Calendari còsmic
(S'ha redirigit des de: Història de la Terra en un dia)
El calendari còsmic és una escala per visualitzar la cronologia de l'Univers extrapolant-la a un calendari anual. El calendari redueix la seva edat actual de 13.800 milions d'anys a un sol any per ajudar-lo a intuir-lo amb finalitats pedagògiques en educació o divulgació científica. Serveix per a situar esdeveniments en l'anomenada gran història.
El big-bang va tenir lloc l'1 de gener còsmic, exactament a mitjanit i el moment actual és la mitjanit del 31 de desembre.[1]
A aquesta escala, hi ha 437,5 anys per segon, 1,575 milions d'anys per hora i 37,8 milions d'anys per dia.
En aquest calendari, el sistema solar apareix el 2 de setembre, la vida a la Terra sorgeix el 14 d'aquest mateix mes, el primer dinosaure apareix el 25 de desembre i els primers primats el 30. Els més primitius Homo sapiens apareixen deu minuts abans de la mitjanit de l'últim dia de l'any, i tota la història de la humanitat només ocupa els últims 21 segons. En aquesta escala de temps, l'edat humana mitjana dura uns 0,15 segons.
Aquesta escala va ésser popularitzada per l'astrònom Carl Sagan en el seu llibre Els dracs de l'Edèn i a la sèrie de televisió Cosmos, que ell mateix presentava.[2] Sagan ampliava la comparació en termes de superfície, explicant que si el calendari còsmic s'escalés a la mida d'un camp de futbol, "tota la història de la humanitat ocuparia una àrea de la mida de la mà".[2]
Any còsmic
modificaBig-bang
modifica- 1 de gener: big-bang
- 14 de gener esclat dels raigs gamma[3]
- 22 de gener: formació de les primeres galàxies[4]
- 16 de març: es forma la Via Làctia
- 12 de maig: es forma el Disc prim de la Via làctia[5]
- 2 de setembre: es forma el sistema solar[6]
- 6 de setembre: roques datades més antigues de la Terra.[7]
El naixement de la vida a la Terra
modifica- 14 de setembre: primeres restes conegudes de la vida biòtica (descobertes en roques de 4,1 milions d'anys a l'Austràlia Occidental).[8]
- 21 de setembre: primera vida: Procariotes[9]
- 30 de setembre: Fotosíntesi.[10]
- 29 d'octubre: Oxigenació de l'atmosfera.[11]
- 9 de novembre: Cèl·lules complexes: Eucariotes.[12][13]
- 5 de desembre: primers organismes pluricel·lualrs.[14]
- 7 de desembre: primers animals simples.[15]
- 14 de desembre: primers artròpodes.[16]
- 17 de desembre: primers peixos i protoamfibis.[17][18]
- 20 de desembre:primeres plantes i extinció massiva de l'Ordovicià-Silurià.[19][20]
- 21 de desembre: apareixen els insectes i les llavors.[21][22]
- 22 de desembre: primers amfibis, i extinció del Devonià Superior.[23][24]
- 23 de desembre: primers rèptils.[25]
- 24 de desembre: Extinció del Permià-Triàsic[26][27] (Moren el 57% de totes les famílies biològiques i el 83% de tots els gèneres)
- 25 de desembre: Dinosaures.[28]
- 26 de desembre: Mamífers i Extinció del Triàsic-Juràssic.[29][30]
- 27 de desembre: Ocells (dinosaures alats).[31]
- 28 de desembre: Flors.[32]
La dominació dels primats
modifica- 30 de desembre: primers primats.[33]
- 30 de desembre, hora 06.24.00: Extinció del Cretaci-Paleogen.[34]
- 31 de desembre, hora 13.30.00: avantpassats dels símis.[35]
- 31 de desembre, hora 14.24.00: apareixen els primers homínids.[36]
- 31 de desembre, hora 22.24.00: humans primitius, eines de pedra.[37][38]
- 31 de desembre, hora 23.44.00: domesticació del foc[39]
- 31 de desembre, hora 23.52.00: Homo Sapiens.[40]
- 31 de desembre, hora 23.55.00: Últim període glacial.[41]
- 31 de desembre, hora 23.58.00: Art prehistòric[42]
- 31 de desembre, hora 23.59.32: Agricultura (Revolució neolítica).[43]
Comença la història
modifica- 31 de desembre, hora 23.59.50: fi de la prehistòria i el començament de la història, les dinasties a Sumèria, Ebla, Egipte i l'astronomia
- 31 de desembre, hora 23.59.51: s'inventa l'alfabet i la roda.
