Herees d'Olímpia

Les Herees d'Olímpia (grec antic: Ἡραῖα)[1] eren els jocs esportius celebrats a Olímpia en honor a la deessa Hera. Estaven reservats a les dones i se celebraven cada quatre anys.[2]

La sola competició era una cursa a l'estadi, però també hi havia diverses proves dividides per edats.[2] La pista de l'estadi olímpic feia uns 160 metres, mentre que en els Jocs Olímpics masculins la prova de la cursa a peu corresponia a córrer 192 metres. L'organització d'aquests jocs estava a càrrec de 16 dones casades provinents d'Elis (la polis que controlava Olímpia), cadascuna auxiliada per una ajudant.[2]

Les vencedores rebien una corona feta amb branquillons d'olivera (com en el cas dels vencedors dels Jocs Olímpics), i també un tros de vedella oferta en sacrifici a la deessa Hera. També podien ser representades amb estàtues que portaven el seu nom en el temple d'Hera.

Els primers relats sobre les Herees són mitològics: la primera vencedora va ser Cloris, filla d'Amfíon i Níobe, l'única sobrevivent de la massacre que Apol·lo i Artemis van fer en la seva família.[3]

ReferènciesModifica

  1. Alberich i Mariné, Joan (dir.); Cuartero i Iborra, Francesc J. (dir.). Diccionari Grec-Català. Enciclopèdia Catalana - Fundació Institut Cambó, 912, p. 1499. ISBN 9788441224223. 
  2. 2,0 2,1 2,2 Pausànies, Descripció de Grècia , 5.16.2
  3. Higí, Fabulae, X, «Cloris».

Bibliografia complementàriaModifica

  • Swaddling, Judith, The Ancient Olympic Games. University of Texas Press, 2000. ISBN 0292777515