Viquipèdia

Hamoukar

jaciment arqueològic de Síria

Hamoukar (en àrab: حموكار) és un gran jaciment arqueològic situat a la regió de Jazira, al nord-est de Síria (governació d'Al-Hasakah), prop de les fronteres amb l'Iraq i Turquia.

Plantilla:Infotaula indretHamoukar
Tipusjaciment arqueològic Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaAl-Yaarubiyah Subdistrict (Síria) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Map
 36° 48′ 43″ N, 41° 57′ 21″ E / 36.81194°N,41.95583°E / 36.81194; 41.95583
Història
Cronologia
1999 excavació arqueològica
2000 excavació arqueològica
2001 excavació arqueològica
2005 excavació arqueològica
2006 excavació arqueològica
2007 prospecció superficial
2008 excavació arqueològica
2010 excavació arqueològica Modifica el valor a Wikidata

El primer assentament es remunta al mil·lenni V aC, i va existir simultàniament amb la cultura d'Obeid i les primeres cultures Uruk. Era un gran centre de producció d'obsidiana. Al mil·lenni III aC, aquesta va ser una de les ciutats més grans del nord de Mesopotàmia, i s'estenia fins a 105 ha.

Història

modifica
Vegeu també: Història de Mesopotàmia

Els orígens dels assentaments urbans s'han atribuït generalment a les societats fluvials del sud de Mesopotàmia (al que avui és el sud de l'Iraq). Aquesta és la zona de l'antic Sumer, on cap al 4000 aC van sorgir les ciutats mesopotàmiques com Ur i Uruk.[1] L'any 2007, després dels descobriments a Hamoukar, alguns arqueòlegs van argumentar que el Bressol de la civilització podria haver-se estès més amunt del riu Tigris i incloure la part del nord de Síria on es troba Hamoukar.[2]

En el període del calcolític tardà II (mil·lenni V aC) el lloc va mantenir una ocupació estacional o dispersa d'unes 280 hectàrees.[3] Com a centre urbà, Tell Hamoulkar va ser ocupat per primera vegada a principis del mil·lenni IV aC i va experimentar un creixement important a mitjans del mil·lenni III aC durant el període Uruk. L'ocupació, a menor escala, va continuar durant el període Ninivita 5 a la primera meitat del mil·lenni II aC i després i el lloc va ser abandonat a finals d'aquest mil·lenni.[4]

Altres jaciments primerencs contemporanis d'aquesta zona són Chagar Baçar, Tell Arbid i el jaciment multiperiòdic de Tell Brak.

Arqueologia

modifica

El jaciment té un túmul de 15 hectàrees d'alçada (amb un pic a 18 metres sobre la plana i es va establir per primera vegada a principis del mil·lenni IV aC) i una ciutat baixa de 5 metres d'alçada per tres costats que va ser ocupada a partir de mitjans del mil·lenni III aC i va portar el lloc fins al seu màxim de 98 hectàrees. Hi ha tres sub-túmuls amb nom al jaciment, Tell al-Sara, Tell al-Duwaym i Tell al-Tamr, amb Tell Mas'ada que es troba just fora del límit del jaciment. L'extensió sud del túmul també es coneix com a Khirbet al-Fakhar. L'arqueologia data aquesta zona a mitjans del mil·lenni V aC encara que les dates amb radiocarboni apunten a finals del mil·lenni V aC.[5] Unes 40 hectàrees del jaciment estan cobertes pel modern poble d'al-Hurriya, que inclou carreteres asfaltades i cases amb tàpia.[6][7]

