Helmut Wielandt

matemàtic alemany

Helmut Wielandt (Niedereggenen, 19 de desembre de 1910 - Schliersee, 14 de febrer de 2001) va ser un matemàtic alemany.

Infotaula de personaHelmut Wielandt

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 desembre 1910 Modifica el valor a Wikidata
Schliengen (Imperi Alemany) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 febrer 2001 Modifica el valor a Wikidata (90 anys)
Schliersee (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Frederic Guillem de Berlín (1929–1935) Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaAbschätzungen für den Grad einer Permutationsgruppe von vorgeschriebenem Transitivitätsgrad  (1935 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiErhard Schmidt i Issai Schur Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Magúncia
Tübingen Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Tübingen (1951–1977)
Universitat de Magúncia (1946–1951)
Institut de Recerca Aerodinàmica (1942–1945)
Universitat de Tübingen (1938–1946)
Jahrbuch über die Fortschritte der Mathematik (1934–1938) Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralBertram Huppert, Harro Heuser, Olaf Tamaschke, Wolfgang Knapp, Herbert Popp, Wulf-Dieter Geyer, Rudolf Maier, Hans-Georg Knoche, Josef Hainzl, Gerhard Betsch, Friedrich Erber, Helmut Fischer, Egon Pracht, Helmut Pommer, Peter Schmid, Maximilian Selinka, Günter Wieland, Michael Bürker, Dietrich Bartels, Jürgen Rinderspacher, Wilbur Jónsson, Benedetto Scimemi i Heinrich Kuhn Modifica el valor a Wikidata

Vida i Obra modifica

Wielandt, nascut al sud-oest d'Alemanya, va estudiar matemàtiques física i filosofia a la universitat de Berlín, en la qual es va doctorar el 1935 amb una tesi dirigida per Issai Schur i Erhard Schmidt.[1] En plena època nazi i sense haver tingut cap mena d'activitat política, no hi havia posicions acadèmiques disponibles per a ell, i va haver de treballar al equip editorial de la revista Jahrbuch über die Fortschritte der Mathematik amb un salari molt baix.[2] Finalment, el 1937 es va afiliar al partit nazi i a les SA[3] i el 1938 va ser nomenat professor assistent de la universitat de Tubinga en la qual va obtenir l'habilitació docent l'any següent. Tot i que, formalment va ser de la plantilla de la universitat fins al 1946, els anys de la Segona Guerra Mundial (1939-1945) va estar a l'exèrcit i al centre de recerca en aerodinàmica de Göttingen (1942-1945).[4]

Acabada la guerra, va ser nomenat professor associat de la universitat de Magúncia, en la qual va romandre fins al 1951 quan va obtenir la plaça de professor titular de la universitat de Tubinga. Es va jubilar en aquesta universitat el 1977.[1] Durant aquest darrer període a Tubinga, va ser professor visitant a diverses universitats europees i americanes, especialment a la universitat de Wisconsin.[5]

Wielandt és recordat per les seves contribucions a l'estudi dels grups de permutacions[6] finits i infinits, entre les quals es troben els teoremes que porten el seu nom[7] i la simplificació de la demostració dels teoremes de Sylow.[8] En els primers anys del segle XXI, la universitat Tècnica de Berlín va portar a terme el projectes de editar i publicar els "diaris matemàtics" que Wielandt va anar escrivint a partir de 1942.[9]

Referències modifica

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Helmut Wielandt» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • Dörflinger, Gabriele. «Helmut Wielandt». Historia Mathematica Haidelbergensis, 2009. [Consulta: 8 març 2022]. (alemany)
  • Aznar, Enrique R. «Helmut Wielandt». Universidad de Granada, 2007. [Consulta: 8 març 2022]. (castellà)
  • «Das Wielandt Projekt». Institut für Mathematik. Technische Universität Berlin. [Consulta: 8 març 2022]. (alemany)