Obre el menú principal

Charles-Marie Widor (Lió, 22 de febrer de 1844 – París, 12 de març de 1937) fou un compositor i organista francès.

Infotaula de personaCharles-Marie Widor
Widor.jpg
Biografia
Naixement 22 de febrer de 1844
Lió
Mort 12 de març de 1937(1937-03-12) (als 92 anys)
París
Altres noms Aulétès
Formació Conservatori reial de Brussel·les
Activitat
Ocupació Compositor, organista, arreglista, pedagog musical, crític musical i professor d'universitat
Ocupador Fontainebleau Schools Tradueix (1921–1934)
Conservatori nacional superior de música i dansa de París (1896–)
Conservatori nacional superior de música i dansa de París (1890–1896)
Conservatoire de Paris
Gènere Òpera i simfonia
Moviment Música clàssica
Professors François-Joseph Fétis i Jacques-Nicolas Lemmens
Alumnes Arthur Honegger, Olivier Messiaen, Darius Milhaud, Charles Tournemire, Emil Frey, Henry Libert i Marcel Dupré
Instrument Orgue
Família
Cònjuge Mathilde de Montesquiou-Fézensac (1920–)
Premis

IMDB: nm6681152 Musicbrainz: b1cf260d-0862-4e1b-91b8-7da537130261 Discogs: 881488 IMSLP: Category:Widor,_Charles-Marie
Modifica les dades a Wikidata

Era fill d'un organista, que fou el seu primer mestre, i després ingressà en el Conservatori reial de Brussel·les. En acabar els estudis assolí la plaça d'organista de l'Església de Sant Francesc de Lió i, finalment, el 1869 s'encarregà del magnífic orgue de l'Església de Sant Sulpici, a París, lloc que conservà durant molts anys. El 1891 succeí a César Franck com a professor d'orgue del conservatori parisenc i el 1896 a Théodore Dubois com a professor de composició, càtedra en la que tingué molts alumnes que després serien artistes coneguts. Organista eminent, compositor de mèrit i erudit musicògraf, l'obra de Widor, és molt variada.

Entre les seves composicions per a orgue hi figuren en primer lloc 10 sonates, a les quals pel seu desenvolupament i amplitud el seu autor anomenà justament simfonies. La resta de la seva producció comprèn tres simfonies per a orquestra; igual nombre de concerts per a piano i violoncel; Une nuit de Walpurgis per a orgue i cor; un trio i un quintet per a instruments d'arc amb piano; melodies; cors; duets; el Salm 62 per a dos orgues, dos cors i orquestra; una Missa, a dos cors amb dos orgues; nombrosos motets; Conte d'avril, música d'escena; Les Jacobites, música d'escena per l'obra de Coppée (1885); La Korrigane, ballet; Jeanne d'Arc, pantomima (1890); Nerto, òpera vers el text de Mistral; Les pêcheurs de Saint-Jean, òpera (1905); Ouverture espagnole, per a orquestra; Coral i variacions, per a dues arpes i orquestra, etc. Com a musicògraf se li deu: La musique grecque et les chants de l'eglise latine; l'orgue moderne, antologia d'obres modernes per a orgue i diversos estudis i prefacis.

AlumnesModifica

BibliografiaModifica

  • Enciclopèdia Espasa, Tom núm. 70, pàg. 204

ReferènciesModifica

  1. * Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III, pàg. 1019. (ISBN 84-7291-226-4)
  2. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III, pàg. 847. (ISBN 84-7291-227-2)
  3. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàg. 665. (ISBN 84-7291-255-8)
  4. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 399. (ISBN 84-7291-226-4)
  5. Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 48, pàg. 841 (ISBN 84-239-4548-0)
  6. Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 27, pàg. 1622 (ISBN 84 239-4527-8)
  7. Enciclopèdia Espasa. Apèndix núm. VI, pàg. 1185 (ISBN 84-239-4576-6)

Vegeu tambéModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Charles-Marie Widor