Hey You

cançó de Pink Floyd

«Hey You» (de l'anglès, "Ei, tu") és la primera cançó del costat A del segon disc de l'onzè àlbum del grup anglès de rock progressiu Pink Floyd, The Wall, de 1979. Va ser escrita per Roger Waters. Té una duració de 4 minuts i 40 segons; va després «Goodbye Cruel World» i abans de «Is There Anybody Out There?».[1] Va ser llençada com a cara B del senzill «Comfortably Numb» l'any 1980 a països com Austràlia i Canadà, entre altres.[2] Per por a que la películ·la s'allargués massa, «Hey You» no va ser inclosa a Pink Floyd: The Wall, al igual que «The Show Must Go On».[3]

Infotaula obra musicalHey You
Forma musicalcançó Modifica el valor a Wikidata
IntèrpretPink Floyd (1979) Modifica el valor a Wikidata
CompositorRoger Waters Modifica el valor a Wikidata
Lletra deRoger Waters Modifica el valor a Wikidata
Llenguaanglès Modifica el valor a Wikidata
Data de publicació1979 Modifica el valor a Wikidata
Gènererock Modifica el valor a Wikidata
DiscogràficaHarvest Records
Columbia Records Modifica el valor a Wikidata
ProductorBob Ezrin Modifica el valor a Wikidata
Part deThe Wall Modifica el valor a Wikidata
Spotify: 5UJmwdqGP7RONuVzYnHjUp Musicbrainz: f7d5beba-103b-37e9-994d-52c57c68655b Modifica el valor a Wikidata

TramaModifica

En aquest punt de l'àlbum conceptual, el protagonista Pink s'adona de que està totalment atrapat dins del mur i es pregunta si ha sigut bona idea fer un mur tan alt i tan fort (aïllar-se mentalment totalment de tothom); igualment, ja és massa tard, i s'adona de que ningú pot entrar ni sortir d'un mur imaginari com el seu, i que imaginar-se podent sortir és només una fantasia. Ell també intenta demanar ajuda a qui li pugui escoltar des de fora de la paret, però ningú ho fa. Així, encara que ho intenta i suplica, Pink no és capaç d'alliberar-se del mur imaginari que ell mateix ha creat.[cal citació]

ComposicióModifica

La cançó comença amb la guitarra acústica de Gilmour en l'escala de Mi menor en un volum baix. Als deu segons s'uneix el baix fretless (sense trasts) també gravat per ell i dos versos després s'uneix la seva veu als versos (tot això en un ritme lent). Després d'una estrofa s'uneix la bateria de Mason i un vers després s'entra a un interludi amb Gilmour improvisant sobre Mi menor, i anant cada vegada més amunt, fins a frenar. Llavors comença un altre interludi amb la guitarra acústica i la veu de Waters de manera predominant. Després d'això, comença una part similar a l'inici; el segueix una tornada, i la cançó s'acaba amb el crit de Waters, que diu: "Together we stand, divided we fall." (de l'anglès: "Junts seguim en peu, separats caiem."), repetint-se amb ressò la frase "we fall, we fall".[4]

PersonalModifica

ReferènciesModifica

  1. «The Wall - Pink Floyd». [Consulta: 31 març 2021].
  2. «Pink Floyd | The Official Site». [Consulta: 31 març 2021].
  3. «Pink Floyd – The Wall (The Soundtrack Of The Motion Picture) (CD)» (en castellà). [Consulta: 1r abril 2021].
  4. «Hey You». [Consulta: 24 abril 2021].
  5. «Pink Floyd | The Official Site». [Consulta: 31 març 2021].

Vegeu tambéModifica