Henriette Puig-Roget

Organista, pianista i compositora francesa

Henriette Puig-Roget[1] (Bastia (Còrsega), 1910 - París, 1992), va ser una organista, pianista, compositora i professora de música francesa.

Infotaula de personaHenriette Puig-Roget
Biografia
Naixement9 gener 1910 Modifica el valor a Wikidata
Bastia (Còrsega) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 novembre 1992 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatoire de Paris Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióOrganista, pianista i compositora Modifica el valor a Wikidata
OcupadorConservatoire de Paris
Gran Sinagoga de París
Temple Protestant de l'Oratoire du Louvre (en) Tradueix
Universitat d'Arts de Tòquio
Académie Royale de Musique Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsIsidor Philipp, Jean Gallon, Noël Gallon, Maurice Emmanuel, Marcel Dupré i Charles Tournemire Modifica el valor a Wikidata
AlumnesHideki Nagano (en) Tradueix, Takenori Nemoto (en) Tradueix i Masakazu Natsuda (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
InstrumentOrgue i piano Modifica el valor a Wikidata
Família
ParentsGaudérique Roget (oncle) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Musicbrainz: 074837de-1f73-4df0-b424-bcf7507dd80b Discogs: 925801 Modifica els identificadors a Wikidata

BiografiaModifica

Filla[2] i neboda de militars[3] es decantà cap a la música i, ja de ben jove, el 1919 començà a estudiar al Conservatori de París. Tingué per mestres Isidor Philipp, Jean i Noël Gallon, Abel Estyle, Maurice Emmanuel, Sophie Chéné i Marcel Dupré, amb qui féu piano, harmonia, història de la música, piano acompanyant, contrapunt, fuga i orgue; entre 1926 i 1930 hi guanyà sis primers premis, incloent-hi els de piano i orgue. També estudià música de cambra amb Charles Tournemire. Guanyà el Segon Prix de Rome (una beca per estudiar música a Itàlia) del 1933. A l'any següent va ser nomenada organista de l’Oratori del Louvre (fins al 1979) i de la Gran Sinagoga de París (fins al 1952). També fou "Chef de chant" de l’Òpera de París, alhora que des del 1935 desenvolupà una carrera de pianista a la ràdio que s'allargà quaranta anys.

Henriette Roget, casada amb Ramon Puig-Viñals, adoptà el cognom de casada de Puig-Roget. Ensenyà al Conservatori de París a partir del 1957. En jubilar-se, del 1979 endavant, ensenyà piano, solfeig i música de cambra a la Universitat de les Arts de Tòquio. Entre els seus alumnes hi hagué Gilbert Amy, Alain Louvier, Daniel Roth, Yasuko Tasumi, Maki Namekawa, Kazuoki Fujii (pianista), Takenori Nemoto (cornista), Hidéki Nagano (pianista), Masakazu Natsuda (compositor), Misato Mochizuki (compositora) i Mami Sakato (organista).

Actuà com a solista amb orquestres com l'Orquestra Nacional de l'ORTF, l'orquestra Colonne o l'Orquestra de la Societat de concerts del Conservatori, interpretant peces de Marc-Antoine Charpentier, Michel Richard Delalande, Nicolas Bernier, Jean-Baptiste Lully i Camille Saint-Saëns, i de compositors contemporanis com Amadeo Roldán i Alejandro García Caturla.

Com a compositora, va escriure obres -moltes d'elles de caràcter didàctic- per a orquestra, música de cambra, música d'església, així com composicions per a orgue que inclouen Cortège funèbre, Deploración de la Semana Santa, Toccata severa i Triathlon. També feu unes Montanyas del Rosello, pour orgue et orchestre del 1933[4] i unes Rajoles del 1968, per a orquestra

BibliografiaModifica

L'"Association Duruflé" dedicà a Henriette Puig-Roget un número quasi monogràfic del seu butlletí. Editat per Pauline Puig-Roget i Alain Cartayrade, recull el curriculum vitae, la discografia i el catàleg de les composicions, juntament amb entrevistes i testimoniatges de persones que la conegueren ( «Henriette [Puig] Roget (1910-1992)». Bulletin Association Maurice & Marie-Madeleine Duruflé, 10, 2010, pàg. 5-162.)

NotesModifica

  1. De soltera Henriette Roget, canvià el seu cognom després de casar-se amb Ramon Puig-Vinals (o més probablement, Ramon Puig i Viñals)
  2. El pare d'Henriette fou el general Henry Roget. Per bé que aquest serví majoritàriament en tropes colonials lluny de la metròpoli, durant quatre anys (1908-1912) estigué destinat a l'Estat Major del Comandament superior de Còrsega
  3. Eren oncles seus Emmanuel i Gaudérique Roget, titulats amb la legió d'Honor i amb llargues carreres a l'exèrcit francès.
  4. «Fonds Emile Vuillermoz».