Charles-Marie Widor

Charles-Marie Widor (Lió, 22 de febrer de 1844 – París, 12 de març de 1937) fou un compositor i organista francès.

Infotaula de personaCharles-Marie Widor
Charles-Marie Widor (2).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Charles-Marie Jean Albert Widor Modifica el valor a Wikidata
21 febrer 1844 Modifica el valor a Wikidata
Lió (Monarquia de Juliol) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 març 1937 Modifica el valor a Wikidata (93 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsAulétès Modifica el valor a Wikidata
FormacióConservatori reial de Brussel·les Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball París Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócompositor clàssic, crític musical, professor d'universitat, pedagog musical, organista, arranjador, professor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorFontainebleau Schools, director (1921–1934)
Conservatoire de Paris (1896–)
Conservatoire de Paris (1890–1896) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereÒpera i simfonia Modifica el valor a Wikidata
MovimentMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsFrançois-Joseph Fétis i Jacques-Nicolas Lemmens Modifica el valor a Wikidata
AlumnesArthur Honegger, Olivier Messiaen, Darius Milhaud, Charles Tournemire, Emil Frey, Henry Libert, Marcel Dupré, Laura Netzel, Nadia Boulanger, Henri Büsser i Alexander Schreiner Modifica el valor a Wikidata
InstrumentOrgue Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Família
CònjugeMathilde de Montesquiou-Fézensac (1920–) Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Widor Charles Marie signature 1929.jpg Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm6681152 Spotify: 6wgviqppMkEUf4p2WJ2uVa Musicbrainz: b1cf260d-0862-4e1b-91b8-7da537130261 Lieder.net: 6185 Discogs: 881488 IMSLP: Category:Widor,_Charles-Marie Find a Grave: 18371301 Modifica el valor a Wikidata

Era fill d'un organista, que fou el seu primer mestre, i després ingressà en el Conservatori reial de Brussel·les. En acabar els estudis assolí la plaça d'organista de l'Església de Sant Francesc de Lió i, finalment, el 1869 s'encarregà del magnífic orgue de l'Església de Sant Sulpici, a París, lloc que conservà durant molts anys. El 1891 succeí a César Franck com a professor d'orgue del conservatori parisenc i el 1896 a Théodore Dubois com a professor de composició, càtedra en la que tingué molts alumnes que després serien artistes coneguts. Organista eminent, compositor de mèrit i erudit musicògraf, l'obra de Widor, és molt variada.

Entre les seves composicions per a orgue hi figuren en primer lloc 10 sonates, a les quals pel seu desenvolupament i amplitud el seu autor anomenà justament simfonies. La resta de la seva producció comprèn tres simfonies per a orquestra; igual nombre de concerts per a piano i violoncel; Une nuit de Walpurgis per a orgue i cor; un trio i un quintet per a instruments d'arc amb piano; melodies; cors; duets; el Salm 62 per a dos orgues, dos cors i orquestra; una Missa, a dos cors amb dos orgues; nombrosos motets; Conte d'avril, música d'escena; Les Jacobites, música d'escena per l'obra de Coppée (1885); La Korrigane, ballet; Jeanne d'Arc, pantomima (1890); Nerto, òpera vers el text de Mistral; Les pêcheurs de Saint-Jean, òpera (1905); Ouverture espagnole, per a orquestra; Coral i variacions, per a dues arpes i orquestra, etc. Com a musicògraf se li deu: La musique grecque et les chants de l'eglise latine; l'orgue moderne, antologia d'obres modernes per a orgue i diversos estudis i prefacis.

AlumnesModifica

BibliografiaModifica

  • Enciclopèdia Espasa, Tom núm. 70, pàg. 204

Vegeu tambéModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Charles-Marie Widor