Hostel
Hostel («hostal» en català) és una pel·lícula de terror que data del 2005 escrita, produïda i dirigida per Eli Roth, protagonitzada per Jay Hernandez, Derek Richardson, Jennifer Lim, Eythor Gudjonsson i Barbara Nedeljáková. El guió original d'en Roth va ser escrit pel Quentin Tarantino, que també és un dels productors de la pel·lícula. Degut a la naturalesa gràfica de la cinta, l'estrena va ser censurada en alguns països, especialment en països en què hi ha regles estrictes de censura. La seqüela, Hostel: Part II, es va estrenar el 8 de juny del 2007 i la tercera part Hostel: Part III s'ha estrenat el 2011 a França i posteriorment a la resta de països europeus.
 | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Eli Roth |
| Protagonistes | |
| Producció | Eli Roth Quentin Tarantino Boaz Yakin |
| Dissenyador de producció | Franco-Giacomo Carbone  |
| Guió | Eli Roth |
| Música | Nathan Barr |
| Fotografia | Milan Chadima |
| Muntatge | George Folsey junior |
| Vestuari | Franco-Giacomo Carbone |
| Productora | Raw Nerve (en)  i Nex Entertainment (en) |
| Distribuïdor | Screen Gems Lions Gate Films |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units, Alemanya, Eslovàquia, Txèquia i Islàndia |
| Estrena | 2005 |
| Durada | 90 min |
| Idioma original | Anglès, txec, alemany, islandès, japonès, neerlandès, rus, eslovac i castellà |
| Rodatge | Alemanya, Txèquia i Praga |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | Cinema de terror i gore |
| Lloc de la narració | Països Baixos |
| Lloc web | hostelfilm.com |
           | |
ArgumentsModifica
Dos joves estatunidencs a qui els agrada el turisme de motxilla (en Paxton i el Josh) viatgen a Europa buscant-hi sexe fàcil. Tot al llarg de la seva aventura coneixen un jove islandès que respon al nom d'Oli. Tots tres s'encaminen cap a Amsterdam, on arriben a complir part del seu viatge eròtic en una discoteca.
En tornar a l'hostal on s'havien d'allotjar, es troben amb les portes tancades perquè és massa tard i l'hostal ja ha plegat. Llavors és quan apareix un jove que els ofereix passar la nit amb ell, evitant així que dormint al carrer; proposta que els tres nois accepten. El noi els explica que a Europa de l'est, a Eslovàquia concretament, hi ha un hostal on qualsevol que hi sojorni participa en una orgia de sexe amb noies molt però molt temptadores. Això fa que els tres nois decideixin agafar el tren de camí cap a aquest lloc que sembla el paradís. Durant el viatge coneixen un home de negocis amb qui conversen, tot i tenir la pinta de ser una mica rar. Arribant a l'estació final, els nois baixen del tren i comencen a buscar l'hostal tan desitjat. Quan el troben, aprenen per sorpresa que han de compartir l'habitació amb dues noies molt atractives, noies que no dubten a convidar-los a trobar-les a la sauna del mateix hostal. Les noies comencen a mostrar ràpidament interès pels tres turistes. La mateixa nit aconsegueixen fer-ho amb elles, i fer realitat d'aquesta manera el seu somni i complir l'objectiu pel qual són a Eslovàquia.
L'endemà, l'Oli desapareix misteriosament, així com una amiga de Kana, una jove que també s'allotja a l'hostal. Kana informa de la desaparició a Paxton i a Josh. Tot i estar molt desconcertats, els dos joves decideixen tornar a local nocturn on varen estar la nit anterior amb les noies de l'hostal. Allà mateix, en Josh comença a sentir-se malament i se'n va directe a l'habitació, però desapareix com l'Oli i sense gaires explicacions en Paxton es desmaia en plena discoteca. Aquí és quan de sobte l'espectador troba en Josh encadenat a una cadira amb la cara tapada i contempla com l'home de negocis que varen trobar al tren comença a torturar-lo tallant-li els talons... En Josh intentar escapar-se'n però no ho aconsegueix.