- 31 de desembre, hora 23.59.52: codi de Hammurabi (Babilònia), Imperi mitjà d'Egipte.
- 31 de desembre, hora 23.59.53: metal·lúrgia del bronze, la cultura micènica, Guerra de Troia. Cultura olmeca
- 31 de desembre, hora 23.59.54: metal·lúrgia del ferro, Imperi Asíric, Regne d'Israel, fundació de Cartago
Emperadors i déus
modifica- 31 de desembre, hora 23.59.55: naixement de Buda i de Confuci, la Xina de la dinastia Qin, l'Atenes de Pericles, l'imperi de l'Índia de Aśoka, les santes escriptures Rig vedá es completen
- 31 de desembre, hora 23.59.56: la geometria euclidiana, la física d'Arquímedes, l'astronomia de Claudi Ptolemeu, els Jocs Olímpics grecs, l'Imperi Romà, el naixement de Crist
- 31 de desembre, hora 23.59.57: el naixement de Mahoma, el zero i els decimals s'inventen a l'aritmètica índia, Roma cau, les conquistes musulmanes
- 31 de desembre, hora 23.59.58: la civilització maia, la dinastia Sung de la Xina, l'Imperi Romà d'Orient, invasió mongòlica, les croades
Viatges de descobriments
modifica- 31 de desembre, hora 23.59.59: Viatges de descobriments d'Europa i de la dinastia Ming de la Xina, Colom descobreix Amèrica, el Renaixement a Europa
L'últim segon
modifica- 31 de desembre, hora 24.00.00: Comença la cultura moderna, el desenvolupament de la ciència i la tecnologia, la Revolució francesa, la Primera Guerra Mundial, la Segona Guerra Mundial, l'Apol·lo 11 arriba a la Lluna, la nau espacial d'exploració planetària, la cerca de vida extraterrestre
Història de la terra en un dia
modificaDe forma anàloga, altres iniciatives han representat la història de la Terra en un sol dia:[44][45]
| Hora | Esdeveniment |
|---|---|
| 0 h 0 min | Origen de la Terra |
| 1 h 36 min | Minerals més antics que es coneixen |
| 3 h 42 min | Origen de la vida |
| 5 h 18 min | Primers microorganismes fotosintètics |
| 6 h 24 min | Primers diamants |
| 9 h 0 min | Primers cianobacteris |
| 10 h 6 min | L'atmosfera ja és rica en oxigen |
| 11 h 42 min | Primera glaciació coneguda |
| 13 h 18 min | Primers organismes amb respiració aeròbica |
| 14 h 24 min | El cràter meteorític més antic conegut actualment |
| 16 h 30 min | Apareix el nucli cel·lular |
| 19 h 42 min | Primers organismes heteròtrofs i depredadors |
| 20 h 24 min | Primers organismes pluricel·lulars |
| 20 h 40 min | Formació de Pangea I |
| 20 h 42 min | Període més fred de la història de la Terra |
| 21 h 18 min | Primers peixos |
| 22 h 0 min | Primers amfibis i primers arbres |
| 22 h 24 min | Formació de Pangea II |
| 22 h 36 min | La major extinció de la història |
| 22 h 53 min | Primers mamífers |
| 22 h 56 min | Inici de la fragmentació de Pangea II |
| 23 h 12 min | Primeres aus |
| 23 h 18 min | Primeres flors |
| 23 h 38 min | S'inunden quasi la meitat dels continents |
| 23 h 39 min | Extinció dels dinosaures |
| 23 h 50 min | Primers simis |
| 23 h 58 min | Primers homínids |
| 23 h 59 min 0,00 s | El primer Homo |
| 23 h 59 min 59,82 s | Construcció de les piràmides d'Egipte |
| 23 h 59 min 59,98 s | Cristòfor Colom descobreix Amèrica |
| 24 h 0 min 0,00 s | Ara mateix |
Vegeu també
modificaReferències
modifica- ↑ Therese Puyau Blanchard (1995). "The Universe At Your Fingertips Activity: Cosmic Calendar". Astronomical Society of the Pacific. Arxivat de l'original el 2007-12-16. Consulta 1/08/2021
- ↑ 2,0 2,1 «Carl Sagan Cosmos Episode 1: The Shores of the Cosmic Ocean 1980». [Consulta: 1r agost 2021].
