Hans Hilfiker
Hans Hilfiker (15 de setembre del 1901 - 2 de març del 1993), va ser un enginyer i dissenyador suís. Per encàrrec dels Ferrocarrils Suïssos va dissenyar el 1944 el rellotge d'estació que ha esdevingut un símbol nacional d'aquest país[1] Després de la Segona Guerra Mundial els rellotges d'estació es van fer d'acord amb el seu disseny i l'èxit de la idea es pot notar en el fet que va ser exportat a molts països europeus (per exemple a Espanya, Bèlgica, Dinamarca, Alemanya, Països Baixos, Àustria, Suècia), sovint amb petits canvis en el format. El seu mecanisme va esdevenir un estàndard del disseny pel comportament peculiar de la busca dels segons[2] que s'atura 2 segons quan arriba a la posició de les 12, fins que fa saltar la busca dels minuts, perquè en realitat tarda 58'5 segons en completar una volta.[3]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 15 setembre 1901  Zúric (Suïssa) |
| Mort | 2 març 1993 (91 anys) Gordevio (Suïssa) (en)  |
| Dades personals | |
| Formació | ETH Zürich |
| Activitat | |
| Ocupació | enginyer, dissenyador, rellotger |
Inicis de la carrera professional modifica
Hans Hilfiker va fer estudis de primària i secundària a la seva localitat natal. Després va decidir dedicar-se a l'estudi de mecanismes de precisió. Es va matricular a l'Institut Federal Suís de Tecnologia de Zuric on va obtenir un diploma en Electricitat i Telecomunicacions.
El 1925 va entrar a treballar a l'empresa suïssa Siemens, fet que el va portar a va viatjar a l'Argentina l'any següent. El Cos de Senyals de l'Exèrcit Argentí havia contractat l'empresa Siemens i Hilfiker va cobrir el lloc d'assessor tècnic entre el 1927-1928. Allà va participar en la construcció de diverses estacions de telefonia mòbil i telecomunicacions oficials. El 1929 va col·laborar com a enginyer cap en la construcció de la línia telefònica Buenos Aires - Rosario seguint el riu Paranà i la zona del pantà del mateix nom. A partir del 1930 es va planejar la instal·lació d'un cable submarí de comunicacions que enllacés Buenos Aires i Montevideo (Uruguai) a través del delta del Riu de la Plata. Siemens el va traslladar a Berlín per rebre una formació de cinc mesos que el fes apte perquè la companyia pogués fer-se'n càrrec del projecte. No obstant això, els plans es van esvair el 1931 i Hilfiker va tornar a Suïssa.[4]
Els ferrocarrils suïssos modifica
Del 1932 al 1958 va treballar per als Ferrocarrils Federals Suïssos (SBB), primer com a enginyer a l'edifici del Departament III i a partir del 1944 com a Cap Adjunt del Departament de Construcció i cap dels serveis dels sistemes elèctrics estacionaris. Per a la SBB va dissenyar un model de rellotge d'estació, una grua de pòrtic[5] per a la càrrega de vehicles pesants des de la carretera al ferrocarril, el sostre de l'andana de l'estació Winterthur Grüze, un expositor de full de ruta per l'estació de Zuric i una estació de servei per al manteniment de la catenària elèctrica a Zuric.[6]
Cuina modular modifica
Del 1958 al 1968 va ser director en l'empresa Therma AG (Electrolux des del 1978) a la ciutat de Schwanden, al cantó de Glarus. Va desenvolupar el concepte de la cuina modular i va ser responsable de les dimensions dels estàndards suïssos pels components de la cuina (55/60/90 cm), una idea després imitada per altres empreses.[7] Aquest estàndard el va adoptar la Comissió Industrial Suïssa per a la Normalització de la Cuina, i es diferencia dels europeus (ample 55 cm en lloc de 60).[8] Un prototip que seguia aquesta norma va ser exposat el 1964 a l'EXPO de Lausana, una fira a nivell nacional de les novetats tecnològiques i de disseny.[9] Hilfiker va continuar dissenyant per posar en pràctica en els nous processos de fabricació les cuines modulars.
Consultor i educador modifica
Del 1968-1980 Hilfiker va treballar com a consultor de disseny de la firma de disseny Devico en Gockhausen prop de Zurich.
A més, Hilfiker va ser formador, donant classes des del 1974 fins al 1980 en l'Institut de Tecnologia Windisch.
Referències modifica
- ↑ rellotges notables: el rellotge ferroviari suís (anglès) (vist el 27 de setembre de 2010)
- ↑ Vegeu el moviment als enllaços externs
- ↑ Per què rellotges de les estacions suïssos van diferent Der Trick mit dem Sekundenzeiger[Enllaç no actiu] (alemany) (vist el 27 de setembre de 2010)
- ↑ Div. Autors, 1984, p. 25.
- ↑ Div. Autors, 1984, p. 26.
- ↑ Div. Autors, 1984, p. 36.
- ↑ Div. Autors, 1984, p. 38.
- ↑ Vegeu als enllaços externs Hans Hilfiker, biografia
- ↑ Claude Lichtenstein en :"Architektenlexikon der Schweiz 19./20." p. 268
Bibliografia modifica
- Div. Autors. "Hans Hilfiker, Ingenieur und Gestalter", Sèrie Dissenyadors Suïssos Pioners 1, directriu 351. Zuric: Museum für Gestaltung Zürich, 1984.
- Christian Sonderegger. « Zwischen Fortschritt und Leerlauf: die genormte Küche - Anmerkungen zur Entwicklung der Schweizer Küchennorm» en: "Die Küche, Lebenswelt - Nutzung - Perspektiven,Wohnen 1". Basilea: Birkhäuser Verlag, 2006. ISBN 3-7643-7280-X.