I aquest és el mateix destí de tots els membres del grup de turistes, a excepció d'en Paxton. L'endemà el Paxton es desperta amb el cap rodolant i demana a les noies que li expliquin què se n'ha fet dels seus companys de viatge. Les noies responen que estan en una convenció d'Art. En Paxton els demana doncs que l'hi portin. Les noies el porten fins a un edifici ben amagat i aïllat de la població en què s'hi troba un munt de cotxes de luxes i homes vestits de negre. Sense pràcticament ni adonar-se'n en Paxton és raptat i encadenat ell també perquè algú el torturi. A partir d'aquí, en Paxton s'esforçarà per fugir i esbrinar si la resta dels companys també hi són. En plena escapada, troba la Kana i la salva. Els dos aconsegueixen fugir definitivament i agafar un tren cap a casa. Però, la Kana decideix llançar-se a sobre de les vies. En efecte, la noia, traumatitzada pel que li acaba de passar, no suporta haver de viure amb un ull penjant de la cara i es suïcida. I és que el seu torturador es va fer un fart de cremar-la.
De tornada a casa, a Viena, el noi troba de nou l'home de negocis i el persegueix fins als lavabos. Allà mateix, es venja tallant-li els dits i afogant-lo fins a matar-lo.
El mateix argument es repeteix a la segona entrega de la pel·lícula Hostel, a diferència que no són tres nois els que busquen sexe sinó tres noies.
ActorsModifica
| Actor | Personatge |
|---|---|
| Jay Hernandez | Paxton |
| Derek Richardson | Josh |
| Eythor Gudjonsson | Óli |
| Jan Vlasák | L'executiu holandés |
| Barbara Nedeljáková | Natalya |
| Jana Kaderábková | Svetlana |
| Jennifer Lim | Kana |
| Keiko Seiko | Yuki |
| Ľubomir Bukový | Alexei |
| Jana Havlíčková | Vala |
| Rick Hoffman | El client americà |
| Petr Janis | Johan, el cirurgià alemany |
| Takashi Miike | Miike Takashi |
| Patrik Zigo | El líder de la colla |
| Milda Jedi Havlas | Oficinista |
| Miroslav Táborský | Oficial de policia |
ProduccióModifica
Malgrat que la millor part del film transcorre en una petita localitat fictícia propera a Bratislava, en realitat cap escena s'ha filmat a Eslovàquia. Els llocs on s'ha rodat la pel·lícula han estat en els estudis Barrandov i Český Krumlov, República Txeca. Això es justifica pels baixos costos de gravació que atorga la República Txeca. Endemés, els estudis Barrandov tenen un bon equip de so, el que converteix aquests estudis en una tria habitual per a produccions estatunidenques a Europa. La major part de la pel·lícula ha sigut enregistrada al voltant de Praga, i els estudis varen ser utilitzats per gravar les escenes de tortura.
Al principi, el paper de l'home de negocis islandès, finalment interpretat per Jan Vlasák, va ser proposat al productor Quentin Tarantino, però el va rebutjar.
Versió en catalàModifica
La versió en català no va sortir als cinemes. Sí que hi va haver llançament en DVD.[1]
Expectació i ResultatsModifica
TaquillaModifica
La pel·lícula ha aconseguit recaptar 19,5 milions de dòlars durant el cap de setmana d'estrena als EUA, el que va convertir el film en un dels més taquillers d'aquell mateix cap de setmana. En total, la pel·lícula ha recaptat 47,2 milions de dòlars als Estats Units. El pressupost de Hostel ha estat de $4,8 milions, aproximadament, i la cinta ha recaptat 80 milions de dòlars a tot el món.
