Jorge Perugorría

actor cubà

Jorge Perugorría Rodríguez, també conegut com a Pichi (l'Havana, 13 d'agost de 1965) és un actor de teatre i cinema, director documentalista, pintor i escultor cubà.

Infotaula de personaJorge Perugorría
Jorge Perugorría 2011.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 agost 1965 Modifica el valor a Wikidata (55 anys)
l'Havana (Cuba) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióDirector de cinema, actor, pintor, escultor i actor de televisió Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0675751 Allocine: 12592 Allmovie: p197410 Modifica els identificadors a Wikidata

BiografiaModifica

Va néixer el 13 d'agost de 1965 a Wajay, al sud de la ciutat de l'Havana. Viu en Santa Fe (l'Havana), un poble de pescadors als afores de la capital cubana, amb la seva esposa Elsa María Lafuente de la Paz (que va ser companya d'estudis i de repartiment en algunes obres, i amb qui es va casar el 1985) i els seus quatre fills (Anthuan, 1989; Andros, 1990; Adán, 1996; y Amén, 2000).[1] En 2003 li va ser atorgada la nacionalitat espanyola per carta de naturalesa..[2]

Membre de l'Acadèmia de les Arts i Ciències Cinematogràfiques d'Espanya i Membre de l'Acadèmia de les Arts i Ciències Cinematogràfiques de Hollywood, els Estats Units.

Fill de pares separats, va viure en la seva infantesa amb la seva mare, Mirta, la seva germana Georgia i la seva àvia Felicia. Va cursar la primària a l'Escola Pedro Beliz Hernández, en Wajay. Als 11 anys va començar a assistir a classes de pintura a la Casa de Cultura local (1976-1977); la secundària la va fer a l'Escola S. B. Héroes del Corintia, a El Chico (municipi Boyeros) i aquí va passar al preuniversitari Leonte Guerra per a finalment ingressar en l'Institut Politècnic de la Construcció José Martí, de Boyeros.

Va ser allí on va descobrir el teatre i va començar a actuar en 1984 en el grup Albatros que dirigia Eduardo Novoa; també participa en sèries televisives, com a Retablo personal i la d'aventures Shiralad. Va fer un migmetratge de Tomás Piard, Boceto, al que Perugorría considera la seva «primera experiència amb el cinema». En aquesta pel·lícula sobre l'amistat de tres joves en la dècada de 1930, Perugorría va mostrar el seu nu frontal, experiència que repetirà a Derecho de asilo, dirigida per Octavio Cortázar i basada en la narració homònima d’Alejo Carpentier.[3]

Com a actor de teatre va fer Shakespeare amb la companyia Olga Alonso i va aconseguir la fama a La colección de animales salvajes de cristal amb el grup Teatre Rita Montaner.

En 1990, Perugorría va ser part de l'èxit de públic i crítica "Trilogía de Teatro Norteamericano", sota la direcció de Carlos Díaz al Teatre Nacional de Cuba. Amb el muntatge de Las criadas de Jean Genet, va fundar en 1992, al costat de Monica Guffanti i Carlos Acosta-Milian, Teatre El Público,[3]congregats al voltant de la figura del director d'escena Carlos Díaz. Teatre El Público, continua sent avui un referent obligat de les Arts Escèniques a Cuba.

Perugorría va actuar en diverses sèries de televisió i pel·lícules curtes, però el seu primer èxit cinematogràfic seria Fresa y chocolate (1993), de Tomás Gutiérrez Alea i Juan Carlos Tabío, on va interpretar el paper de Diego, un jove homosexual que troba a un estudiant anomenat David. Allí va interpretar el difícil paper de Clara i, com en el teatre «estava manejant tota la gestualitat femenina, andrògina, el manerismo», això el va ajudar a passar la prova per al paper de gai que havia d'exercir en el film.[3]

La pel·lícula, que tracta de manera subtil la tolerància i política sexual, va guanyar nombrosos premis, i va fer que Perugorría fos reconegut com un dels actors més famosos de Cuba. Des de llavors ha actuat en més de seixanta de films, entre els quals destaquen el Che de Steven Soderbergh, Amor vertical d’Arturo Sotto i Lista de espera de Juan Carlos Tabío, Cuatro estaciones en La Habana, a més dels esmentats Fresa y chocolate i Derecho de asilo.