El jaciment va ser examinat i descrit per primera vegada per Van Liere i Lauffray a la dècada del 1950, observant un altiplà de dos graons amb una rasa a 100 metres del peu del túmul.[8] L'any 1963 es va publicar un plànol a escala, basat en fotografies aèries, que estimava la superfície del túmul en 116 hectàrees i l'àrea dins de la depressió circular en 216 hectàrees. A causa d'aquesta gran mida, Van Liere la va proposar com a ubicació de Washukanni.[9] L'excavació d'una expedició conjunta sirio-estatunidenca (per l'Institut Oriental de la Universitat de Chicago i la Direcció General d'Antiguitats de Síria) es va dur a terme a partir del 1999 i va acabar el 2010. El treball inicial el 1999 va incloure un estudi intensiu de la superfície basat en 10 metres per 10 metres.[10] L'excavació va ser dirigida inicialment per McGuire Gibson i més tard per Clemens D. Reichel.[11][12][13][14][15][16][17]

El lloc va ser abandonat definitivament a finals del mil·lenni III aC.[18] Durant les excavacions de l'any 2001, una rasa de 400 metres quadrats oberta a la zona residencial de la ciutat baixa va comprovar que era pròspera i havia estat saquejada i abandonada en aquell moment.[19]

Al jaciment s'han trobat milers de segells d'argila que indiquen l'existència d'un complex sistema burocràtic. Aquests segells s'utilitzaven una vegada per protegir portes o contenidors de manipulacions i es van impressionar amb segells cilíndrics. Els artefactes d'Hamoukar es poden veure a l'Institut Oriental.[20] A Tell Hamoukar s'han trobat ídols semblants a ulls fets d'alabastre o d'os. També s'han trobat ídols en forma d'ulls similars del mateix període a Tell Brak, l'assentament més gran del període Calcolític tardà de Síria.[21]

Obsidiana

modifica

Es van trobar fragments d'obsidiana en una àrea de 280 hectàrees amb tallers d'obsidiana situats en un tram de la ciutat baixa, cosa que indica l'existència de les instal·lacions de producció d'obsidiana tant d'armes com d'eines. Estaven en ús almenys diversos segles abans de la destrucció de la ciutat durant el mil·lenni III aC, al c. 3500 aC.[22] La roca volcànica d'aquest tipus no es troba a la zona d'Hamoukar, per la qual cosa devia ser importada. Els jaciments d'obsidiana més propers es troben a la zona del mont Nemrut (l'actual Turquia), a uns 170 km al nord de la ciutat. Això es confirma amb l'anàlisi química de l'obsidiana.[23]

Les troballes van ser una sorpresa per a molts arqueòlegs, ja que indiquen l'existència de xarxes comercials independents al nord de Mesopotàmia, fora de la influència de ciutats del sud, com Ur i Uruk.[24][25]

La primera guerra urbana

modifica

Els treballs d'excavació realitzats el 2005 i el 2006 van mostrar que Hamoulkar va ser destruïda cap al 3500 aC. Aquesta pot ser l'evidència de la primera guerra urbana documentada fins ara al registre arqueològic del Pròxim Orient.[26][27][28]

S'han trobat fones i milers de boles d'argila, que indiquen un setge, juntament amb signes generalitzats de destrucció. La força responsable de la destrucció és incerta tot i que la ciutat pot haver estat víctima de l'expansió d'Uruk des del sud, ja que la següent capa d'ocupació és de la civilització Uruk.[29] Les excavacions realitzades el 2008 i el 2010 van intentar obtenir mes informació sobre aquest esdeveniment.[30]

