Hotel Gori

Infotaula d'edificiHotel Gori
Dades
Tipus	Edifici
Construcció	segle XIX
Característiques
Estil arquitectònic	Eclecticisme
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Olesa de Montserrat (Baix Llobregat)
Localització	Pl. Felix Figueras i Aragay.
	41° 32′ N, 1° 53′ E / 41.54°N,1.89°E
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC	18679

L'antic hotel Gori va ser inaugurat el 31 de maig de 1899 i actualment és la seu de l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat (Baix Llobregat). És una obra inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció modifica

Edifici de planta quadrada, de planta baixa i tres pisos, construït amb maó. Solament una de les cares conserva totalment la seva estructura original, havent estat les altres, amb galeries, lleugerament modificades.^[1]

Història modifica

Vista interior de les habitacions del Hotel Gori

L'edifici fou bastit originàriament com hostal. S'obrí el 1899 i en fou el promotor al Dr. Joaquim Casals i Batista, conegut popularment amb el sobrenom de Quim Gori.^[2] Aquest pagès transformà la seva finca del carrer de les Hortes –on fins aleshores hi tenia una masia amb camps de conreu- en extensos jardins, edificant-hi al bell mig un majestuós hotel: un edifici d'estil vuitcentista, amb detalls ornamentals d'inspiració neoclàssica on destaca, sobretot, la façana principal, voltada de galeries, a tres nivells.^[3] L'Hotel Gori, nom original, tenia gran importància donada la proximitat del Balneari de la Puda. Des de 1931 és ocupat per l'Ajuntament de la vila.^[1] Fou restaurada el 1997.^[1]

Molts eren els clients, sobretot membres de la burgesia catalana, que feien una aturada a l'hotel Gori de camí al balneari de la Puda. De fet, es facilitava el transport des de l'hotel fins a l'estació del Nord per mitjà d'un servei de diligències continu. L'empresa de transports que s'encarregava d'aquest servei era propietat de Joaquim Casals i de la seva família. Alhora, també cobrien la ruta entre Olesa i Barcelona.^[4] Tan il·lustre edifici ha inspirat alguns relats, com M. Lombart, l'Hotel Gori i Alfons Sala, editat dins d'una col·lecció de contes olesans a l'editorial Paper d'estrassa.^[5]

L'any 1931 dos dels fills de Joaquim Casals i Batista, els germans Jaume i Josefa Casals i Diomedes van fer donació de la finca a la vila. Així, Olesa de Montserrat va poder gaudir d'un Parc Municipal únic que, amb el temps, va acollir la seu del seu de l'Ajuntament.

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hotel Gori

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 «Hotel Gori». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 31 agost 2015].
↑ Estrada, Gemma. La Puda: un balneari als peus de Montserrat. 1. Olesa de Montserrat: Publicacions Abadia de Montserrat, 1989, p. 63. ISBN 847826057.
↑ ^{[enllaç sense format]} http://www.poblesdecatalunya.cat.element.php^{[Enllaç no actiu]}
↑ Estrada, Gemma. La Puda. Un Balneari als peus de Montserrat. Olesa de Montserrat: Publicacions Abadia de Montserrat, 1989, p. 93.
↑ ^{[enllaç sense format]} http://www.aolesa.com/html/public/portal?showContent=NOTICIES&CONTENT=17907

[patmapa-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 «Hotel Gori». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 31 agost 2015].

[2] Estrada, Gemma. La Puda: un balneari als peus de Montserrat. 1. Olesa de Montserrat: Publicacions Abadia de Montserrat, 1989, p. 63. ISBN 847826057.

[3] {[enllaç sense format]} http://www.poblesdecatalunya.cat.element.php^{[Enllaç no actiu]}

[4] Estrada, Gemma. La Puda. Un Balneari als peus de Montserrat. Olesa de Montserrat: Publicacions Abadia de Montserrat, 1989, p. 93.

[5] {[enllaç sense format]} http://www.aolesa.com/html/public/portal?showContent=NOTICIES&CONTENT=17907

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]