Obre el menú principal

L’Hala dels Draps,[1] nom original del Palau Reial, en l'actual Pla de Palau de Barcelona, al qual donà nom. Després de diversos usos, finalment va ser destruït per un incendi el 1875.[2]

Infotaula d'edifici
Hala dels Draps
Francesc-Via-1677.-Aiguafort-Festa-dels-argenters.jpg
Dades
Tipus palau
Arquitecte Josep de la Concepció
Característiques
Estat d'ús enderrocat o destruït
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
ComarcaBarcelonès
MunicipiBarcelona
 41° 22′ 58″ N, 2° 11′ 02″ E / 41.38265°N,2.184011°E / 41.38265; 2.184011
Modifica les dades a Wikidata
El Pla de Palau baixmedieval, en una maqueta que s'exposa al Museu Marítim de Barcelona
El Palau Reial cap al 1850, en una postal antiga

L'edifici té el seu origen en el porxo del forment que el Consell de la Ciutat va construir l'any 1389,[3] quan tenia una funció de compravenda de mercaderies.[4] i a mitjan segle XV es construí, com a dipòsit, l'hala dels draps. L'edifici es va ampliar als segles següents, tenint altres funcions, com d'arsenal. [5][6]

Josep de la Concepció reformà l'edifici entre 1663 i 1668, que es convertí en Palau del Lloctinent,[7] i en ell s'hi allotjà l'Arxiduc Carles i la reina Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel durant la Guerra de Successió espanyola.[8] Fins a la dècada de 1980 un pont donava accés a la terrassa reial dins de la nau de l'església de Santa Maria del Mar[9]

Fou reformat pel comte de Roncali, que el dotà de façanes neoclàssiques el 1771[9] i el 1802 fou adequat per allotjar durant els mesos d'octubre i novembre Carles IV d'Espanya i la seva esposa Maria Lluïsa de Parma,[10] que celebraven la doble boda del Príncep d'Astúries i la Infanta Maria Isabel amb prínceps italians, incloent la construcció d'un efímer pont de fusta que el comunicava amb l'edifici de la Duana Nova, on s'allotjava part del seguici.[11] El 1846, coincidint amb la visita d'Isabel II a Barcelona, es reformà altre cop l'edifici com a Palau Reial.

Amb el derrocament d'Isabel II d'Espanya es va convertir en un jutjat, i el 1875 un incendi va destruir l'edifici[9] i després de la Restauració borbònica, en la visita d'Alfons XII d'Espanya el 1875 es va haver d'allotjar en el Palau Moja.[12] El 1889 l'Ajuntament de Barcelona convertí l'arsenal de la Ciutadella en el nou Palau Reial,[13]

El seu record es manté en la denominació de Pla de Palau.[3]

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. «Hala dels Draps». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Subirachs i Burgaya, Judit. L'escultura del segle XIX a Catalunya: del romanticisme al realisme. L'Abadia de Montserrat, 1994, p.202. ISBN 8478265775. 
  3. 3,0 3,1 «Pla de Palau». Nomenclàtor. Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 11 agost 2012].
  4. «Palau Reial de Barcelona». Històries de Catalunya. TV3. [Consulta: 14 maig 2012].
  5. Llaguno Amirola, Eugenio. Noticias de los arquitectos y arquitectura de España desde su restauración (en castellà). Imprenta Real, 1829, p. vol.1, p.116. 
  6. Duran i Sanpere, Agustí. Barcelona i la seva història. Curial, 1973, p.89. 
  7. Diccionari biográfic: 1-4. A-Z i Apèndix. Albertí, 1966, p.603. 
  8. L'onze de setembre. Santiago Albertí, 1964, p. 55. 
  9. 9,0 9,1 9,2 Montaner i Martorell, Josep Maria. La Modernitzacio de L'Utillatge Mental de L'Arquitectura a Catalunya (1714-1859). Institut d'Estudis Catalans, 1990, p.420. ISBN 8472831582. 
  10. Montaner i Martorell, Josep Maria. La Modernitzacio de L'Utillatge Mental de L'Arquitectura a Catalunya (1714-1859). Institut d'Estudis Catalans, 1990, p.418. ISBN 8472831582. 
  11. García Sanchez, Laura. «La visita a Barcelona de Carles IV i Maria Lluïsa de Parma el 1802: Nova visió d'un episodi històric». A: Historiografia Barcelonina: Del mite a la comprensió. XII Congrés d'història de Barcelona, 2011, p.6. 
  12. Subirachs i Burgaya, Judit. L'escultura del segle XIX a Catalunya: del Romanticisme al Realisme, 1994, p.202. ISBN 8478265775. 
  13. «El Palau del Parlament». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 10 agost 2012].

BibliografiaModifica