Referències

modifica
  1. ↑ Adams, 1981.
  2. ↑ Oates, 2007, p. 585-600.
  3. ↑ Duarte, 2009, p. 51-53.
  4. ↑ Grossman, 2013.
  5. ↑ Hole, 2001, p. 67-98.
  6. ↑ Al Quntar, 2011, p. 151-175.
  7. ↑ Ballif, 2021.
  8. ↑ Van Liere i Lauffray, 1954-1955, p. 129-148.
  9. ↑ Van Liere, 1963, p. 109-122.
  10. ↑ Ur, 2002, p. 15-43.
  11. ↑ McGuire, 2002, p. 45-68.
  12. ↑ Reichel, 2006, p. 65-77.
  13. ↑ Reichel, 2007, p. 59-68.
  14. ↑ Reichel, 2008, p. 76-82.
  15. ↑ Reichel, 2009, p. 77-87.
  16. ↑ Reichel, 2011, p. 51-59.
  17. ↑ Reichel, 2012, p. 69-76.
  18. ↑ Ur, 2012, p. 25-35.
  19. ↑ Colantoni i Ur, 2011, p. 21-69.
  20. ↑ «Artifacts from Hamoukar (2007)» (en anglès). University of Chicago News Office.
  21. ↑ McGuire, 2000, p. 1-8, 18-19.
  22. ↑ Harms, William «Evidence of battle at Hamoukar points to early urban development» (en anglès). The University of Chicago Chronicle, (8), 18-01-2007.
  23. ↑ Khalidi, Gratuze i Bouceta, 2009, p. 879-893.
  24. ↑ Ur, 2010, p. 387-431.
  25. ↑ (en alemany) Der Spiegel, 17-01-2007.
  26. ↑ «University of Chicago-Syrian team finds first evidence of warfare in ancient Mesopotamia» (en anglès). University of Chicago News Office, 16-12-2005.
  27. ↑ «New details of first major urban battle emerge along with clues about civilization's origins» (en anglès). University of Chicago News Office, 16-01-2007.
  28. ↑ Wilford, John «Ruins in Northern Syria Bear the Scars of a City's Final Battle» (en anglès). New York Times, 16-01-2007.
  29. ↑ «Archaeologists Unearth a War Zone 5,500 Years Old» (en anglès). University of Chicago News Office.
  30. ↑ Reichel, 2011b, p. 1-9.

