Habitatges del Congrés Eucarístic
Els Habitatges del Congrés Eucarístic són un polígon del districte de Sant Andreu de Barcelona, inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.[1] Es tracta d'un conjunt de 2.729 habitatges i 258 locals comercials,[2] equipaments escolars, esportius i religiosos que conformen una petita ciutat que barreja illes tancades i obertes.[1]
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Epònim | XXXV Congrés Eucarístic Internacional  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Polígon d'habitatges | |||
| Cronologia | ||||
| 1953 – 1961 | construcció | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | racionalisme arquitectònic | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Congrés i els Indians (Barcelonès) | |||
| Localització | Pl. Congrés Eucarístic i voltants | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 46094 | |||
Història modifica
El maig del 1952 es va celebrar a Barcelona el XXXV Congrés Eucarístic Internacional, i aprofitant el seu èxit i superàvit econòmic, provinent principalment de donacions de diverses famílies burgeses a través de l'Asociación Católica de Dirigentes, el bisbe Gregorio Modrego es va proposar pal·liar la manca d'habitatge públic per l'onada massiva d'immigrants arribats a la ciutat.[1] En aquest context, tingué lloc una gran promoció d'habitatges socials de propietat en règim de protecció[1] en 16,5 ha de terreny de la masia de Can Ros o Ca l'Armera[3] (actualment al carrer del Cardenal Tedeschini), adquirides a la família Ros i Ramis.[1]
Va ser triat el projecte d'urbanització elaborat pels arquitectes Josep Soteras Mauri, Antoni Pineda i Carles Marqués,[4] i el febrer del 1953, l'Ajuntament de Barcelona aprovà el Pla parcial d'ordenació del barri.[1] El primer lliurament d'habitatges va ser realitzat l'any 1954, i la darrera illa de cases els anys 1967-1968.
Va realitzar-se una molt correcta urbanització, amb una àmplia avinguda central (carrer de Felip II), diverses places (l'eix central el formen les del Congrés Eucarístic i del Doctor Modrego) i zones verdes i d'esbarjo; un camp de futbol (avui eliminat i convertit en jardins), una pista de patinatge (actualment tancada); un teatre (seu de l'Associació de Veïns), etc. En els inicis, hi havia dues escoles: una de nens, tutelada pels Germans de la Salle, i la de nenes per les Teresianes. Actualment, totes dues són mixtes.
La parròquia de Sant Pius X, que presideix la plaça del Congrés Eucarístic, ja estava prevista en el projecte, però no es va construir fins més tard, el 1963.[5]
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Habitatges del Congrés Eucarístic». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ Contel, J.M. «Ca l’Armera o Cal Ros». Ajuntament de Barcelona.
- ↑ Capel Sáez, Horacio. La morfología de las ciudades (en castellà). tom III. Ediciones del Serbal, 2013, p. 335. ISBN 8476287356.
- ↑ Capel Sáez, Horacio; Linteau, Paul-André. Barcelona-Montréal: développement urbain comparé (en castellà). Edicions Universitat Barcelona, 1998, p. 450. ISBN 8447520250.
- ↑ «31 de maig de 1953. Comencen les obres del barri del Congrés». ANC1-10-T-91. ANC.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Habitatges del Congrés Eucarístic |
- «Habitatges del Congrés». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.