Obre el menú principal

Hirō "Hiroo" Onoda (小野田 寛郎, Onoda Hirō, 19 de març de 1922[1] – 16 de gener de 2014)[2] fou un subtinent[3] que treballà com a agent d'intel·ligència de l'Exèrcit Japonès Imperial que va lluitar durant la Segona Guerra Mundial i fou un japonès resistent que no es va rendir l'agost de 1945. Després de passar 29 anys aguantant a les Filipines, el seu comandant anterior viatjà des del Japó personalment per a alliberar-lo de les ordres militars el 1974,[4][5] sent aleshores el penúltim soldat japonès en rendir-se.[6][4]

Infotaula de personaHiroo Onoda
Onoda-young.jpg
Nom original (ja) 小野田寛郎
Biografia
Naixement 19 març 1922
Kainan
Mort 16 gener 2014 (91 anys)
Tòquio
Causa de mort Pneumònia
Activitat
Ocupació Militar i autobiògraf
Lleialtat Imperi Japonès
Branca militar Exèrcit imperial japonès
Rang militar Unterleutnant Tradueix
Conflicte Segona Guerra Mundial, Campanya de les Filipines (1944-1945) i Últims resistents japonesos de la Segona Guerra Mundial
Família
Cònjuge Onoda Machie Tradueix

Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

Vida primerencaModifica

Onoda va néixer el 19 de març de 1922, a la Vila de Kamekawa, districte de Kaisō, Prefectura de Wakayama, Japó. Va pertànyer a una família d'una classe antiga de guerrers samurais, i el seu pare havia sigut un sergent en la 4ª Brigada de Cavalleria fins al 1943 quan va ser mort en acció a la Xina.[7] De jove practicà el kendo.[8] Quan tingué 17 anys, va anar a treballar a l'empresa de comerç Tajima Yoko a Wuhan, Xina. Quan tingué 18, s'allistà a la Infanteria d'Exèrcit Japonès Imperial,[7] on va excel·lir com a militar.[8]

La seua percepció de la guerra era com la cosa correcta que es devia fer.[8]

Servei militarModifica

Durant la Segona guerra mundial fou enviat a l'illa de Lubang (Filipines) el 1944 per a fer actuacions de guerrilla[2] i reunir informació.[9] Va estar allí fins al 1974.[6]

Temps d'amagat (1944-1974)Modifica

Onoda va continuar la seva campanya com a japonès resistent, inicialment vivint en les muntanyes amb tres soldats amics (el soldat ras Yūichi Akatsu, el caporal Shōichi Shimada i el soldat ras de primera classe Kinshichi Kozuka).[1] La conducta de no rendició prové de l'educació en codi bushido.[10] Durant la seva estada, Onoda i els seus companys van dur a terme activitats de guerrilla i s'involucraren en diversos tirotejos amb la policia.[3] Onoda fou conegut pels natius com al 'Ika Ta Ita Ere' ("L'Esperit Vivent dels Morts en Guerra") durant el seu període d'amagat i el temps posterior. Durant el temps d'amagat ell i els seus companys van alimentar-se de llet de coco, plàtans i carn de ramat furtat. També furtaren una ràdio de curta distància, escoltant amb gust la ràdio ABC Radio Australia.[4]

Cap al final de 1945, van deixar caure fullets per avió amb una ordre de rendició impresa del general Tomoyuki Yamashita del Catorzè Exèrcit d'Àrea. Havien estat amagant-se durant més d'un any, i aquest fullet era l'evidència única que van tenir del final de la guerra. El grup d'Onoda va observar amb molta cura el follet per a determinar si era genuïnament una ordre del general i van decidir que no ho era.[4]

RendicióModifica

El 1974 el cap d'intel·ligència de l'Exèrcit Imperial Japonès, Norio Suzuki, visità a Onoda i li preguntà per què no eixia. Onoda li contestà que si la guerra havia acabat solament eixiria si rebia l'ordre del seu comandant deixaria de lluitar i eixiria. Aleshores Suzuki portà al comandant allà i Onoda complí el que digué.[4] Onoda deixà la seua espasa, el seu fusell Tipus 99 encara funcional, 500 bales, unes quantes granades de mà i la daga que sa mare li donà el 1944 per a suïcidar-se en cas de ser capturat.[11]

Encara que va matar persones i s'involucrà en tirotejos amb la policia, les circumstàncies (és a dir, que va creure que la guerra era encara actual) va ser tingudes en compte, i Onoda va rebre un perdó del president de les Filipines, Ferdinand Marcos.[12]