- ↑ «Exploding star is oldest object seen in universe - CNN.com». [Consulta: 1r agost 2021].
- ↑ «First Galaxies Born Sooner After Big Bang Than Thought» (en anglès). space.com, 14-04-2011. [Consulta: 1r agost 2021].
- ↑ Bensby, T.; Feltzing, S. «The Galactic thin and thick discs in the context of galaxy formation». Proceedings of the International Astronomical Union, 5, S265, 8-2009, pàg. 300–303. DOI: 10.1017/S1743921310000773. ISSN: 1743-9213.
- ↑ See, T. J. J. «The Past History of the Earth as Inferred from the Mode of Formation of the Solar System». Proceedings of the American Philosophical Society, 48, 191, 1909, pàg. 119–128. ISSN: 0003-049X.
- ↑ Brahic, Catherine. «Discovery of world's oldest rocks challenged» (en anglès americà). New Scientist. [Consulta: 1r agost 2021].
- ↑ Bell, Elizabeth A.; Boehnke, Patrick; Harrison, T. Mark; Mao, Wendy L. «Potentially biogenic carbon preserved in a 4.1 billion-year-old zircon». Proceedings of the National Academy of Sciences, 112, 47, 24-11-2015, pàg. 14518–14521. Arxivat de l'original el 2021-07-28. DOI: 10.1073/pnas.1517557112. PMC: PMC4664351. PMID: 26483481 [Consulta: 1r agost 2021].
- ↑ Noffke, Nora; Christian, Daniel; Wacey, David; Hazen, Robert M. «Microbially Induced Sedimentary Structures Recording an Ancient Ecosystem in the ca. 3.48 Billion-Year-Old Dresser Formation, Pilbara, Western Australia». Astrobiology, 13, 12, 08-11-2013, pàg. 1103–1124. DOI: 10.1089/ast.2013.1030. ISSN: 1531-1074. PMC: PMC3870916. PMID: 24205812.
- ↑ Davis, Katharine. «Photosynthesis got a really early start» (en anglès americà). New Scientist. [Consulta: 1r agost 2021].
- ↑ Holland, Heinrich D «The oxygenation of the atmosphere and oceans». Philosophical Transactions of the Royal Society B: Biological Sciences, 361, 1470, 29-06-2006, pàg. 903–915. DOI: 10.1098/rstb.2006.1838. PMC: PMC1578726. PMID: 16754606.
- ↑ O’Malley, Maureen A.; Leger, Michelle M.; Wideman, Jeremy G.; Ruiz-Trillo, Iñaki «Concepts of the last eukaryotic common ancestor» (en anglès). Nature Ecology and Evolution, 3, 3, 3-2019, pàg. 338–344. DOI: 10.1038/s41559-019-0796-3. ISSN: 2397-334X.
- ↑ Hug, Laura A.; Baker, Brett J.; Anantharaman, Karthik; Brown, Christopher T.; Probst, Alexander J. «A new view of the tree of life» (en anglès). Nature Microbiology, 1, 5, 11-04-2016, pàg. 1–6. DOI: 10.1038/nmicrobiol.2016.48. ISSN: 2058-5276.
- ↑ Erwin, Douglas H. «Early metazoan life: divergence, environment and ecology». Philosophical Transactions of the Royal Society B: Biological Sciences, 370, 1684, 19-12-2015, pàg. 20150036. DOI: 10.1098/rstb.2015.0036. PMC: PMC4650120. PMID: 26554036.
- ↑ Shen, Bing; Dong, Lin; Xiao, Shuhai; Kowalewski, Michał «The Avalon Explosion: Evolution of Ediacara Morphospace» (en anglès). Science, 319, 5859, 04-01-2008, pàg. 81–84. DOI: 10.1126/science.1150279. ISSN: 0036-8075. PMID: 18174439.
- ↑ BergstrÖM, Jan; Hou, Xian-Guang. Early Palaeozoic non-lamellipedian arthropods. CRC Press, 2005-04-27, p. 73–93. DOI 10.1201/9781420037548.ch4. ISBN 978-0-8493-3498-6.
