Herèon de Peracora

L'herèon de Peracora era un santuari dedicat a la dea Hera situat en un petit cap de l'extrem de la península de Peracora, al golf de Corint. Es coneix com a santuari d'Hera Acrea (en grec ἀκραῖα, 'que és en un extrem') perquè es troba en un cap.

Infotaula d'edifici
Herèon de Peracora
Imatge
Dades
TipusHeraion (en) Tradueix, jaciment arqueològic i Greek sanctuary (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dedicat aHera Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura de l'antiga Grècia Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaLoutraki-Perachora-Agioi Theodoroi Municipality (Grècia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPerachora (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
 38° 01′ 40″ N, 22° 51′ 09″ E / 38.0278°N,22.8525°E / 38.0278; 22.8525Coord.: 38° 01′ 40″ N, 22° 51′ 09″ E / 38.0278°N,22.8525°E / 38.0278; 22.8525
Jaciment arqueològic catalogat de Grècia

Història del santuariModifica

El santuari devia estar sota el control de Corint, ja que està orientat cap als ports d'aquesta ciutat. El culte en fou ininterromput entre el s. IX ae i l'any 146 ae, quan el general romà Mummi saquejà Corint durant la guerra contra la Lliga Aquea. Quan Pausànies visità la zona no esmenta aquest santuari. En el període romà se'n construïren habitatges al llogaret, la qual cosa indica que ja no era un emplaçament sagrat. El jaciment arqueològic és important per a l'estudi dels orígens del temple grec i els cultes rurals.

Història de les excavacionsModifica

Algunes restes antigues sobre una petita badia a l'extrem de la península les examinà ja al 1844 l'arqueòleg francés Philippe Le Bas.

Més tard, entre 1930 i 1933, l'Escola Britànica d'Atenes posà al descobert les restes més importants del santuari, publicades per Humfry Payne i Thomas Dunbabin.

Restes arqueològiquesModifica

 
Mapa del jaciment arqueològic. 1. Atri occidental 2. Casa romana 3. Estructura absidal 4. Temple d'Hera Acrea 5.
Altar 6. Estoa en forma de L 7. Cisterna 8. Cambres per a banquets 9. Canals d'aigua 10. Estany sagrat 11. Recinte amb llar (possible temple d'Hera Limenia) 12. Murs 13. Embarcader modern 14. Capella moderna 15. Camí modern

A la zona de la petita badia s'han identificat restes incertes d'un primer temple, tal vegada amb absis (en el dipòsit votiu s'han trobat alguns models de terracota que presenten edificis absidials) del període geomètric, probablement destruït quan Corint ocupà la regió, anteriorment dependent de Mègara.

El santuari d'Hera Acrea tingué el seu apogeu cap a finals del s. VI ae. D'aquesta època són les restes d'un nou temple (10 x 31 m) i d'un gran altar amb tríglifs.

A més del temple d'Hera, inusualment antic i de forma peculiar, s'hi trobaren restes d'altres estructures: una estoa en forma de L amb columnes dòriques a la planta baixa i jòniques a la superior (de finals del s. IV ae), una cisterna i llocs de banquet.

Les nombroses troballes votives trobades, sobretot d'època arcaica, inclouen petites escultures de bronze, estatuetes de terracota, ivori, vasos amb dibuixos de les diverses parts de Grècia, Corint inclòs.

A més, les restes d'un altre recinte rectangular del s. VII ae, amb una llar per al foc sagrat aparegueren en un turó proper, però possiblement es tractara d'un edifici destinat a cerimònies religioses o per a guardar ofrenes. La inscripció sobre un vas votiu sembla provar que aquest lloc estava dedicat a Hera Limenia (llimin, 'port').

D'una antiga llacuna procedeixen uns 200 plats de bronze i molta ceràmica. Dunbabin suposa que allí tenia la seu un antic oracle d'Hera, ja esmentat per Estrabó.

Fonts antiguesModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Herèon de Peracora