Hu Yaobang

Hu Yaobang
	;
Nom original	(zh) 胡耀邦
Biografia
Naixement	20 novembre 1915 ; Liuyang (RP Xina)
Mort	15 abril 1989 (73 anys); Pequín (RP Xina)
Causa de mort	Causes naturals (Infart de miocardi )
Secretari General del Partit Comunista Xinès
	12 setembre 1982 – 15 gener 1987 ; ← cap valor – Zhao Ziyang →
President del Partit Comunista de la Xina
	28 juny 1981 – 11 setembre 1982 ; ← Hua Guofeng – Supressió del càrrec →
Membre del Comitè Permanent del Politburó del Partit Comunista de la Xina
	29 febrer 1980 – 2 novembre 1987
Primer Secretari del Secretariat del Comitè Central del Partit Comunista Xinès
	1980 – 1982 ; ← Deng Xiaoping
Director del Departament Central de Propaganda del Partit Comunista de la Xina
	25 desembre 1978 – 12 març 1980 ; ← Zhang Pinghua (en) – Wang Renzhong (en) →
Dades personals
Formació	Universitat Jiao Tong de Shanghai
Lateralitat	Esquerrà
Activitat
Ocupació	polític
Partit	Partit Comunista Xinès (1933–1989)
Família
Fills	Hu Deping (en) , Liu Hu (en) , Hu Dehua (en)
Cronologia
	Papers de Panamà
	Signatura

Hu Yaobang (xinès simplificat: 胡耀邦, pinyin: Hú Yàobāng; 20 de novembre de 1915 – 15 d'abril de 1989) va ser un funcionari d'alt rang de la República Popular de la Xina.

Hu Yaobang
Xinès:		胡耀邦
Mandarí
Mandarí	Pinyin:	Hú Yàobāng
	Wade-Giles:	Hu Yao-pang
Cantonès
Cantonès	Jyutping:	Wu4 Jiu6bong1
Min Nan	POJ:	Hô Iāu-pang

Va pertànyer al Partit Comunista de la Xina amb l'estatus de sènior superior del Partit des de 1981 a 1987, primer com a president del Partit Comunista de 1981 a 1982, després com a Secretari General del Partit Comunista de 1982 a 1987.^[1]

Biografia modifica

Hu prové d'una família d'origen Hakka migrada des de Jiangxi,^[2]^[3] a Henan durant la dinastia Ming.^[4] D'origen humil, ben jove va formar part a la revolta de Hunan del 1927, promoguda pel seu paisà Mao Zedong.^[5] Amb dotze anys participa en la revolta, i amb catorze deixa la família i s'uneix al Partit Comunista, del que esdevé membre de ple dret el 1933,^[1]^[6] on ser un important membre, vinculat des de jove a Deng Xiaoping.^[1]^[7] Durant la Revolució Cultural (1966–1976), Hu va ser purgat, rehabilitat i tornat a purgar, seguint en això la carrera política de Deng.^[8]

Després de l'arribada al poder de Deng, com a conseqüència de la mort de Mao Zedong, Deng va promoure a Hu en una sèrie de posicions polítiques.^[5] Entre d'altres funcions, Hu va ajudar a rehabilitar a alguns dels Ancians del Partit que havien estat purgats per la Banda dels Quatre, com Peng Zhen, Yang Shangkun, i Bo Yibo.^[9] D'entre els antics revolucionaris, He era especialment proper a Ye Jianying.^[9] Durant la dècada del 1980, Hu va propiciar una sèrie de reformes polítiques i econòmiques conegudes com Boluan Fanzheng,^[10] que l'enemistaren amb el grup dels Ancians del Partit que s'oposaven al mercat lliure i a fer més transparent al govern de la Xina, com Chen Yun i Peng Zhen.^[9] L'any 1987 es van estendre protestes estudiantils, i davant un dur critisme per part de Deng en una reunió, Hu va presentar la dimissió,^[9] i fou objecte de dures crítiques en un encontre amb alts càrrecs del partit.^[9] Tanmateix, després d'això va conservar un lloc al Politburó.

