Herea (festival)
Herea (en grec antic Ἥραια) és el nom dels festivals que es feien en honor d'Hera en diverses ciutats de l'antiga Grècia on el culte d'aquesta deïtat havia estat introduït. La seu inicial del culte a Hera va ser Argos, i els festivals que després es van fer a altres llocs eren més o menys imitació del festival de l'Herea d'Argos. Més tard guanyaren fama també les Herees d'Olímpia.
| Tipus | festivitat religiosa  |
|---|---|
| Cultura | antiga Grècia |
| Localització | Argos (Grècia) |
Els argius tenien tres temples dedicats a Hera: un entre Argos i Micenes, a quaranta-cinc estadis d'Argos, un altre a la via cap a l'acròpoli prop de l'estadi on se celebraven els jocs i les competicions, i el tercer a la ciutat mateix, segons diu Pausànies. Les cerimònies eren oficiades per les principals sacerdotesses especialment la gran sacerdotessa, i els argius contaven els anys per la data en què aquesta sacerdotessa entrava al càrrec, segons Tucídides.
El festival es feia cada cinc anys, a la meitat del segon any de cada olimpíada. Un dels actes principals consistia en una processó fins al gran temple d'Hera (el més allunyat); un gran nombre de joves es reunien a la ciutat i marxaven armats cap al temple de la deessa. Anaven encapçalats per cent bous (ἑκατόμβη "hecatombe"), i per això de la festa se'n deia també ἑκατόμβαια ("Hekatombaia"). Els acompanyava la gran sacerdotessa, en un carro estirat per dos bous blancs, a imitació de la llegenda de Kleobis i Biton que explica Heròdot.
Se sacrificaven els cent bous i la seva carn era distribuïda entre els ciutadans. El sacrifici s'anomenava λεχέρνα ("lecherna", el llit de les branques). Seguien (o precedien segons Estrabó) els jocs, que es feien a l'estadi proper al segon temple. Es col·locava un escut protegit i difícil d'agafar i el jove que el podia fer caure era premiat amb l'escut i una garlanda de murta. Segons Estrabó els premis, si era el cas, eren portats al primer temple en la processó. La tradició assigna la seva institució a Acrísios i Pretos, però una altra tradició diu a Arquinos.
Altres Herees com l'Hecatombea d'Egina, se celebraven de manera molt semblant. L'Herea de Samos era la més brillant de totes les festes d'aquesta divinitat, pels vestits que usaven les joves i dones casades a la processó amb els cabells sense pentinar, i per l'equip militar dels joves. Aquests oferien les armadures al temple de la deessa i li feien pregàries i vots. A l'altar s'hi dipositaven les cendres de les víctimes que li havien estat ofertes. L'Herea d'Elis que era quinquennal, es feia el quart any de cada olimpíada i la celebració anava a càrrec principalment de dones joves conduïdes per setze matrones que dedicaven el peplus sagrat que havien teixit, a la deessa i, abans de començar, feien el sacrifici d'un porc i es purificaven a la font anomenada Piera. Un dels principals actes era una carrera entre les donzelles a l'estadi, que eren dividides en tres classes segons l'edat, començant de menors a majors. Corrien vestides únicament amb un χιτών (quitó), que arribava fins als genolls i deixaven els cabells al vent. La guanyadora rebia una garlanda d'olivera i una part d'un bou sacrificat a Hera, i podia dedicar la seva pròpia imatge al temple de la deessa. Les matrones junt amb les noies joves, interpretaven dues danses: una anomenada Fiscoa, i una altra anomenada Hippodamia. Les Herees se celebraven també a altres llocs, com ara l'illa de Cos, a Corint, a Atenes, a Cnossos i a Pal·lene, a l'Acaia.[1]