- ↑ Friedman, Matt; Sallan, Lauren Cole «Five hundred million years of extinction and recovery: a phanerozoic survey of large-scale diversity patterns in fishes» (en anglès). Palaeontology, 55, 4, 2012, pàg. 707–742. DOI: 10.1111/j.1475-4983.2012.01165.x. ISSN: 1475-4983.
- ↑ «The History of Animal Evolution» (en anglès). University of Waikato. Arxivat de l'original el 2004-03-19. [Consulta: 1r agost 2021].
- ↑ Battistuzzi, Fabia U.; Feijao, Andreia; Hedges, S. Blair «A genomic timescale of prokaryote evolution: insights into the origin of methanogenesis, phototrophy, and the colonization of land». BMC Evolutionary Biology, 4, 1, 09-11-2004, pàg. 44. DOI: 10.1186/1471-2148-4-44. ISSN: 1471-2148. PMC: PMC533871. PMID: 15535883.
- ↑ Elewa, Ashraf M. T.. Mass Extinction (en anglès). Springer Science & Business Media, 2007-12-03, p. 252. ISBN 978-3-540-75916-4.
- ↑ Engel, Michael S.; Grimaldi, David A. «New light shed on the oldest insect» (en anglès). Nature, 427, 6975, 2-2004, pàg. 627–630. DOI: 10.1038/nature02291. ISSN: 1476-4687.
- ↑ Baskin, Carol C.; Baskin, Jerry M. Seeds: Ecology, Biogeography, and, Evolution of Dormancy and Germination (en anglès). Elsevier, 2014-02-20, p. 1034. ISBN 978-0-12-416683-7.
- ↑ Clack, Jennifer A. «Ichthyostega». Tree of Life Web Project, 2006. [Consulta: 1r agost 2021].
- ↑ Caplan, Mark L; Bustin, R.Mark «Devonian–Carboniferous Hangenberg mass extinction event, widespread organic-rich mudrock and anoxia: causes and consequences» (en anglès). Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology, 148, 4, 01-05-1999, pàg. 187–207. DOI: 10.1016/S0031-0182(98)00218-1. ISSN: 0031-0182.
- ↑ Brocklehurst, Neil «The First Age of Reptiles? Comparing Reptile and Synapsid Diversity, and the Influence of Lagerstätten, During the Carboniferous and Early Permian» (en anglès). Frontiers in Ecology and Evolution, 0, 2021. DOI: 10.3389/fevo.2021.669765. ISSN: 2296-701X.
- ↑ Benton, Michael J. When Life Nearly Died: The Greatest Mass Extinction of All Time (en anglès). Thames and Hudson Limited, 2015-08-03. ISBN 978-0-500-77319-2.
- ↑ Jurikova, Hana; Gutjahr, Marcus; Wallmann, Klaus; Flögel, Sascha; Liebetrau, Volker «Permian–Triassic mass extinction pulses driven by major marine carbon cycle perturbations» (en anglès). Nature Geoscience, 13, 11, 11-2020, pàg. 745–750. DOI: 10.1038/s41561-020-00646-4. ISSN: 1752-0908.
- ↑ Nesbitt, Sterling J; Sues, Hans-Dieter «The osteology of the early-diverging dinosaur Daemonosaurus chauliodus (Archosauria: Dinosauria) from the Coelophysis Quarry (Triassic: Rhaetian) of New Mexico and its relationships to other early dinosaurs». Zoological Journal of the Linnean Society, 191, 1, 01-01-2021, pàg. 150–179. DOI: 10.1093/zoolinnean/zlaa080. ISSN: 0024-4082.
- ↑ Luo, Zhe-Xi; Yuan, Chong-Xi; Meng, Qing-Jin; Ji, Qiang «A Jurassic eutherian mammal and divergence of marsupials and placentals» (en anglès). Nature, 476, 7361, 8-2011, pàg. 442-445. DOI: 10.1038/nature10291. ISSN: 1476-4687.
- ↑ Spray, John G.; Kelley, Simon P.; Rowley, David B. «Evidence for a late Triassic multiple impact event on Earth» (en anglès). Nature, 392, 6672, 3-1998, pàg. 171–173. DOI: 10.1038/32397. ISSN: 1476-4687.
