Erbessos fou una ciutat de Sicília entre els territoris de Leontins i Siracusa, situada segons Diodor de Sicília a l'interior de l'illa. Era una ciutat de certa importància que cal no confondre amb un llogaret del mateix nom a la vora d'Agrigent on els romans van construir la fortalesa d'Erbessus.

S'esmenta per primer cop el 404 aC com a ciutat dels sículs, aliada dels cartaginesos durant el setge de Siracusa. Per això fou atacada per Dionís després de fer la pau amb Cartago però la deserció dels seus soldats el va obligar a tornar a Siracusa i la ciutat va romandre independent i uns anys després va signar un tractat amb Dionís. No torna a ser esmentada fins al temps d'Agàtocles quan fou ocupada per aquest que hi va deixar una guarnició, que en fou expulsada el 309 aC quan el tirà era a l'Àfrica. La ciutat es va aliar a Xenodicos d'Agrigent contra Agàtocles.

A la Segona Guerra Púnica és esmentada com a lloc on es van refugiar Hipòcrates i Epícides quan van fugir de Leontins; la força siracusana enviada contra ells fou convençuda de desertar i finalment la ciutat va fer llavors aliança amb Cartago però fou conquerida per Marcel.

Sota domini romà fou posada sota dependència de Siracusa i no és esmentada pels autors clàssics fins a Plini el Vell que l'esmenta com a ciutat separada de l'interior de l'illa. També Claudi Ptolemeu la situa a l'interior. Tit Livi diu que era a l'interior no lluny de Leontins.

S'ha proposat com emplaçament l'actual Pantalica, a l'altre costat de Sortino, a uns 30 km de Siracusa.