Hemoperitoneu

L'hemoperitoneu, en medicina, fa referència a la presència i acumulació de sang a la cavitat peritoneal. Aquesta situació clínica es considera una emergència mèdica que s'ha de tractar correctament.[1]

Plantilla:Infotaula malaltiaHemoperitoneum
Tipusperitoneal disease (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Especialitatgastroenterologia Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-10K66.1
CIM-9568.81
Recursos externs
MeSHD006465 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0019065 i C0744735 Modifica el valor a Wikidata

La sang s'acumula entre la paret abdominal i els òrgans abdominals interns. Generalment, el tractament es basa en una intervenció quirúrgica, mitjançant una laparotomia. L'actuació ha de ser immediata per evitar pèrdua d'una gran quantitat de sang i desencadenar un xoc hemorràgic i, posteriorment, la mort.

Aquest quadre clínic és habitualment resultat d'un traumatismes abdominal tancat; desencadenat, en primer lloc, per accident de trànsit. En els traumatismes abdominals tancats hi ha afectació d'òrgans, vísceres, venes, artèries, entre altres.[2]

EpidemiologiaModifica

A escala mundial, el predomini de sexe en desencadenar l'hemoperitoneu, és el masculí.

EtiologiaModifica

Les causes de l'hemoperitoneu poden ser diverses: traumatismes (penetrants o no), accidents vasculars (com una ruptura d'un aneurisma d'una artèria intraabdominal), sagnat desencadenat per un embaràs ectòpic, ruptura de cos luti, perforació d'una úlcera pèptica o del còlon, coagulació intravascular disseminada, dosis elevades d'anticoagulants, entre altres.[3]

El 90% dels casos d'hemoperitoneu és d'origen traumàtic provocat per un traumatisme abdominal tancat amb afectació de diferents òrgans (habitualment el fetge o la melsa).[3]

ClínicaModifica

L'acumulació de sang a la cavitat peritoneal provoca dolor abdominal; i la pèrdua de sang: hipovolèmia (amb disminució progressiva de l'hematòcrit, i si és important un xoc hemorràgic) entre altres.[4]

TractamentModifica

Aquesta situació clínica és considerada una emergència i, per això, cal iniciar el tractament com més aviat millor. El tractament inicial consisteix en la transfusió de sang immediata per evitar el xoc hemorràgic.

L'hemoperitoneu requereix, en un gran nombre de casos, cirurgia d'emergència per localitzar l'inici i la font del sagnat. Amb l'afectació de la melsa, gairebé sempre, es requereix una esplenectomia (la seva extirpació). Els criteris per dur a terme la intervenció quirúrgica són: deteriorament de la persona en el període d'observació, signes de peritonitis i xoc hemorràgic.[4]

ReferènciesModifica

  1. «hemorràgia: hemorragia (es), haemorrhage (en)» (en català). Enciclopèdia.cat. [Consulta: 16 juliol 2015].
  2. TORRE, A. CONCHA «[BolPediatr2009_49_058-068.pdf Serie monográfica Manejo inicial del politraumatismo pediátrico (IV)]». BOL PEDIATR, 2009, pàg. 58-68.
  3. 3,0 3,1 «Hemoperitoneo Espontáneo Idiopático, Revisión bibliográfica - See more at: http://encolombia.com/medicina/revistas-medicas/cirugia/vc293/hemoperitoneo-revision/#sthash.2SCYtKK3.dpuf» (en castellà). Encolombia. [Consulta: 16 juliol 2015].
  4. 4,0 4,1 «Blunt Abdominal Trauma: Sings and symptomes». Medscape, 2015.

Vegeu tambéModifica