Guillem Clua

dramaturg català

Guillem Clua (Barcelona, 1973)[1] és un dramaturg, guionista, director d'escena i periodista català.

Infotaula de personaGuillem Clua
Biografia
Naixement1973 Modifica el valor a Wikidata (48/49 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Autònoma de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódramaturg, periodista, director d'estratègia digital, guionista, dramaturg Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm1952158 Modifica el valor a Wikidata

Llicenciat en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona, va iniciar la seva formació teatral a la London Guildhall University. Està vinculat a l'Obrador de la Sala Beckett. És un dels autors contemporanis espanyols amb més projecció internacional. Les seves obres més conegudes com són La pell en flames, Smiley i L'oreneta, han estat traduïdes a nombrosos idiomes i s'han representat per tot el món. S'han traduït a l'anglès, alemany, italià, francès, grec, búlgar i serbocroat. Amb el seu primer text, Invisibles, va obtenir el Premi de Teatre Ciutat d'Alcoi 2002, i el 2004, La pell en flames va obtenir el Premi Alcoi per segona vegada i el Premi de la Crítica al millor Text del 2005. La versió en anglès s'ha estrenat en set ciutats nord-americanes, i el 2006 el dramaturg es va traslladar a Nova York per a presentar-hi Gust de cendra. Seguidament va escriure Marburg, estrenada al Teatre Nacional de Catalunya (TNC) el 2010.[2][3]

En els darrers anys, Clua ha escrit obres amb una gran influència política com són L'Oreneta, El gust de les cendres, La pell en flames i Justícia, que fou la darrera obra revelació a Barcelona. Es tracta d'una peça teatral que presenta una història que va des del final de la Guerra Civil Espanyola a les primeres manifestacions gais a Barcelona, i des del concert dels Beatles a la Monumental a la transició, i que inclou el cas Banca Catalana i el pujolisme. Precisament, el 2020 aquesta obra va rebre el Premi Nacional de Literatura Dramàtica del Ministeri de Cultura.[4]

ReferènciesModifica