- ↑ Paul, Gregory S. «Looking for the True Bird Ancestor». A: Dinosaurs of the Air: The Evolution and Loss of Flight in Dinosaurs and Birds (en anglès). JHU Press, 2002-05, p. 171–224. ISBN 978-0-8018-6763-7.
- ↑ Lewis, Susan K. «First Flower | Flowers Modern and Ancient». PBS Online, 2007. [Consulta: 1r agost 2021].
- ↑ Williams, Blythe A.; Kay, Richard F.; Kirk, E. Christopher «New perspectives on anthropoid origins». Proceedings of the National Academy of Sciences, 107, 11, 16-03-2010, pàg. 4797–4804. Arxivat de l'original el 2021-06-09. DOI: 10.1073/pnas.0908320107. PMC: PMC2841917. PMID: 20212104 [Consulta: 1r agost 2021].
- ↑ Renne, Paul R.; Deino, Alan L.; Hilgen, Frederik J.; Kuiper, Klaudia F.; Mark, Darren F. «Time Scales of Critical Events Around the Cretaceous-Paleogene Boundary» (en anglès). Science, 339, 6120, 08-02-2013, pàg. 684–687. DOI: 10.1126/science.1230492. ISSN: 0036-8075. PMID: 23393261.
- ↑ Rossie, James B.; «A new species of Simiolus from the middle Miocene of the Tugen Hills, Kenya» (en anglès). Journal of Human Evolution, 125, 01-12-2018, pàg. 50-58. DOI: 10.1016/j.jhevol.2018.09.002. ISSN: 0047-2484.
- ↑ Wood, Bernard «Reconstructing human evolution: Achievements, challenges, and opportunities». Proceedings of the National Academy of Sciences, 107, Supplement 2, 11-05-2010, pàg. 8902–8909. DOI: 10.1073/pnas.1001649107. PMC: PMC3024019. PMID: 20445105.
- ↑ McPherron, Shannon P.; Alemseged, Zeresenay; Marean, Curtis W.; Wynn, Jonathan G.; Reed, Denné «Evidence for stone-tool-assisted consumption of animal tissues before 3.39 million years ago at Dikika, Ethiopia» (en anglès). Nature, 466, 7308, 8-2010, pàg. 857–860. DOI: 10.1038/nature09248. ISSN: 1476-4687.
- ↑ Domínguez-Rodrigo, M. «Cutmarked bones from Pliocene archaeological sites at Gona, Afar, Ethiopia: implications for the function of the world's oldest stone tools» (en anglès). Journal of Human Evolution, 48, 2, 01-02-2005, pàg. 109–121. DOI: 10.1016/j.jhevol.2004.09.004. ISSN: 0047-2484.
- ↑ Gowlett, J. a. J. «The discovery of fire by humans: a long and convoluted process». Philosophical Transactions of the Royal Society B: Biological Sciences, 371, 1696, 05-06-2016, pàg. 20150164. DOI: 10.1098/rstb.2015.0164. PMC: PMC4874402. PMID: 27216521.
- ↑ Khrameeva, Ekaterina E.; Bozek, Katarzyna; He, Liu; Yan, Zheng; Jiang, Xi «Neanderthal ancestry drives evolution of lipid catabolism in contemporary Europeans». Nature Communications, 5, 01-04-2014. DOI: 10.1038/ncomms4584. ISSN: 2041-1723. PMC: 3988804. PMID: 24690587.
- ↑ SIBRAVA, V «Introduction». Quaternary Science Reviews, 5, 1986, pàg. 1–2. DOI: 10.1016/s0277-3791(86)80002-6. ISSN: 0277-3791.
- ↑ CNRS. «Discovery of the earliest drawing» (en anglès), 2018. [Consulta: 1r agost 2021].
- ↑ Lewin, Roger. «The origin of agriculture and the first villagers». A: Human Evolution: An Illustrated Introduction (en anglès). John Wiley & Sons, 2009-02-18, p. 250. ISBN 978-1-4051-5614-1.
- ↑ La Tierra en un día a gaiaciencia.com
- ↑ LLIBRE. “Una breu història de gairebé tot” de Bill Bryson (2003)
Enllaços externs
modifica
A Wikibooks en anglès, hi ha llibres de contingut lliure i altres textos relatius a General Astronomy/Short History of the Universe.
A Wikibooks en anglès, hi ha llibres de contingut lliure i altres textos relatius a High School Earth Science.