Historias clandestinas en La Habana

Historias clandestinas en La Habana és una pel·lícula del'Argentina filmada en color dirigida per Diego Musiak sobre el seu propi guió que es va estrenar el 8 de maig de 1997 i que va tenir com a actors principals a Susú Pecoraro, Jorge Perugorría, Ulises Dumont i Verónica Lynn. Va ser filmada íntegrament a l'Havana, Cuba.

Infotaula de pel·lículaHistorias clandestinas en La Habana
Fitxa
DireccióDiego Musiak Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
GuióDiego Musiak Modifica el valor a Wikidata
MúsicaLeonardo Lebas
Dissenyador de soMartín Grignaschi
FotografiaCarlos Ferro
MuntatgeMiguel Pérez
ProductoraAdagio SRL
DistribuïdorFilmArte SRL
Dades i xifres
País d'origenArgentina Modifica el valor a Wikidata
Estrena1997 Modifica el valor a Wikidata
Durada85 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0126944 Filmaffinity: 769694 Letterboxd: clandestine-stories-in-havana Allmovie: v160516 TMDB.org: 270530 Modifica el valor a Wikidata

Sinopsi

modifica

Diverses històries d'amor que transcorren a l'Havana: Laura, una argentina que coneix a Frank, un taxista divorciat que viu amb la seva mare, la que es retroba amb Francisco, un empresari que viu solitari i trist, Carlos i Jaime, que han d'ocultar la seva condició homosexual i un periodista i la seva fotògrafa que somien guanyar un premi.[1]

Repartiment

modifica

Hi van intervenir els següents intèrprets:[1]

Comentarios

modifica

Gustavo J. Castagna a El Amante del Cine va escriure:

« «…un reajunti de postals turístiques filmades com si es tractés d'un aficionat..»[1] »

Gustavo Noriega a El Amante del Cine va opinar:

« «Una idea interessant, la de creuar històries petites en una ciutat bella com a fons, es converteix en un avís de la Secretaria de Turisme de Cuba que no honra a aquest país ni als assoliments de la seva revolució.»[1] »

Aníbal M. Vinelli a Clarín va dir:

« «Manca de pretenciosidad i eludeix la grandielocuencia. I proposant-se menys, aconsegueix més, a partir dels relats entrecreuats de quatre parelles atípiques jugades per un elenc binacional i de parella eficiència.»[1] »

Manrupe i Portela escriuen:

« «…una gran postal, excusada en un encreuament d'històries esbossades, algunes inconnexes o amb diàlegs improbables…Malgrat tot, una pel·lícula amigable.»[1] »

El film va obtenir els següents premis:[1]

Asociación de Cronistas Cinematográficos de la Argentina, Premis Cóndor de Plata 1998
  • Ulises Dumont nominat al premi al millor actor de repartiment.
Festival Cinequest San Jose de San José, Califòrnia 1998
  • Pel·lícula guanyadora del Premi del Públic juntament amb Desafiando la gravedad (1997).
  • Pel·lícula nominada al Premi Maverick Spirit

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Manrupe, Raúl; Portela, María Alejandra. Un diccionario de films argentinos II 1996-2002. Buenos Aires: Editorial Corregidor, 2003. 

Enllaçós externs

modifica