Guiu de Penthièvre

Noble francès
(S'ha redirigit des de: Guiu VII de Llemotges)

Guiu de Bretanya, Guiu de Penthièvre o Guiu VII de Llemotges, (nascut el 1287 - mort el 27 de març de 1331[1]), fou el segon fill del duc de Bretanya Artur II i de Maria de Llemotges, vescomtessa de Llemotges. Va ser comte de Penthièvre de 1312 (succeint al seu pare) a 1331, i vescomte de Llemotges de 1314 a 1317 (per delegació del seu germà gran el duc Joan III de Bretanya.

Infotaula de personaGuiu de Penthièvre
Biografia
Naixement1287 Modifica el valor a Wikidata
Mort27 març 1331 Modifica el valor a Wikidata (43/44 anys)
Activitat
Ocupacióaristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolVescomte de Llemotges (1314–1317)
Comte Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa de Dreux Modifica el valor a Wikidata
CònjugeJoana de Belleville
Joana d'Avaugour (1318 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
FillsJoana de Penthièvre
 ( Joana d'Avaugour) Modifica el valor a Wikidata
ParesArtur II de Bretanya Modifica el valor a Wikidata  i Maria de Llemotges Modifica el valor a Wikidata
GermansAlícia de Bretanya, Beatriu de Bretanya, Joan II de Montfort i Joan III de Bretanya Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Es va casar en primeres noces el 1318 amb Joana d'Avaugour (1300- ? 1327), senyora de Goëlo, filla del senyor Enric IV d'Avangour i en va tenir una sola filla: Joana de Penthièvre (1319- † 1384), comtessa de Penthièvre, després duquessa de Bretanya, casada el 1337 a Carles de Blois-Châtillon (1319- † 1364)

Vidu, es va casar de nou amb Joana de Belleville, però el matrimoni va ser anul·lat pel papa el 1330.

Com que va morir un mes abans que el seu germà gran, el duc Joan III, no va esdevenir duc de Bretanya però els seus drets van passar a la seva filla Joana de Penthièvre.[2]

Referències modifica

  1. J. Lebeuf, Histoire de la banlieue ecclésiastique de Paris, p. 54, Prault, París, 1754.
  2. Barthélémy-Amédée Pocquet du Haut-Jussé Les Papes et les Ducs de Bretagne COOP Breizh Spézet (2000) ISBN 284346 0778 p. 204-205