CríticaModifica
L'opinió crítica especialitzada es va mostrar dividida amb aquest film. En l'anàlisi de Rotten Tomatoes, el 58% dels crítics donen avaluacions positives, avaluacions basades en 98 ressenyes.[2] A Metacritic, la pel·lícula ha aconseguit una puntuació mitjana de 55%, basada en 21 ressenyes.[3]
Alguns sectors del públic eslovè i del govern del propi país van atacar la pel·lícula per la seva violència, mentre que Roth va defensar-la fent referència a la reticència dels estatunidencs a viatjar lluny del seu país i a la ignorància que tenen respecte a altres cultures.[4] El crític de The Guardian, Peter Bradshaw, va subratllar que Hostel era "realment grotesca, nauseabunda i per a pardals. I no és de bon sentit".[5] David Edelstein de la revista New York, va ser igual de negatiu ridiculitzant la direcció de Roth al crear el subgènere "torture porn" o "gorno" (que barreja els gèneres gore i porno), per usar excessiva violència de forma a excitar l'audiència com si fos un acte sexual.[6] Jean-François Rauger, crític cineasta del diari francès Le Monde i programador de la Cinémathèque française, va catalogar Hostel com la millor pel·lícula estatunidenca del 2006, definint-la com un clar exemple de consumerisme modern.[7] Hostel va guanyar el premi Empire 2006 en tant que millor pel·lícula de terror. La crítica social subjacent del film i la seva connexió amb la filosofia marxista i nietzschiana va ser objecte de debat en el simposi cinematogràfic del 2010 de la Universitat Rider de Nova Jersei encapçalat pel Dr. Barry Seldes, el Dr. Robert Good i James Morgart.[8]
Reacció eslovacaModifica
L'estrena de la pel·lícula va venir acompanyada d'una fort oposició a Eslovàquia i, també, a la República Txeca mateix. Els polítics varen mostrar la seva decepció amb la forma en com es va mostrar el seu país a la cinta, ja que el país hi apareix com a subdesenvolupat, pobre i fins i tot amb índexs alts de criminalitat, guerra i prostitució,[9] cosa que va fer que tinguessin por perquè aquesta imatge errònia "malmetés la bona reputació d'Eslovàquia" i que els estrangers comencessin a pensar que és un lloc perillós per als turistes.[4] L'oficina de turisme d'Eslovàquia va invitar fins i tot al Roth a viatjar-hi amb totes les despeses pagades per desmostrar-li que el país no es forma només de fàbriques abandonades i de nens que maten per un xiclet,... Tomáš Galbavý, membre del Parlament eslovè, va assegurar que se sentia "ofès per aquesta pel·lícula. Crec que tots els eslovacs també haurien de sentir-s'hi".[4]
Per la seva banda, Roth va dir que el film no pretenia pas ofendre ningú, assegurant que “els estatunidencs ni tan sols saben que aquesta país existeix. La meva pel·lícula no és un treball geogràfic, sinó que pretén mostrar la ignorància dels estatunidencs en referència al món que els envolta". Roth ha repetit en moltes ocasions que, a pesar de pel·lícules com La Matança de Texas, la gent continua viatjant a Texas.[10]
ReferènciesModifica
- ↑ «Hostel» (en anglès). Amazon. [Consulta: 6 març 2013].
- ↑ «Hostel - Movie Reviews, Trailers, Pictures - Rotten Tomatoes». Rotten Tomatoes. [Consulta: 8 febrer 2008].
- ↑ «Hostel (2006): Reviews». Metacritic. [Consulta: 8 febrer 2008].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Slovakia angered by horror film». BBC News, 27 febrer del 2006 [Consulta: 7 setembre 2008]. Arxivat 2008-12-05 a Wayback Machine.
- ↑ Peter Bradshaw: "Hostel" review, at Guardian Unlimited
- ↑ David Edelstein: Now Playing at Your Local Multiplex: Torture Porn, a la revista New York, publicat el 28 de gener del 2006.
- ↑ Jean Francois Rauger «Les films préférés des critiques du "Monde" en 2006». Le Monde, 27-12-2006 [Consulta: 13 maig 2009].
- ↑ Film and Media Studies to Host Symposium on Horror[Enllaç no actiu]
- ↑ Cameron, Rob «Smash hit horror Hostel causes a stir among citizens of sleepy Slovakia». Radio Prague, 24 febrer del 2006 [Consulta: 7 setembre 2008].
- ↑ «Close-Up Film Features». Arxivat de l'original el 2010-09-25. [Consulta: 29 juny 2012].
Enllaços externsModifica
- Hostel - Lloc web oficial
- Hostel a BoxOfficeMojo (anglès)