Vetons

Els vetons (en llatí Vettones) foren un poble probablement celta de la província de la Lusitània esmentats per diversos escriptors entre ells Cèsar i Plini.^[1]^[2] Estrabó els hi assigna com a residència la Tarraconense. Aureli Climent Prudenci anomena el seu territori Vettonia (Vetònia). Aquest territori era creuat pel Tagus (Tajo) i el riu Duero el separava de la terra dels àsturs; a l'oest el límit era l'actual Portugal i a l'est els carpetans (des de Simancas a Puente del Arzobispo, Trujillo i a Talavera la Vieja); al sud tenien la Bètica. Les ciutats principals eren Salmantica (Salamanca), Cecilionicum (Baños?), Capara (las Ventas de Capara), Sentice (prop de Los Santos), Cottaeobriga (Almeida) i Mirobriga/Augustobriga (Ciudad Rodrigo). A aquest territori creixia l'anomenada herba vettonica (herba betònica), coneguda a betònia.

ReferènciesModifica

↑ Álvarez-Sanchís, Jesús R. «Oppida and Celtic society in western Spain». e-Keltoi: Journal of Interdisciplinary Celtic Studies, Vol. 6 (The Celts in the Iberian Peninsula), 2005. Arxivat de l'original el 2018-04-10. [Consulta: 3 desembre 2017].
↑ Cremin, The Celts in Europe (1992), p. 57.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vetons