Harry Vandiver

matemàtic estatunidenc

Harry Vandiver (Filadèlfia, 21 d'octubre de 1882 - Austin, 9 de gener de 1973) va ser un matemàtic nord-americà.

Infotaula de personaHarry Vandiver
Biografia
Naixement21 octubre 1882 Modifica el valor a Wikidata
Filadèlfia (Pennsilvània) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 gener 1973 Modifica el valor a Wikidata (90 anys)
Austin (Texas) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaAustin Memorial Park Cemetery 30° 19′ 51″ N, 97° 45′ 05″ O / 30.33079911°N,97.75140381°O / 30.33079911; -97.75140381 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióCentral High School
Universitat de Pennsilvània Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballTeoria de nombres Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Texas a Austin (1924–1966)
Universitat Cornell (1919–1924)
Reserva de la Marina dels Estats Units (1915–1919) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsGeorge Birkhoff Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralMilo Wesley Weaver (en) Tradueix, Ferdinand Charles Biesele (en) Tradueix, Olin B. Faircloth (en) Tradueix, Charles Albert Nicol (en) Tradueix i Richard Paul Kelisky (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localització dels arxius
Família
CònjugeMaude Folmsbee Everson
FillsFrank Vandiver Modifica el valor a Wikidata
ParesJohn Lyon Vandiver i Ida Frances Everett
Premis

Find a Grave: 17969172 Modifica el valor a Wikidata

Vida i Obra modifica

Vandiver va ser contrari tota la seva vida a l'ensenyament reglat; de fet, no va acabar els seus estudis secundaris i es va posar a treballar a l'empresa del seu pare. A partir del 1900, va estar resolent i enviant problemes a la revista American Mathematical Monthly.[1] Abans de complir els vint anys, ja estava col·laborant amb un altre jove, George David Birkhoff, per demostrar el darrer teorema de Fermat.[2]

Durant la Primera Guerra Mundial va treballar per la Reserva de la Marina dels Estats Units i, en acabar, com que volia ser un matemàtic professional, va començar a fer d'instructor al departament de matemàtiques de la universitat Cornell. El 1924 va ser nomenat professor de la universitat de Texas a Austin, càrrec que va mantenir fins a la seva jubilació el 1966.

A partir de 1932 va mantenir una estreta col·laboració de notable èxit amb el matrimoni Derrick Henry Lehmer i Emma Lehmer per fer computacions que permetessin descartar hipòtesis contraries al darrer teorema de Fermat,[3] una obra ingent però que no va arribar a una solució definitiva.[4]

Vandimer és recordat per la conjectura que porta el seu nom (conjectura de Kummer-Vandimer) sobre els nombres primers irregulars.[5][6]

Referències modifica

  1. Lehmer, 1974, p. 817.
  2. Nadis i Yau, 2013, p. 57.
  3. Corry, 2008, p. 42.
  4. Lehmer, 1974, p. 818.
  5. Weibel, 2005, p. 183.
  6. Lozano-Robledo, 2012, p. 261-262.

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Harry Vandiver» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
  • Lehmer, D.H. «Vandiver, Harry Schultz». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 21 abril 2020]. (anglès)