Charles-Marie Widor

Charles-Marie Widor
Biografia
Naixement	(fr) Charles-Marie Jean Albert Widor ; 21 febrer 1844 ; Lió (Monarquia de Juliol)
Mort	12 març 1937 (93 anys); 16è districte de París (França)
Secrétaire perpétuel de l'Académie des beaux-arts (fr)
Dades personals
Altres noms	Aulétès
Formació	Conservatori reial de Brussel·les
Activitat
Lloc de treball	París
Ocupació	compositor clàssic, crític musical, professor d'universitat, professor, pedagog musical, organista, arranjador musical, compositor
Ocupador	Fontainebleau Schools, director (1921–1934) ; Conservatoire de Paris (1896–) ; Conservatoire de Paris (1890–1896) ; Sant Sulpici de París, organista (1868–1933) ; Église Saint-François-de-Sales de Lyon (en) , organista
Membre de	Académie des Beaux-Arts de l'Institut de France (1910–)
Gènere	Òpera i simfonia
Moviment	Música clàssica
Professors	François-Joseph Fétis i Jacques-Nicolas Lemmens
Alumnes	Arthur Honegger, Olivier Messiaen, Darius Milhaud, Charles Tournemire, Emil Frey, Henry Libert, Marcel Dupré, Laura Netzel, Nadia Boulanger, Henri Büsser i Alexander Schreiner
Instrument	Orgue
Obra
Obres destacables	Obres destacables Symphony for Organ No. 9 (en) ; (1878) Symphony for Organ No. 5 (en) ;
Localització dels arxius	Arxius departamentals d'Yvelines, document → carta [ 166J, Ms 8943-8948, 11461-11464] ;
Família
Cònjuge	Mathilde de Montesquiou-Fézensac (1920–)
Premis
	Cavaller de la Legió d'Honor; Gran Oficial de la Legió d'Honor ;
	Signatura

Charles-Marie Widor (Lió, 22 de febrer de 1844 – París, 12 de març de 1937) fou un compositor i organista francès.

Era fill d'un organista, que fou el seu primer mestre, i després ingressà en el Conservatori reial de Brussel·les. En acabar els estudis assolí la plaça d'organista de l'Església de Sant Francesc de Lió i, finalment, el 1869 s'encarregà del magnífic orgue de l'Església de Sant Sulpici, a París, lloc que conservà durant molts anys. El 1891 succeí a César Franck com a professor d'orgue del conservatori parisenc i el 1896 a Théodore Dubois com a professor de composició, càtedra en la que tingué molts alumnes que després serien artistes coneguts. Organista eminent, compositor de mèrit i erudit musicògraf, l'obra de Widor, és molt variada.

Entre les seves composicions per a orgue hi figuren en primer lloc 10 sonates, a les quals pel seu desenvolupament i amplitud el seu autor anomenà justament simfonies. La resta de la seva producció comprèn tres simfonies per a orquestra; igual nombre de concerts per a piano i violoncel; Une nuit de Walpurgis per a orgue i cor; un trio i un quintet per a instruments d'arc amb piano; melodies; cors; duets; el Salm 62 per a dos orgues, dos cors i orquestra; una Missa, a dos cors amb dos orgues; nombrosos motets; Conte d'avril, música d'escena; Les Jacobites, música d'escena per l'obra de Coppée (1885); La Korrigane, ballet; Jeanne d'Arc, pantomima (1890); Nerto, òpera vers el text de Mistral; Les pêcheurs de Saint-Jean, òpera (1905); Ouverture espagnole, per a orquestra; Coral i variacions, per a dues arpes i orquestra, etc. Com a musicògraf se li deu: La musique grecque et les chants de l'eglise latine; l'orgue moderne, antologia d'obres modernes per a orgue i diversos estudis i prefacis.

Alumnes

Bibliografia

Enciclopèdia Espasa, Tom núm. 70, pàg. 204

Vegeu també

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Charles-Marie Widor

Lluís Arnau i Palomar, compositor i pianista català; alumne de Widor