Guillermo Calderón

guionista xilè

Guillermo Calderón Labra (Santiago, Chile, 18 de marzo de 1971) Santiago, Xile, 18 de març de 1971) és actor, dramaturg, guionista i director teatral. Va estudiar actuació a l'Escola de Teatre de la Universitat de Xile. Va fer estudis de postgrau en el Actor’s Studio a Nova York, a l'Escola de Teatro Físico Dell’Art a Califòrnia i un Màster en Teoria del Cinema en la City University de Nova York.[1] Actualment és Professor d'Actuació a l'escola de teatre de Universitat Catòlica de Xile.

Plantilla:Infotaula personaGuillermo Calderón

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Guillermo Calderón Labra Modifica el valor a Wikidata
18 març 1971 Modifica el valor a Wikidata (53 anys)
Santiago de Xile Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Xile
Dell'Arte International School of Physical Theatre (en) Tradueix
Actors Studio
Universitat de la Ciutat de Nova York Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballTeatre, pel·lícula, pedagogia i forma dramàtica Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióguionista, dramaturg, realitzador, actor, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorPontifícia Universitat Catòlica de Xile Modifica el valor a Wikidata
Premis

Modifica el valor a Wikidata


Universidad de Chile
Casa central de la universitat on va estudiar Guillermo Calderón, Universitat de Xile

Carrera artística

modifica

A mitjan noranta va participar en la companyia El Cancerbero, una dècada més tard forma, al costat de Paula Zúñiga, Trinidad González i Jorge Becker, la companyia teatral "Teatro en el Blanco" on escriu i dirigeix la seva primera producció: Neva (2006). El col·lectiu es compon de graduats a l'Escola de Teatre de la Universitat de Xile, que prèviament s'han iniciat professionalment en la companyia El Cancerbero, al costat d'Andrés Céspedes.[2]

Després de diplomar-se a l'Escola de Teatre de la Universitat de Xile participa de la novel·la televisiva Adrenalina en Canal 13 on interpreta a "el Killer". Després d’ "Adrenalina" va passar a la naixent àrea dramàtica de Megavisión, on va fer una teleserie més, “Rossabella”.[3] Després d’això es va retirar del gènere, es va cansar del seu rol d'intèrpret i va descobrir, en els cursos i màsters que va realitzar als Estats Units i Itàlia, que se sentia més còmode com a director.[4] Prèviament va dirigir obres clàssiques com una adaptació de “La caída de la Casa Usher” d'Edgar Allan Poe i “Historias de Familia”.[5]

El 2008 amb l’agrupació La Reina de Conchalí munta l’obra Clase, que també va participar en el VII Festival Internacional de Buenos Aires - FIBA 2009, amb la interpretació de Roberto Farías i Francisca Lewin.[6]

El gener de 2009 estrena 'Diciembre' amb Teatro en el Blanco on empra diàlegs punyents i monòlegs de dimensions èpiques que segueixen una corba dramàtica creixent, amb altes dosis d'humor negre que condueixen l'obra a un pla reflexiu.[5]

En 2010 dirigeix l’obra Los que van quedando en el camino d'Isidora Aguirre, que recrea la massacre de camperols a Ranqui el 1934.

A començaments de 2011 estreba Villa+Discurso, un programa doble que es va presentar en antics centres de tortura. Aquest espectacle va formar part del VIII Festival Internacional de Buenos Aires (FIBA). Després van seguir Beben, estrenada a Alemanya al Teatre Düsseldorfer Schauspielhaus. Posteriorment Escuela a Xile, i guions de cinema i televisió como Violeta se fue a los Cielos, Ecos del Desierto, El Club i Neruda entre altres.

