Helike

colònia cartaginesa a la península Ibèrica

Helike fou una colònia cartaginesa a la península Ibèrica. La ciutat d'Helike ha estat identificada amb Elx,[1] i amb Elche de la Sierra.[2][3] Des del 237 aC, els bàrcides decideixen ampliar el seu domini sobre Ibèria per raons econòmiques i estratègiques, doncs Cartago necessitava amb urgència els metalls preciosos de les conques mineres de Sierra Morena perquè les seues arques havien quedat buides després de la Primera Guerra Púnica i calia reclutar mercenaris hispans per als seus minvats exèrcits. El control militar de la Península era absolutament imprescindible a fi que Cartago pogués frenar la penetració romana, i els bàrcides van fundar Cartago Nova, Akra Leuka i Helike.

Infotaula de geografia físicaHelike
TipusColònia i poble Modifica el valor a Wikidata
Map
 38° 22′ 52″ N, 1° 16′ 34″ O / 38.381084°N,1.276081°O / 38.381084; -1.276081

La batalla d'Helike de l'any 228 aC, Amílcar Barca va posar setge a Ilici[4] [5] o Helike,[6] i els contestans van rebre l'ajut d'Oretans, Òlcades i Vetons.[7] i Orisson, cap dels oretans, veient la clara inferioritat del seu exèrcit davant el d'Amílcar Barca, i en virtut dels seus pactes es va acostar amb el seu contingent al campament cartaginès, i en el moment adient va col·locar feixos de palla cremant a les banyes dels bous que tiraven dels carros posant als animals en primera línia i avançant cap a l'enemic. Els animals van envestir l'exèrcit cartaginès que malgrat la seva superioritat numèrica va veure com la resta de les tropes iberes atacaven. En la fugida, Amílcar Barca va morir ofegat al Vinalopó.

Referències modifica

  1. Tortosa Rocamora, Trinidad. Los estilos y grupos pictóricos de la cerámica ibérica figurada en la contestania (en castellà). CSIC, 2006, p.31. ISBN 8400084357. «Figueras Pacheco piensa que Heliké es Elche» 
  2. Tortosa Rocamora, Trinidad. Los estilos y grupos pictóricos de la cerámica ibérica figurada en la contestania (en castellà). CSIC, 2006, p.31. ISBN 8400084357. «Lafuente, sin embargo, distingue entre la fortaleza militar abandonada en época romana y la ciudad comercial de Tossal, negando la vinculación de Helike con Elche» 
  3. Tortosa Rocamora, Trinidad. Los estilos y grupos pictóricos de la cerámica ibérica figurada en la contestania (en castellà). CSIC, 2006, p.31. ISBN 8400084357. «Sanz (1997, 228) recoge que en el s. XVIII el canónigo Lozano relacionó Helike con Peña Rubia en Elche de la Sierra (Lozano, 1794, D, III, 20), propuesta similar a la realizada por García y Bellido, ya en el presente siglo» 
  4. Hernández Sánchez-Barba, Mario. España: historia de una nación (en castellà). 1a ed.. Complutense, 1995, p.31. ISBN 9788489365346. 
  5. Lafuente, Modesto. Historia de España (en castellà). Estab. tip. de F. de P. Mellado, 1861, p. vol.1, p.212-213. «Bloqueaba el cartaginés una ciudad llamada Helice o Velice, la antigua Bellia, que creemos con fundamento que fuese Belchite» 
  6. Tortosa Rocamora, Trinidad. Los estilos y grupos pictóricos de la cerámica ibérica figurada en la contestania (en castellà). CSIC, 2006, p.32. ISBN 8400084357. «La identificación tradicional de la otra fundación, Heliké con Ilici, presenta problemas. Recordemos que Schulten defendió esta identificación de Heliké con la Elche alicantina (Abad, 1984, 184)» 
  7. Gebhardt, Víctor. Historia general de España y de sus Indias desde los tiempos más remotos (en castellà). 1a ed., 1864, p.64. 

Vegeu també modifica