Hiperèmesi gravídica
La hiperèmesi gravídica és una complicació de l'embaràs que es caracteritza per nàusees greus, vòmits, marejos, pèrdua de pes i possible deshidratació.[1] Habitualment es produeix una millora a partir de la vintena setmana d'embaràs, però pot ser present durant tot l'embaràs.[2][3][4][5][6]
Es desconeixen les causes exactes de la hiperèmesi gravídica.[7] Com a factors de risc coneguts hi ha: quan és un primer embaràs, si es tracta d'embaràs múltiple, persones grasses, antecedents familiars o previs d'hiperèmesi. Un estudi de desembre de 2023 publicat a Nature va indicar un vincle entre hiperèmesi gravídica i nivells anormalment alts de l'hormona GDF15, així com una major sensibilitat a aquesta hormona específica.[8]
El diagnòstic es fa generalment a partir dels signes i símptomes observats. La hiperèmesi gravídica s'ha definit tècnicament com més de tres episodis de vòmits per dia de manera que s'ha produït una pèrdua de pes del 5% o tres quilos i les cetones estan presents a l'orina.[7] S'han d'excloure altres causes potencials dels símptomes, inclosa la infecció del tracte urinari i l'hipertiroïdisme.[9]
El tractament inclou beure líquids i una dieta suau.[6] Les recomanacions poden incloure begudes de substitució d'electròlits, tiamina i una dieta més alta en proteïnes.[7][10] Algunes persones necessiten líquids per via intravenosa.[6]
Diagnòstic
modificaLa hiperèmesi gravídica es considera un diagnòstic d'exclusió.[11][12] Els criteris pel diagnòstic inclouen generalment vòmits que produeixen una deshidratació significativa i pèrdua de pes (almenys el 5% del pes abans de l'embaràs). Normalment es fa una anàlisi d'orina, i es poden prendre mostres de sang per fer recomptes sanguinis complets, per tal de comprovar si hi ha cetonúria o desequilibris d'electròlits, el qual podria indicar hiperèmesi o permetre un diagnòstic alternatiu.[12]
Les dones que pateixen hiperèmesi gravídica sovint es deshidraten i perden pes malgrat els esforços per menjar.[13][14] De manera similar a l'inici dels atacs estàndard de nàusees matinals, les nàusees i els vòmits amb hiperèmesi solen començar entre les 5 i les 6 setmanes de l'embaràs.[15]
Investigacions
modificaLes investigacions habituals inclouen nitrogen ureic en sang (BUN) i electròlits, proves de funció hepàtica, anàlisi d'orina,[14] i proves de funció tiroidal. Les investigacions hematològiques inclouen els nivells d'hematòcrit, que solen ser elevats en cas d'hiperèmesi.[14] Pot ser necessària una ecografia per conèixer l'estat de gestació i per excloure l'embaràs molar o parcial.[16]
Maneig
modificaSegons com siguin cuinats i ingerits els aliments l'estat de les nàusees pot millorar. Els aliments secs i suaus i la rehidratació oral són tractaments de primera línia.[17] A causa del potencial de deshidratació severa i altres complicacions, la hiperèmesi es tracta com una emergència. Si les mesures dietètiques conservadores fracassen, pot ser necessari un tractament més extens, com ara l'ús de medicaments antiemètics i la rehidratació intravenosa. Si la nutrició oral és insuficient, pot ser necessari un suport nutricional intravenós.[18] Per a les dones que requereixen ingrés hospitalari, es poden utilitzar mitges tromboembòliques o heparina de baix pes molecular com a mesures per prevenir la formació d'un coàgul de sang.[19]
Suport nutricional
modificaLes dones que no responen a la rehidratació intravenosa i als medicaments poden requerir suport nutricional. Els pacients poden rebre nutrició parenteral (alimentació intravenosa mitjançant una línia PICC) o nutrició enteral (mitjançant una sonda nasogàstrica o una sonda naso-jejunal). Només hi ha proves limitades dels assaigs que recolzen l'ús de vitamina B₆ per millorar el resultat.[20] En determinats casos pot ser necessari un excés d'alimentació forçat (hiperalimentació) per ajudar a mantenir els requisits de volum i permetre l'augment de pes.[16] Un metge també pot prescriure tiamina (per prevenir l'encefalopatia de Wernicke) i àcid fòlic.[19]
Etimologia
modificaHyperemesis gravidarum prové del grec hiper-, que significa excessiu, i èmesis, que significa vòmits, i del llatí gravidarum, el genitiu femení plural d'un adjectiu, aquí utilitzat com a substantiu, que significa "[dona] embarassada". Per tant, hiperèmesi gravídica significa "vòmits excessius de les dones embarassades".
Referències
modifica- ↑ «Management of hyperemesis gravidarum». Drug and Therapeutics Bulletin, 51, 11, 11-2013, pàg. 126–129. DOI: 10.1136/dtb.2013.11.0215. PMID: 24227770.