Vida més tardanaModifica

Onoda se sap que fou infeliç per ser el tema de tanta atenció i se sentí molt malament per vore els valors tradicionals japonesos desapareixent. L'abril 1975, va seguir l'exemple del seu germà gran Tadao i se n'anà del Japó per a anar-se'n a Brasil, on va cuidar d'un ramat. Es va casar el 1976 i va assumir una funció davantera a la Colônia Jamic, la comunitat japonesa a Terenos, Mato Grosso do Sul, Brasil. Després de llegir sobre un adolescent japonès que havia assassinat els seus pares el 1980, Onoda tornà al Japó el 1984 i va establir el campament educatiu Onoda Shizen Juku ("l'Escola Onoda de Naturalesa") per a persones joves, amb diverses ubicacions pel Japó.[13]

Onoda revisità Lubang el 1996, donant 10.000$ per a l'escola local de l'illa.[6] La seva muller, Machie Onoda, esdevingué la cap de l'associació de les Dones del Japó conservadores el 2006.[14] Va utilitzar per gastar tres mesos de l'any al Brasil. Onoda Va ser atorgat la medalla de Mèrit de Santos-Dumont per la Força d'Aire brasilera damunt 6 de desembre de 2004.[15] El 21 de febrer de 2010, l'Assemblea Legislativa de Mato Grosso do Sul li va atorgar el títol de ciutadà.[16]

MortModifica

Onoda morí per deficiència cardíaca el 16 de gener de 2014[17] a l'Hospital Internacional de Sant Lluc a Tòquio, a causa de complicacions d'una pneumònia.[18] El Secretari Cap de Gabinet Japonès Yoshihide Suga comentà sobre la seva mort: "Recorde clarament que vaig estar segur del final de la guerra quan el senyor Onoda tornà al Japó" i també elogià la seva voluntat de sobreviure.[17]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Hiroo Onoda - obituary». The Telegraph, 19-01-2014 [Consulta: 11 novembre 2017].
  2. 2,0 2,1 Rosenberg, Jennifer «The War Is Over . . . Please Come Out». ThoughtCo, 27-04-2014 [Consulta: 11 novembre 2017].
  3. 3,0 3,1 McFadden, Robert «Hiroo Onoda, Soldier Who Hid in Jungle for Decades, Dies at 91». New York Times, 18-01-2014 [Consulta: 11 novembre 2017].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Willacy, M. «Japanese holdouts fought for decades after WWII». ABC Lateline, 12-11-2010 [Consulta: 11 novembre 2017].
  5. Powers, D. «Japan: No Surrender in World War Two». BBC History, 17-02-2011 [Consulta: 11 novembre 2017].
  6. 6,0 6,1 6,2 «Muere el soldado que luchó casi tres decádas tras la rendición de Japón». Euronews, 17-01-2014 [Consulta: 11 novembre 2017].
  7. 7,0 7,1 Brown, P. «Hiroo Onoda’s Twenty Nine Year Private War». Pattaya Daily News, 15-06-2010 [Consulta: 11 novembre 2017].
  8. 8,0 8,1 8,2 Mather, 2013, p. 36.
  9. Kawaguchi, J. «Words to live by: Hiroo Onoda». The Japan Times, 16-01-2007 [Consulta: 11 novembre 2017].
  10. Mather, 2013, p. 35.
  11. «Hiroo Onoda: Last man fighting». , 25-01-2014 [Consulta: 11 novembre 2017].
  12. «Japan WW2 soldier who refused to surrender Hiroo Onoda dies». BBC News, 17-01-2014 [Consulta: 11 novembre 2017].
  13. Mercado, Stephen C. The Shadow Warriors of Nakano. Brassey's, 2003, p. 246–247. ISBN 1-57488-538-3. 
  14. «Wife of 'No Surrender' soldier becomes president of conservative women’s group». Japan Probe, 29-11-2006.
  15. «Combatente da II Guerra ganha medalha da FAB». Brazilian Air Force Centro de Comunicação Social da Aeronáutica Center for Social Communication of the Air, 08-12-2004 [Consulta: 11 novembre 2017].
  16. «Herói japonês que mora em Terenos recebe homenagem». A Crítica, 21-02-2010 [Consulta: 11 novembre 2017].
  17. 17,0 17,1 McCurry, Justin «Hiroo Onoda: Japanese soldier who took three decades to surrender, dies». , 17-01-2014 [Consulta: 11 novembre 2017].
  18. Mullen, Jethro; Wakatsuk, Yoko «Hiroo Onoda, Japanese soldier who long refused to surrender, dies at 91». CNN, 17-01-2014 [Consulta: 11 novembre 2017].

BibliografiaModifica