Gustav Doetsch

matemàtic alemany


Gustav Doetsch (Colònia, 29 de novembre de 1892 - Friburg de Brisgòvia, 9 de juny de 1977) va ser un matemàtic alemany.

Plantilla:Infotaula personaGustav Doetsch

Gustav Doetsch a Jena (1930) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 novembre 1892 Modifica el valor a Wikidata
Colònia (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 juny 1977 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Friburg de Brisgòvia (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Göttingen (1919–1920)
Universitat Frederic Guillem de Berlín (1912–)
Universitat de Múnic (1911–)
Wöhlerschule Gymnasium (1904–1911) Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaEine neue Verallgemeinerung der Borelschen Summabilitätstheorie der divergenten Reihen Modifica el valor a Wikidata (1920 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiEdmund Landau Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Friburg de Brisgòvia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Friburg de Brisgòvia (1951–1961)
Reichsluftfahrtministerium (1939–1945)
Universitat de Friburg de Brisgòvia (1931–1939)
Universitat de Stuttgart (1924–1931)
Universitat de Halle (1922–1924)
Exèrcit Imperial Alemany (1914–1918) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
ConflictePrimera Guerra Mundial
Segona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralHans Kniess, Dietrich Voelker, Hermann Fischer (en) Tradueix i John Austin Spicer Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeElisabeth Rühmkorf Modifica el valor a Wikidata
Premis

Vida i Obra

modifica

Doetsch va fer els estudis secundaris a Frankfurt del Main entre 1904 i 1911. A partir de 1911 va començar els estudis universitaris de matemàtiques, física i filosofia a les universitats de Göttingen, Múnic i Berlín. El 1914, durant la Primera Guerra Mundial, es va incorporar a l'exèrcit alemany, primer a infanteria i, a partir de 1916, com pilot de reconeixement aeri.[1] A finals de 1918, en acabar la guerra, es va llicenciar com a tinent[2] i havent rebut nombroses condecoracions.[3][4] A continuació va reprendre els estudis i el 1920 va obtenir el doctorat a la universitat de Göttingen amb una tesi dirigida per Edmund Landau.[5] L'any següent va obtenir l'habilitació docent a la universitat de Hannover.[6]

De 1922 a 1924 va ser professor ajudant a la universitat de Halle i des de 1924 fins a 1931 va ser professor titular de la universitat de Stuttgart. Per la seva classe inaugural a Halle, sembla que la guerra el va convertir en un escèptic.[7] La classe va ser publicada el 1924 amb el títol de Der Sinn der reinen Mathematik und ihrer Anwendung (El sentit de les matemàtiques pures i la seva aplicació) i era un al·legat apassionat del divorci entre la ciència i la veritable realitat.[8] En quests anys també es va fer membre de diverses organitzacions pacifistes catòliques i alemanyes.[9]

El 1931 va ser nomenat professor de la universitat de Friburg de Brisgòvia i a partir d'aquesta època va aprofundir en les seves recerques sobre la transformada de Laplace, tema del qual es va convertir en un líder mundial.[10] Els seus llibres sobre el tema van ser traduits a molts idiomes.[11]

A partir de 1933, quan els nazis van arribar al poder, la seva actitud va anar sent més pro-nazi, tot i que mai va arribar a ser membre del NSDAP. Juntament amb Wilhelm Süss va actuar com un col·laboracionista en la crisi de la Societat Alemanya de Matemàtics dels anys 1934-35.[12] Tot i així, posteriorment, es va establir una forta rivalitat entre ambdós matemàtics.[13]

El 1939, en esclatar la Segona Guerra Mundial, va ser mobilitzat com capità de la força aèria del Reich i des de 1940 fins al final de la guerra va treballar pel ministeri de l'aire en tasques científiques.[14] En acabar la guerra va ser considerat sospitós i va ser suspés del seu càrrec de professor universitari, havent de passar pels programes aliats de desnazificació. El 1951 va tornar a ser admès a la universitat de Friburg, en la qual es va jubilar el 1961.[15] Tot i així, durant aquests deu anys no va participar mai en els actes acadèmics o socials del departament de matemàtiques de la universitat i va donar les seves classes en un altre edifici, separat de la facultat de matemàtiques.

Referències

modifica

Bibliografia

modifica

Enllaços externs

modifica
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Gustav Doetsch» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.