Com a director, Perugorría ha dirigit alguns films com, Afinidades, Amor Crónico, Se Vende i Fátima o el parque de la Fraternidad.

En el 2013 va protagonitzar les tres temporades de la sèrie Lynch, produïda per Fox Telecolombia, rodada a Colòmbia i l'Argentina.

Aficionat a la pintura,,[4]va realitzar la seva primera exposició en 2001 sota el títol de Si me pides el pesca'o te lo doy...; ha fet mostres a Cuba, Espanya, Estats Units e Itàlia. Perugorría afirma que va començar amb la pintura, abans de ser actor, i que simplement després la va reprendre.[3] En 2006 va començar a incursionar en l'escultura. Al novembre de 2015, crea i inaugura GTG, (Galeria Taller Gorría), Proyecto Cultural y Galería de Arte. Calle San Isidro 214, e/ Picota y Compostela, Habana Vieja, Cuba.

El 2008, després del pas de l'huracà Ike per la localitat oriental cubana de Gibara —on es realitza anualment el Festival del Cinema Pobre, creat pel cineasta cubà Humberto Solás— va convocar als artistes plàstics a enviar obres per a realitzar una subhasta i donar els guanys per a reconstruir la ciutat.[5]

Al setembre de 2015 el nomenen President del Festival Internacional de Cinema Pobre de Gibara, fundat per un dels mestres del cinema cubà, Humberto Solás. Aquest Festival se celebra cada any a la Ciutat de Gibara, província de Holguín, Cuba. En el 2017 el va canviar de nom “Festival Internacional de Cinema de Gibara”

Sobre l'art i la política, diu:

« Nosaltres, els artistes, estem per a fer preguntes, i els polítics, per a donar respostes. És a dir, és molt fàcil per a un artista posar-se d'acord amb el poder, això dóna estabilitat, dóna confort, dóna seguretat, però no és aquest el terreny que jo crec que és el terreny de l'art. »
— Jorge Perugorría[3]

PremisModifica

Any Festival Categoria Pel·lícula Resultat
2015 Premis Platino [6] Millor interpretació masculina La pared de las palabras Nominat
2014 Festival de Cinema de Bogotà Icono Precolombino Obra de tota la vida Guanyador
2013 Chicago Latino Film Festival Gloria Trajectòria Artística Guanyador
2001 Festival de Cinema de Cartagena de Indias Actuació masculina Lista de Espera Guanyador
1996 Festival de Cinema de Viña del Mar Millor actor Amor Vertical Guanyador
1995 Associació de Cronistes d’Espectacles de New York Mulllor actuació Fresa y chocolate Guanyador
1994 Festival de Cinema de Gramado Millor actuació masculina Fresa y chocolate Guanyador
1994 Festival de Cinema d’Asunción Millor treball actoral Fresa y chocolate Guanyador
1993 Festival Internacional del Nou Cinema Llatinoamericà de l'Havana Millor actor Fresa y chocolate Guanyador

