Helene von Nostitz
Helene von Nostitz-Wallwitz, Berlín, 18 de novembre de 1878 - Bassenheim, 17 de juliol de 1944, va ser una aristòcrata alemanya que fou escriptora i salonnière.[1][2]
 Bust d'Helene von Nostitz fet per Rodin  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (de) Helene Lina Olga Vera von Benckendorff und Hindenburg 18 novembre 1878 Berlín |
| Mort | 17 juliol 1944 (65 anys) Bassenheim |
| Activitat | |
| Ocupació | salonnière, escriptora, pianista |
| Instrument | Piano |
| Altres | |
| Títol | Comtessa |
| Família | Von Beneckendorff und von Hindenburg |
| Fills | Oswalt von Nostitz |
| Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. Un viquipedista hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat. |
Biografia
modificaJoventut
modificaVa créixer a Berlín i Florència, viatjant a París i Londres, en un entorn aristocràtic i culte. Els Benckendorff tenien filials al nord d'Europa i comptaven amb mecenes o dones de lletres entre els seus avantpassats.[3] La seva mare, nascuda Sophie von und zu Münster-Ledenburg,[4] era filla del príncep Georg von und zu Münster-Ledenburg, diplomàtic, i de la seva dona, de soltera la princesa Galitzine [5] (descendent de Suvorov). El seu pare és el cosí germà del mariscal de camp von Hindenburg.
Va adquirir coneixements de quatre llengües europees i es va formar en música i pintura.[5]
Va estar ben aviat en contacte amb l'elit cultural europea, sent néta d'un famós diplomàtic de l'època, ja que el seu avi matern era ambaixador a Londres i París i la seva mare, una distingida amant de la música, va rebre l'elit culta de Berlín. Ella mateixa tocava el piano notablement. El 1904 es va casar amb el comte Alfred von Nostitz-Wallwitz (1870-1953), jurista i diplomàtic, futur ministre de Saxònia. La jove parella va viure primer a Dresden, després a Weimar entre 1908 i 1910, a Leipzig fins a 1916, i a Berlín a partir dels anys 1920.
A Leipzig organitzà concerts privats de cambra i vetllades de conferències.[5]
Salonnière i musa
modificaHelene von Nostitz rebia diplomàtics alemanys i estrangers, així com escriptors i artistes, al seu saló de Maaßenstraße (a Schöneberg), i després Goethestraße, a Zehlendorf. El seu marit era president de la Societat Alemanya-Francesa (Deutsch-Französische Gesellschaft) i tenia connexions a l'estranger. Madame von Nostitz comptava amb Rodin entre els seus hostes,[6] que va fer el seu bust diverses vegades, inclosa la versió de 1907, avui a la Nova Pinacoteca de Múnic. També va rebre Hugo von Hofmannsthal i Harry Graf Kessler.[7] Rainer Maria Rilke li dedicà dos poemes, després d'haver-la conegut durant una estada a la mar Bàltica el 1913.
El seu bust, obra de Rodin, va ser el punt culminant de l'exposició que se li va dedicar l'any 1999 a Múnic.
Escriptora
modificaHelene von Nostitz també escrivia. A la seva obra més important, Aus dem alten Europa [De la vella Europa], descriu la vida d'aristòcrates i artistes abans de la Primera Guerra Mundial.[5]
Obra
modifica- Aus dem alten Europa, 1924
- Rodin a Gesprächen und Briefen, 1927
- Berlín, 1929
- Potsdam, 1930
- Hindenburg a casa, 1931
- Festliches Dresden, 1941 (2a ed. 2001, ISBN 3-7684-4642-5)
Notes i referències
modifica- ↑ Matzerath, Josef. «Nostitz-Wallwitz, Helene von» (en alemany). Neue Deutsche Biographie, 1999. [Consulta: 4 juny 2024].
- ↑ «Nostitz, Helene» (en ge). Projekt Gutenberg. [Consulta: 4 juny 2024].
- ↑ Son père, le baron Otto von Benckendorff (1839-1914) était général et diplomate
- ↑ Elle fait l'acquisition d'une villa somptueuse à Livourne en 1900, les Casini d'Ardenza, où Helene vient en séjour
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 «Detailseite Frauenporträts» (en alemany). www.leipzig.de. [Consulta: 18 juny 2022].
- ↑ Elle fait sa connaissance encore jeune fille à l'exposition universelle de Paris en 1900, alors qu'elle était en visite avec ses parents chez son grand-père maternel, ambassadeur à Paris
- ↑ cf Gespräch über den Tasso von Goethe et ses souvenirs littéraires, Der Schwierige
Bibliografia
modifica- Oswalt von Nostitz, Muse und Weltkind. Das Leben der Helene von Nostitz, Piper, München 1991, ISBN 3-492-03399-7
- Eine große Dame: article de Nicolaus Sombart, a: Die Zeit, n. 40/1991.