Les seves obres s'han presentat en innombrables països amb les millors crítiques. Ha estat professor en la Universitat de Xile en la Pontifícia Universitat Catóilca i Universitat Major.[2]

Com a director i dramaturg ha originat una línia de creacions que interpel·la a la platea a partir del seu contingut polític i del lliurament físic i emocional dels actors.[2]

Premis i reconeixements

modifica

Referències

modifica
  1. «Sobre el autor – Escuela de Espectadores» (en espanyol europeu). [Consulta: 3 juliol 2017].[Enllaç no actiu]
  2. 2,0 2,1 2,2 «Chile Escena.». [Consulta: 3 juliol 2017].
  3. 13, Tele. «El rockero de “Adrenalina que llegó a ser el dramaturgo chileno más exitoso en el extranjero» (en español). [Consulta: 3 juliol 2017].
  4. «Dramaturgos a mil - Revista Paula». Arxivat de l'original el 2017-09-17. [Consulta: 3 juliol 2017].
  5. 5,0 5,1 «Diciembre» (en castellà). , 10-12-2009 [Consulta: 3 juliol 2017].[Enllaç no actiu]
  6. 6,0 6,1 «Clase de Guillermo Calderón en Alternativa Teatral» (en castellà). [Consulta: 3 juliol 2017].
  7. «Neva» (en anglès). Arxivat de l'original el 2017-09-16. [Consulta: 3 juliol 2017].
  8. Valdez, Rocio «Villa+Discurso: la obra en que Guillermo Calderón indaga en el tema de la tortura». , 08-12-2010, p. p. 57 [Consulta: 10 juny 2017]. Arxivat 2017-09-16 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2017-09-16. [Consulta: 17 juny 2022].
  9. Duhalde, Max «Obra que se enmarca en terremoto de 2010 baja el telón de Teatro Hoy». BiobioChile; Arte y Cultura, Martes 20 junio 2017 [Consulta: 25 juny 2017].
  10. Valdivieso P., Alejandra «Guillermo Calderón estrena "Escuela": "La democracia ha sido muy decepcionante"». La Segunda online, Espectáculos, lunes, 7 enero 2013 [Consulta: 10 juny 2017].
  11. Peter Weiss 100
  12. «Escuela y Mateluna: Las polémicas obras de Guillermo Calderón que vuelven a la cartelera santiaguina». [Consulta: 3 juliol 2017].
  13. «Feos | Fundación Teatro a Mil» (en castellà). [Consulta: 3 juliol 2017]. Arxivat 2017-09-16 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2017-09-16. [Consulta: 17 juny 2022].
  14. «Puente (2010)». [Consulta: 3 juliol 2017].
  15. S.A.P., El Mercurio «"Violeta se fue a los cielos" pasa a la recta final de los Premios Goya | Emol.com» (en español). , 10-01-2012 [Consulta: 3 juliol 2017].
  16. «Violeta se fue a los cielos (2011)». [Consulta: 3 juliol 2017].
  17. «Así es “El Club”, la película chilena que ganó el Oso de Plata en Berlín» (en castellà). [Consulta: 3 juliol 2017].
  18. «El club (2015)». [Consulta: 3 juliol 2017].
  19. «Neruda se toma Cannes: Los elogios a la cinta de Pablo Larraín - LA TERCERA» (en castellà). [Consulta: 3 juliol 2017].
  20. Quijada, Nathalia. «"Araña", lo nuevo de Andrés Wood que muestra a un Patria y Libertad desenfrenado: "Ayuda a conversar de lo que pasa hoy"», 15-08-2019. [Consulta: 16 agost 2019].
  21. «Neva – Escuela de Espectadores» (en espanyol europeu). Arxivat de l'original el 16 de setembre de 2017. [Consulta: 3 juliol 2017].
  22. «Listado de ganadores de los Altazor 2007» (en castellà). [Consulta: 3 juliol 2017].
  23. «Premios Altazor: Alegría en la U. de Chile por sus artistas ganadores - Universidad de Chile» (en castellà). [Consulta: 3 juliol 2017].
  24. «Dramaturgo Guillermo Calderón fue reconocido con el Premio José Nuez Martín». Universia/RR, 01-09-2008 [Consulta: 2 juliol 2017]. Arxivat 2017-09-16 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2017-09-16. [Consulta: 17 juny 2022].
  25. Audiovisuales, EGEDA - http://www.egeda.es - Entidad de Gestion de Derechos de los Productores. «Premios PLATINO. Premiados». [Consulta: 3 juliol 2017].