silvestre de Daranjir i Reserva de la vida silvestre de Naybandan.[4]

Les preses del guepard asiàtic són petits antílops, a l'Iran principalment gaseles Jebeer, gaseles perses, ovella silvestre, cabra salvatge i llebre del Cap.

ReferènciesModifica

  1. Jowkar, H., Hunter, L., Ziaie, H., Marker, L., Breitenmoser-Würsten, C. & Durant, S. (2008). "Acinonyx jubatus ssp. ventaticus." {{{any_IUCN}}} Llista Vermella de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura {{{any_IUCN}}}. [Consulta: {{{consulta}}}]
  2. «Asiatic Cheetah on The Brink of Extinction – Less Than one Hundred Asiatic Cheetahs Survive in the World». Hamsayeh.net, 27-02-2010.
  3. Charruau, P., Fernandes, C.; Orozco-Terwengel, P.; Peters, J.; Hunter, L.; Ziaie, H.; Jourabchian, A.; Jowkar, H.; Schaller, G.; Ostrowski, S. «Phylogeography, genetic structure and population divergence time of cheetahs in Africa and Asia: evidence for long-term geographic isolates». Molecular Ecology, 20, 4, 2011, pàg. 706–724. DOI: 10.1111/j.1365-294X.2010.04986.x.
  4. Farhadinia, M.S. (2004). The last stronghold: cheetah in Iran. Cat News 40: 11-14.

Enllaços externsModifica