FilmografiaModifica

Any Pel·lícula Director
2016 Cuatro estaciones en La Habana (Máscaras) Félix Viscarret
2016 Cuatro estaciones en La Habana (Paisaje de otoño) Félix Viscarret
2016 Cuatro estaciones en La Habana (Pasado perfecto) Félix Viscarret
2016 Cuatro estaciones en La Habana (Vientos de Cuaresma) Félix Viscarret
2015 Viva Paddy Breathnach
2015 Kimura Aldo Rey Valderrama
2014 Vuelta a Ítaca Laurent Cantet
2014 Refugio Demían Bichir
2014 La muerte del Gato Lilo Vilaplana
2014 Fátima o el parque de la Fraternidad Jorge Perugorría
2014 Vestido de novia Marilyn Solaya
2013 La pared de las palabras Fernando Pérez
2013 Boccaccerías Arturo Sotto
2013 Tarde para Ramón Daniel Chile
2012 Lynch Jerónimo Lynch
2012 Se Vende Jorge Perugorría
2012 Edificio Royal Iván Wild
2011 7 días en La Habana Juan Carlos Tabio
2011 Amor Crónico Jorge Perugorría
2010 Clara no es nombre de mujer Pepe Carbajo
2010 Afinidades Vladimir Cruz y Jorge Perugorria
2009 Boleto al paraíso Gerardo Chijona
2009 El cazador de dragones Patxi Barco
2009 Un amor de pel·lícula Diego Musiak
2008 El cuerno de la abundancia Juan Carlos Tabío
2007 Guerrilla Steven Soderbergh
2007 Che Steven Soderbergh
2007 La Mala Lilian i Pedro Rosado
2007 La noche de los inocentes Arturo Sotto
2006 Óscar, una pasión surrealista Lucas Fernández
2006 El corazón de la tierra Antonio Cuadri
2005 Reinas Manuel Gómez Pereira
2005 Una rosa de Francia Manuel Gutiérrez Aragón
2005 Frutas en el café Humberto Padrón
2005 Barrio Cuba Humberto Solás
2005 Hormigas en la boca Mariano Barroso
2004 Tánger Juan Madrid
2003 Más vampiros en La Habana Juan Padrón
2003 Nowhere Luis Sepúlveda
2002 Caribe Esteban Ramírez
2002 Rencor Miguel Albaladejo
2001 Gaijin, ámame como soy Tizuka Yamasaki
2001 Roble de olor Rigoberto López
2000 Vajont - La diga del disonore Renzo Martinelli
2000 Miel para Oshún Humberto Solás
1999 Tierra del Fuego Miguel Littín
1999 Lista de espera Juan Carlos Tabío
1999 Tierra del fuego Miguel Litín
1999 Cuando vuelvas a mi lado Gracia Querejeta
1999 Volavérunt Bigas Luna
1998 Estorvo Ruy Guerra
1998 Doña Bárbara Betty Kaplan
1998 Cosas que dejé en La Habana Manuel Gutiérrez Aragón
1997 Navhaja en la carne Neville de Almeida
1997 La vida según Muriel Eduardo Milewicz
1996 Historias clandestinas en la Habana Diego Musiak
1996 Bámbola Bigas Luna
1996 Amor vertical Arturo Sotto
1996 Edipo alcalde Jorge Alí Triana
1995 Cachito Enrique Urbizu
1995 Un asunto privado Imanol Arias
1995 Guantanamera Tomás Gutiérrez Alea y Juan Carlos Tabío
1994 Dile a Laura que la quiero José Miguel Juárez
1994 Derecho de asilo Octavio Cortázar
1993 Fresa y chocolate Tomás Gutiérrez Alea i Juan Carlos Tabío
1991 Boceto Tomás Piard

ReferènciesModifica

  1. «Cronología» Arxivat 2012-gener-28 en la Wayback Machine., article publicat en la pàgina oficial de Perugorría. Consultat el 26 d'octubre de 2011.
  2. Real Decreto 631/2003, de 23 de mayo, por el que se concede la nacionalidad española por carta de naturaleza a don Jorge Perugorria Rodríguez.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Perugorría en "Habana Cultura"», vídeo de 2010 publicat al lloc web YouTube. Consultat el 26 d'octubre de 2011.
  4. «Jorge Perugorría se dedica a la pintura «con pasión», article del 9 de desembre de 2007 al periòdic Sur. Consultat el 26 d’octubre de 2011.
  5. «Jorge Perugorría apoya la campaña de ayuda a Gibara», article del 17 d'octubre de 2008 publicat en el blog Memòries de Gibara. Consultat el 26 d'octubre de 2011.
  6. EC, Redacción «Premios Platino: estos son los nominados de la edición 2015» (en es-pe). , 27-05-2015 [Consulta: 25 enero 2018].

Enllaços externsModifica