- ↑ Zimmerman CF, Ilstad-Minnihan AB, Bruggeman BS, Bruggeman BJ, Dayton KJ, Joseph N, et al. «Thyroid Storm Caused by Hyperemesis Gravidarum». AACE Clinical Case Reports, 8, 3, 02-01-2022, pàg. 124–127. DOI: 10.1016/j.aace.2021.12.005. PMC: 9123575. PMID: 35602873 [Consulta: 3 novembre 2024].
- ↑ Tan JY, Loh KC, Yeo GS, Chee YC «Transient hyperthyroidism of hyperemesis gravidarum». BJOG, 109, 6, 2002, pàg. 683–688. DOI: 10.1111/j.1471-0528.2002.01223.x. PMID: 12118648.
- ↑ Goodwin TM, Montoro M, Mestman JH «Transient hyperthyroidism and hyperemesis gravidarum: clinical aspects». American Journal of Obstetrics and Gynecology, 167, 3, 1992, pàg. 648–652. DOI: 10.1016/s0002-9378(11)91565-8. PMID: 1382389.
- ↑ McParlin C, O'Donnell A, Robson SC, Beyer F, Moloney E, Bryant A, et al. «Treatments for Hyperemesis Gravidarum and Nausea and Vomiting in Pregnancy: A Systematic Review». JAMA, 316, 13, 2016, pàg. 1392–1401. Arxivat de l'original el 26 juliol 2023. DOI: 10.1001/jama.2016.14337. PMID: 27701665.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 «Pregnancy». Office on Women's Health, 27-09-2010. Arxivat de l'original el 10 December 2015. [Consulta: 5 desembre 2015].
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Jueckstock JK, Kaestner R, Mylonas I «Managing hyperemesis gravidarum: a multimodal challenge». BMC Medicine, 8, 2010, pàg. 46. DOI: 10.1186/1741-7015-8-46. PMC: 2913953. PMID: 20633258 [Consulta: 3 novembre 2024].
- ↑ Wong, Carissa «Extreme morning sickness? Scientists finally pinpoint a possible cause» (en anglès). Nature, 13-12-2023. DOI: 10.1038/d41586-023-03982-8. PMID: 38102380.
- ↑ Sheehan, A «Hyperemesis gravidarum – assessment and management» (PDF). Australian Family Physician, 36, 9, 2007, pàg. 698–701. Arxivat de l'original el 6 juny 2014. PMID: 17885701.
- ↑ Obstetrics : normal and problem pregnancies. 6th. Elsevier/Saunders, 2012, p. 117. ISBN 978-1-4377-1935-2.
- ↑ Summers, A «Emergency management of hyperemesis gravidarum». Emergency Nurse, 20, 4, 2012, pàg. 24–28. DOI: 10.7748/en2012.07.20.4.24.c9206. PMID: 22876404.
- ↑ 12,0 12,1 Jennings LK, Mahdy H «Hyperemesis Gravidarum». StatPearls, 2023 [Consulta: 19 juliol 2023].
- ↑ «Hyperemesis Gravidarum (Severe Nausea and Vomiting During Pregnancy)». Cleveland Clinic. Arxivat de l'original el 15 desembre 2012. [Consulta: 23 gener 2013].
- ↑ 14,0 14,1 14,2 Medline Plus. «Hyperemesis gravidarum». National Institutes of Health. Arxivat de l'original el 27 gener 2013. [Consulta: 30 gener 2013].
- ↑ Gadsby, R; Barnie-Adshead, AM; Jagger, C «A prospective study of nausea and vomiting during pregnancy». The British Journal of General Practice: The Journal of the Royal College of General Practitioners, 43, 371, 1993, pàg. 245–248. ISSN: 0960-1643. PMC: 1372422. PMID: 8373648 [Consulta: 3 novembre 2024].
- ↑ 16,0 16,1 Manual of obstetrics. 7th. Wolters Kluwer / Lippincott Williams & Wilkins, 2007, p. 265–8. ISBN 978-0-7817-9696-5.
- ↑ Office on Women's Health. «Pregnancy Complications». U.S. Department of Health and Human Services. Arxivat de l'original el 29 octubre 2013. [Consulta: 27 octubre 2013].
- ↑ Ahmed KT, Almashhrawi AA, Rahman RN, Hammoud GM, Ibdah JA «Liver diseases in pregnancy: diseases unique to pregnancy». World Journal of Gastroenterology, 19, 43, 2013, pàg. 7639–7646. DOI: 10.3748/wjg.v19.i43.7639. PMC: 3837262. PMID: 24282353 [Consulta: 3 novembre 2024].
- ↑ 19,0 19,1 Handbook of early pregnancy care. Informa Healthcare, 2006, p. 149–154. ISBN 978-1-84214-323-0.
- ↑ Matthews A, Haas DM, O'Mathúna DP, Dowswell T «Interventions for nausea and vomiting in early pregnancy». The Cochrane Database of Systematic Reviews, 2015, 9, 2015, pàg. CD007575. DOI: 10.1002/14651858.CD007575.pub4. PMC: 4004939. PMID: 26348534 [Consulta: 3 novembre 2024].