Al-Hàssan ibn Alí

fill de l'imam Alí ibn Abi-Tàlib i imam xiïta, sahabí (company del profeta Muhàmmad)
(S'ha redirigit des de: Hasan ibn Ali)

(Al-)Hàssan ibn Alí ibn Abi-Tàlib[a] (àrab: الحسن بن علي بن أﺑﻲ طالب, al-Ḥasan ibn ʿAlī ibn Abī Ṭālib) (c. 625 - c. 670) fou un net del profeta Mahoma,[1] fill d'Alí ibn Abi-Tàlib i Fàtima az-Zahrà, membre de l'Ahl al-Bayt, la Casa de Mahoma, i de l'Ahl al-Kissà, i segon imam xiïta.

Plantilla:Infotaula personaAl-Hàssan ibn Alí
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ar) أَبُو مُحَمَّدٍ الْحَسَنُ بْنُ عَلِيِّ بْنِ أَبِي طَالِبٍ الْهَاشِمِيُّ الْقُرَشِيُّ Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r març 625 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Medina (Aràbia Saudita) Modifica el valor a Wikidata
Mort669 Modifica el valor a Wikidata (43/44 anys)
Medina (Califat Omeia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de morthomicidi, verí Modifica el valor a Wikidata
Sepulturaal-Baqí 24° 28′ 01″ N, 39° 36′ 50″ E / 24.466944°N,39.613947°E / 24.466944; 39.613947 Modifica el valor a Wikidata
2n Imam of Twelver Shiism (en) Tradueix
661 (Gregorià) – 669
← Alí ibn Abi-Tàlibal-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióImamisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióestadista, cap militar, califa Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Conflictebatalla del Camell
batalla de Siffín
batalla de Nahrawan Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeUmm-Ishaq bint Talha
Khawla bint Manzoor
Jada bint al-Àixath Modifica el valor a Wikidata
FillsZayd ibn al-Hàssan
 ()
Talha ibn Hasan
 () Umm-Ishaq bint Talha
Hussayn ibn al-Hàssan ibn Alí
 ()
Abu-Bakr ibn al-Hàssan ibn Alí
 ()
al-Hàssan al-Muthanna
 () Khawla bint Manzoor
al-Qàssim ibn al-Hàssan ibn Alí
 ()
Abdullah ibn Hasan ibn Ali
 ()
Fàtima bint al-Hàssan
 () Modifica el valor a Wikidata
ParesAlí ibn Abi-Tàlib Modifica el valor a Wikidata  i Fàtima az-Zahrà Modifica el valor a Wikidata
GermansRuqayya bint Alí
Umm-Kulthum bint Alí
Zàynab bint Alí
al-Múhsin ibn Alí
al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib
Hilal ibn Alí
Uthman ibn Alí
al-Abbàs ibn Alí
Abd-Al·lah ibn Alí
Jàfar ibn Alí
Muhàmmad ibn al-Hanafiyya
Abu-Bakr ibn Alí
Fatima bint Ali Modifica el valor a Wikidata
ParentsMahoma, avi matern Modifica el valor a Wikidata


Find a Grave: 101263737 Modifica el valor a Wikidata
Al-Hàssan ibn Alí.

Fins als set anys va viure amb Mahoma que li havia donat el seu nom (el pare el volia anomenar Harb). A la mort del seu avi, i poc després també de la seva mare, Hàssan i el seu germà Hussayn, van viure sota l'obediència del seu pare. Va entrar a la casa del califa Uthman ibn Affan just per veure com Muhàmmad ibn Abi-Bakr estava entre els que l'havien assassinat. Durant el califat del seu pare va anar a Kufa per convèncer la població de donar suport a Alí i després va prendre part en la batalla de Siffin.

Mort Alí, Ubayd-Al·lah ibn al-Abbàs va convidar el poble a nomenar-lo califa (661). Muàwiya I no el va reconèixer i sembla que així li va comunicar en una o diverses cartes. La guerra era inevitable. Adí ibn Hàtim va mobilitzar els seguidors de Hàssan.

Muàwiya va enviar forces i Hàssan va despatxar contra elles una avantguarda dirigida per Ubayd-Al·lah ibn al-Abbàs, Qays ibn Sad i Said ibn Qays al-Hamdaní. És molt probable que Qays ibn Sad, cap del partit de la guerra, fos allunyat d'aquesta manera per Hàssan per tenir les mans lliures per negociar amb Muàwiya.[2] Hàssan en el seu camí es va aturar a Madain i va anunciar el seu desig de pactar i els soldats es van amotinar; va poder fugir cap a Muzlim Sabat on fou ferit a la cama per un kharigita anomenat al-Jarrah ibn Sinan al-Assadí. Hàssan fou portat a Madain i curat. La notícia de l'atemptat va córrer ràpidament i van començar les desercions.

Mentrestant, Muàwiya havia arribat a Akhnuniyya, enfront de les tropes d'Ubayd-Al·lah, que eren a Maskin. Una delegació seva va arribar a Madain i va negociar amb Hàssan i finalment es va arribar a un acord pel qual Hàssan va abdicar en favor de Muàwiya. Les condicions de l'acord varien segons les fonts però en general s'indica que la compensació econòmica a Hàssan fou gran. També el seu germà Hussayn (que sembla que estava d'acord amb Hàssan) va rebre una compensació. El mateix general Ubayd-Al·lah, que no creia que Hàssan hagués pactat amb Muàwiya i mantenia l'exèrcit a punt, va rebre un milió de dírhams per passar al servei de l'omeia. Qays ibn Sad va mantenir la lluita amb quatre mil homes però finalment va deixar les armes. El seu califat havia durat entre cinc mesos i 10 dies i 8 mesos i 10 dies, segons les fonts.

L'abdicació formal la va fer Hàssan a la mesquita de Kufa, a on també havia anat Muàwiya des de Maskin. Hàssan va anar llavors a Medina, on es va establir. Va viure tranquil·lament i es va casar diverses vegades, per la qual cosa va rebre el malnom de Mitlak (divorciat per excel·lència). Hom diu que va tenir entre 60 i 90 dones i 300 o 400 concubines.

Va morir el 670 d'una llarga malaltia. Algunes fonts parlen d'enverinament per la seva dona Jada bint al-Àixath, filla del cap iemenita al-Àixath, lleial a Muàwiya, que hauria estat subornada pel califa omeia. Havia demanat ser enterrat al costat de Mahoma, però aquesta voluntat no fou respectada per Marwan I ibn al-Hàkam.

  1. Tot i que el nom hauria d'anar sempre precedit de l'article al-, en la pràctica aquest és elidit quan hom s'hi refereix en altres llengües i fins i tot pels mateixos àrabs.

Referències

modifica
  1. Bowering, Gerhard; Crone, Patricia; Kadi, Wadad; Mirza, Mahan; Stewart, Devin J.; Zaman, Muhammad Qasim. The Princeton Encyclopedia of Islamic Political Thought (en anglès). Princeton University Press, 2013. ISBN 978-0-69-113484-0. 
  2. al-Tabari, I, i sq

Bibliografia

modifica
  • H. Lammens, Études sur le regne du Calife Omaiyade Mo'awia Ier, Leipzig 1908.


Precedit per:
Alí ibn Abi-Tàlib
Califa
661
(renúncia)
Succeït per:
Muàwiya I
(dinastia omeia)
Precedit per:
Alí ibn Abi-Tàlib
segon imam xiïta
661-670
Succeït per:
Al-Hussayn ibn Alí