Bibliografia

modifica
  • Adams, Robert McCormick. Heartland of Cities: Surveys of Ancient Settlement and Land Use on the Central Floodplain of the Euphrates (  PDF) (en anglès). University of Chicago Press, 1981. 
  • Al Quntar, Salam «Proto-Urbanism in the Late 5th Millennium BC: Survey and Excavations at Khirbat al-Fakhar (Hamoukar)» (en anglès). Paléorient, 37(2), 2011.
  • Baldi, Johnny Samuele; Jayyab, Khaled Abu «A comparison of the ceramic assemblages from Tell Feres al-Sharqi and Hamoukar» (  PDF) (en anglès). Publications de l'Institut Français d'Études Anatoliennes, 27(1), 2012, pàg. 163-180.[Enllaç no actiu]
  • Ballif, Maxence. Early urbanism in Late Chalcolithic Northern Mesopotamia? Reassessing Tell Brak, Khirbet al-Fakhar and Tell Hamoukar (en anglès), 2021. 
  • Colantoni, Carlo; Ur, Jason A. «[1] The architecture and pottery of a late third-millennium residential quarter at Tell Hamoukar, north-eastern Syria]» (en anglès). Iraq, 73, 2011.[Enllaç no actiu]
  • Duarte, C. «Tell Hamoukar (Syria), season 2006» (en anglès). Bioarchaeology of the Near East, 3, 2009.
  • Gibson, M. «Hamoukar: A summary of Three Seasons of Excavation» (en anglès). Akkadica, 123(1), 2002, pàg. 11-34.
  • Grossman, Kathryn Mary. Early Bronze Age Hamoukar: A Settlement Biography (en anglès), 2013. 
  • Hole, F. «A radiocarbon chronology for the Middle Khabur, Syria» (en anglès). Iraq, 63, 2001.
  • Jason, A. Ur, Tell Hamoukar (  PDF) (en anglès). Vol 1: Urbanism and Cultural Landscapes in Northeastern Syria. The Tell Hamoukar Survey, 1999–2001. Oriental Institute Publication 137, Oriental Institute, 2011. ISBN 978-1-885923-73-8.  Arxivat 2012-10-09 a Wayback Machine. (Mapes: (1) Arxivat 2012-10-09 a Wayback Machine., (2) Arxivat 2012-10-09 a Wayback Machine., i (3) Arxivat 2012-10-09 a Wayback Machine.   PDF)
  • Khalidi, L.; Gratuze, B.; Boucetta, S. «Provenance of obsidian excavated from Late Chalcolithic levels at the sites of Tell Hamoukar and Tell Brak, Syria» (en anglès). Archaeometry, 51(6), 2009, pàg. 879-893.
  • McGuire, Gibson «Hamoukar - Early City in Northeastern Syria» (  PDF) (en anglès). The Oriental Institute News and Notes [Chicago], 166, estiu 2000.
  • McGuire, Gibson «First Season of Syrian-American Investigations at Hamoukar - Hasekeh Province» (en anglès). Iraq, 64, 2002.
  • Oates, John «Early Mesopotamian urbanism: a new view from the north» (en anglès). Antiquity, 81, 2007.
  • Reichel, Clemens D. «Administrative complexity in Syria during the 4th millennium BC: The seals and sealings from Tell Hamoukar» (en anglès). Akkadica, 123(1), 2002.
  • Reichel, Clemens D. «Hamoukar». A: Oriental Institute 2005-2006 Annual Report (  PDF) (en anglès), 2006.  Arxivat 2010-06-14 a Wayback Machine.
  • Reichel, Clemens D. «Hamoukar». A: Oriental Institute 2006-2007 Annual Report (  PDF) (en anglès), 2007.  Arxivat 2010-06-16 a Wayback Machine.
  • Reichel, Clemens D. «Hamoukar». A: Oriental Institute 2007-2008 Annual Report (  PDF) (en anglès), 2008.  Arxivat 2010-06-17 a Wayback Machine.
  • Reichel, Clemens D. «Hamoukar». A: Oriental Institute 2008-2009 Annual Report (  PDF) (en anglès), 2009.  Arxivat 2012-10-12 a Wayback Machine.
  • Reichel, Clemens D. «Hamoukar». A: Oriental Institute 2010-2011 Annual Report (  PDF) (en anglès), 2011. 
  • Reichel, Clemens D. «Excavations at Hamoukar Syria» (  PDF) (en anglès). Oriental Institute News and Notes, 211, tardor 2011b. Arxivat de l'original el 2012-05-21 [Consulta: 20 maig 2023].
  • Reichel, Clemens D. «Hamoukar». A: Oriental Institute 2011-2012 Annual Report (  PDF) (en anglès), 2012. 
  • Ur, Jason A. «Surface Collection and Offsite Studies at Tell Hamoukar, 1999» (en anglès). Iraq, 64, 2002.
  • Ur, Jason A. «Cycles of Civilization in Northern Mesopotamia, 4400—2000 BC.» (en anglès). Journal of Archaeological Research, 18(4), 2010.
  • Ur, Jason. «Spatial scale and urban collapse at Tell Brak and Hamoukar at the end of the third millennium BC». A: Looking North: The Socioeconomic Dynamics of Northern Mesopotamian and Anatolian Regions During the Late Third and Early Second Millennium BC (en anglès), 2012. 
  • Van Liere, W. J.; Lauffray, J. «Nouvelle prospection archeologique dans la Haute Jezieh syrienne» (en francès). Les annales archeologiques de Syrie, 4-5, 1954-1955.
  • Van Liere, W. J. «Capitals and Citadels of Bronze-Iron Age Syria and their Relationship to Land and Water» (en anglès). Les annales archeologiques de Syrie, 13, 1963.
  • Wilkinson, T. J. «Physical and cultural landscapes of the Hamoukar area (Syria)» (en anglès). Akkadica, 123(1), 2002, pàg. 89-105.
  • «In the Ruins: Tell Hamoukar» (en anglès). New York Times Science Video, 16-01-2007.

Enllaços externs

modifica
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Hamoukar&oldid=34010870»