Marcel Dupré

Marcel Dupré
Biografia
Naixement	(fr) Marcel Jean Jules Dupré ; 3 maig 1886 ; Rouen (França)
Mort	30 maig 1971 (85 anys); Meudon (França)
Sepultura	Longs-Réages cemetery (en)
Director Conservatoire de Paris
	1954 – 1956 ; ← Claude Delvincourt – Raymond Loucheur →
Dades personals
Residència	Meudon (1925–); Rouen ; París
Formació	Conservatoire de Paris ; Lycée Corneille
Activitat
Ocupació	compositor, organista, pedagog
Ocupador	Conservatoire de Paris (1926–1954)
Membre de	Académie des Beaux-Arts de l'Institut de France (1956–1971)
Gènere	Música clàssica
Moviment	Música clàssica
Professors	Alexandre Guilmant, Charles-Marie Widor i Louis Diémer
Alumnes	Olivier Messiaen, Henriette Puig-Roget, Freddy Balta, John Haussermann, Lila Lalauni (en) , Jeanne Joulain, Rolande Falcinelli, Antoine Reboulot, Radie Britain i Enrique Jordà
Instrument	Orgue
Segell discogràfic	Mercury Records ; Naxos Records ; Philips Records
Premis
	(27 agost 1948) Comandant de la Legió d'Honor; (12 gener 1935) Oficial de la Legió d'Honor; (7 agost 1923) Cavaller de la Legió d'Honor; (1914) Premi de Roma; Cavaller Comanador de l'Orde de Sant Gregori el Gran; Oficial de l'orde de Leopold ;
	Signatura

Marcel Dupré (Rouen, 3 de maig de 1886 - Meudon, 30 de maig de 1971) va ser un organista, compositor i pedagog francès.

Biografia

Pertanyent a una família de músics la tradició dels quals venia mantenint-se des d'un segle abans, a l'edat de deu anys es donava ja a conèixer avantatjosament com a organista executant de memòria en un festival de l'Exposició de Roan, el 1896, els Preludis i fugues de Bach. Als dotze anys era nomenat organista titular de l'església de Saint-Vivien, d'aquella ciutat, i el 1901 feia escoltar en un concert la primera de les seves composicions d'altura, l'oratori bíblic Le songe de Jacob, escrit sobre un poema del seu oncle Henri Dupré.

Ingressat al Conservatori de París, va arribar a ser en breu temps l'alumne més brillant de la seva època, aconseguint en renyits concursos els primers premis en els ensenyaments de piano, orgue, fugida i composició. El juliol de 1914 va guanyar el Prix de Rome, i des de 1916 fins a 1922 va ser organista de la catedral de Nostra Senyora.

Bibliografia

Enciclopèdia Espasa, apèndix IV, pàg. 604, (ISBN 84-239-4574-X)