Hannó el Vell

Hannó probablement fill d'Anníbal, fou un general cartaginès enviat a Sicília amb una força important en iniciar-se la Primera Guerra Púnica.

Infotaula de personaHannó el Vell

Alarmat pel suport que els romans havien donat als mamertins Hannó va fer aliança amb Hieró II de Siracusa i junts van començar a assetjar Messana l'any 264 aC. Hieró va atacar pel sud i Hannó pel nord, mentre la seva flota restava al cap Peloros o Pelorus. El cònsol Api Claudi Càudex va burlar la seva vigilància i va poder desembarcar a Messana amb 20000 homes que durant la Batalla de Messana primer van atacar i derrotar a Hieró i després es van girar contra els cartaginesos. El primer atac va ser rebutjat perquè els cartaginesos tenien una bona posició, però en el segon atac es van haver de retirar cap a l'oest deixant el pas a l'illa completament obert, segons diuen Diodor de Sicília, Polibi i Joan Zonaràs.

Possiblement és aquest general el que Diodor de Sicília anomena Hannó el Vell (πρεσβύτερος) quan el menciona al tercer any de la guerra el 262 aC encara que això no és segur. En aquest moment el general cartaginès Anníbal Giscó estava bloquejat a Agrigent ja feia cinc mesos i li mancaven provisions. Hannó va rebre ordre de fer aixecar el setge i va reunir a Lilibea un exèrcit de 50.000 homes i 6.000 cavalls, amb 60 elefants, amb els quals va avançar cap a Heraclea Minoa i va arribar fins a Erbessos, on els romans tenien els seus magatzems, de la que es va apoderar amb tots els subministraments deixant als romans en situació difícil.

Però quan va intentar seguir avançant, encara que inicialment la seva cavalleria númida va tenir algun èxit, va ser derrotat en la Batalla d'Agrigentum pels cònsols Luci Postumi Megel i Quint Mamili Vítul i va haver d'abandonar Agrigent a la seva sort (262 aC). Degut a aquesta derrota el van fer tornar a Cartago on va ser condemnat a una multa de 6000 peces d'or. Amílcar el va substituir en el comandament.

Sis anys després el 256 aC torna a aparèixer associat en el comandament de la flota cartaginesa amb Amílcar a la gran batalla d'Ecnomus. Se suposa que després de la batalla, Amílcar, que era el general superior, el va enviar a negociar amb els romans, però no va aconseguir res, i va retornar amb els vaixells que s'havien salvat cap a Cartago.[1]

ReferènciesModifica

  1. 8.Hanno a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. II Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 343