Hatra (en llatí: Atra; grec antic: Ατραι; àrab: الحضر, al-Ḥaḍr) fou una antiga ciutat en ruïnes de l'Iraq a la governació de Nínive, a la regió de la Jazira. La ciutat se situava a 290 km al nord-oest de Bagdad i al sud-oest de Mossul. Estava inscrita a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 1985,[1] i a la llista del Patrimoni de la Humanitat en perill des del 2015.

Infotaula d'edifici
Hatra
Imatge
Ruïnes d'Hatra
Dades
TipusJaciment arqueològic i ciutat antiga Modifica el valor a Wikidata
Dissolució241 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
Fall of Hatra (en) Tradueix
2015 llista del Patrimoni de la Humanitat en perill Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Superfície324 ha
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaGovernació de Nínive (Iraq) Modifica el valor a Wikidata
 35° 35′ 17″ N, 42° 43′ 06″ E / 35.588055555556°N,42.718333333333°E / 35.588055555556; 42.718333333333Coord.: 35° 35′ 17″ N, 42° 43′ 06″ E / 35.588055555556°N,42.718333333333°E / 35.588055555556; 42.718333333333
Patrimoni de la Humanitat Welterbe.svg 
TipusPatrimoni cultural  → Països àrabs
Data1985, 1985 (?a Sessió), Criteris PH: (ii), (iii), (iv) i (vi) Modifica el valor a Wikidata
En perill2015 Modifica el valor a Wikidata
Identificador277
Plànol
Hatra Ruins - 2008-07-20.jpg
Un marine a les ruïnes d'Hatra

HistòriaModifica

Hatra fou fundada pels selèucides al segle iii aC i va florir com a centre religiós i comercial als segles II i I aC. En aquest darrer, va esdevenir la seu del primer regne àrab de la zona, de manera similar a com després van sorgir Palmira, Baalbek i Petra; el regne es va dir Araba i estava a la zona entre parts i romans, oscil·lant entre els dos poders però governada per prínceps àrabs. Ciutat fortificada, fou atacada diverses vegades pels romans i va tenir un paper notable a la Segona Guerra de Pàrtia. Va rebutjar els setges de Trajà (116-117) i Septimi Sever (198-199). El 238, va derrotar un atac persa en la Batalla de Shahrazur, però va caure en mans dels sassànides sota Sapor I el 241 i fou destruïda. La llegenda diu que fou la filla del rei, al-Nadira, la que va lliurar la ciutat als perses, i Sapor va matar el rei al-Djayzan, i es va casar amb al-Nadira a qui més tard també va matar. Sota els sassànides, forma part de la província de Khvarvaran. Se sap que el 363 ja estava en ruïnes.

Les ruïnes estaven ben conservades. Estava rodejada de dos cercles de muralles, un d'interior i un d'exterior, de quasi 6,5 km de circumferència, amb 160 torres. Els edificis principals, els temples, estaven al centre, cobrint 1,2 hectàrees, presidits pel gran temple, una estructura gegantina amb cambres i columnes, algunes de 30 metres. A la ciutat, es van fusionar els panteons grec, mesopotàmic, siríac i àrab i és per això que fou anomenada en arameu Beiṯ Ĕlāhā (‘Casa de Déu’); els temples estaven dedicats a les deïtats Nergal (babilònia i accadiana), Hermes (grega), Atargatis (sirioaramea), Allat i Xamiyya (àrabs) i Xamaix (mesopotàmica).

El març del 2015, diversos milicians d'Estat Islàmic destruïren les ruïnes de la ciutat.[2]

GovernantsModifica

  • Worod, mry´
  • Ma’nu, mry´
  • Elkud, mry´ (155/156)
  • Nashrihab, mry´ (128/129-137/138)
  • Naṣru, mry´ (128/129-176/177)
  • Wolgash I, mry´ i mlk (‘rei’) (176/177, junt amb el següent)
  • Sanatruq I, mry´ i mlk (‘rei’) (176/177, junt amb l'anterior)
  • Wolgash II, fill de Wolgash I?
  • Abdsamiya, mlk (‘rei’) (192/193-201/202) (aliat de l'emperador Pescenni Níger)
  • Sanatruq II, mlk (‘rei’) (207/208-229/230)

ReferènciesModifica

  1. Centre, UNESCO World Heritage. «Hatra» (en anglès). [Consulta: 17 març 2021].
  2. Europa Press «L'Estat Islàmic destrueix l'antiga ciutat de Hatra». El Periódico, 07-03-2015 [Consulta: 8 març 2015].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hatra