El lloc de Secretari general el va ocupar Zhao Ziyang, tot continuant les reformes de Hu.^[11] Un dia després de la mort de Hu, el 1989, una petita manifestació el va commemorar i va demanar el govern que continuara el llegat de Hu.^[12] Una setmana més tard, l'endemà del funeral de Hu, almenys 10.000 estudiants anaren a la Plaça de Tian'anmen,^[12] en el primer acte d'allò que esdevindria la protesta de Tian'anmen. Posteriorment, els detalls sobre la biografia de Hu deixen d'aparéixer a mitjans oficials, però aquestes restriccions van ser aixecades l'any 2005.^[13]

Referències modifica

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 "Hu Yaobang". Encyclopædia Britannica Online. 2011. Retrieved 21 October 2011.
↑ Error en el títol o la url.«» (en xinès simplificat). Arxivat de l'original el 3 gener 2016. [Consulta: 23 juliol 2015].
↑ Gladney, p. 25
↑ Lee, p. 308
↑ ^5,0 ^5,1 Wang, Shu-shin «Hu Yaobang: New Chairman of the Chinese Communist Party». Asian Survey, 22, 9, 1982, pàg. 801–822. DOI: 10.2307/2643798. ISSN: 0004-4687.
↑ Kristof, Nicholas D. «Hu Yaobang, Ex-Party Chief in China, Dies at 73» (en anglès). The New York Times, 16-04-1989. ISSN: 0362-4331.
↑ Wen Jiabao. "Recalling Hu Yaobang When I Return to Xingyi". [Chinese: 再回兴义忆耀邦]. People's Daily. 15 April 2010. Retrieved 23 October 2011.
↑ Kristof, Nicholas D. "Hu Yaobang, Ex-Party Chief in China, Dies at 73" (Obituary), New York Times, 16 April 1989. Retrieved 23 October 2011.
↑ ^9,0 ^9,1 ^9,2 ^9,3 ^9,4 Chung, Yen-Lin «The Ousting of General Secretary Hu Yaobang: The Roles Played by Peng Zhen and Other Party Elders». China Review, 19, 1, 2019, pàg. 89–122. ISSN: 1680-2012.
↑ Baoxiang Shen. «《亲历拨乱反正》：拨乱反正的日日夜夜» (en xinès). Arxivat de l'original el 2021-01-03. [Consulta: 25 maig 2020].
↑ Becker, Jasper. "Zhao Ziyang: Chinese Leader Who 'Came too Late' to Tiananmen Square". The Independent. 18 January 2005. Retrieved 20 October 2011.
↑ ^12,0 ^12,1 Esteruelas, Bosco; Flahavin, Paulette «Gritos por la democracia en el funeral de Hu Yaobang». El País [Madrid], 22-04-1989. ISSN: 1134-6582.
↑ Fan, Maureen. "In China, Media Make Small Strides". Washington Post. 28 December 2008. Retrieved 23 October 2011.

Bibliografia addicional modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hu Yaobang

"China Braces for Tiananmen Square Massacre Anniversary" Arxivat 2009-04-17 a Wayback Machine.. The Australian. 13 April 2009.
Bass, Catriona. Education in Tibet: Policy and Practice Since 1950. Zed Books. 1998. ISBN 978-1-85649-674-2
Brook, Timothy. Quelling the People: The Military Suppression of the Beijing Democracy Movement. Stanford University Press. 1998. ISBN 978-0-8047-3638-1
Forney, Matthew. "Speed Read: Hu Yaobang" Arxivat 2013-06-13 a Wayback Machine., TIME Magazine. 20 November 2005. Retrieved 23 October 2011.
Gladney, Dru C. Dislocating China: Muslims, Minorities, and Other Subaltern Subjects. Chicago: Chicago University Press. 2004. ISBN 0-226-29776-4.
Lam, Willy. "Chinese Leaders Revive Marxist Orthodoxy" Arxivat 2015-09-23 a Wayback Machine.. Asia Times Online. 1 May 2010. Retrieved 23 October 2011.
Lee, Khoon Choy. Pioneers of Modern China: Understanding the Inscrutable Chinese. Singapore: World Scientific Publishing. 2005. ISBN 981-256-464-0.
MacFarquhar, Roderick. "Foreword". In Zhao Ziyang, Prisoner of the State: The Secret Journal of Premier Zhao Ziyang. New York, NY: Simon and Schuster. 2009. ISBN 1-4391-4938-0.
Pan, Philip P. "China Plans to Honor a Reformer". Washington Post. 9 September 2005. Retrieved 22 October 2011.
"Glorious Life of Hu Yaobang Marked". People's Daily. 19 November 2005. Retrieved 22 October 2011.
Nathan, Andrew James, & Gilley, Bruce. "China's New Rulers: The Secret Files". New York Review of Books. 2003. ISBN 978-1-59017-072-4
Tilly, Charles. The Politics of Collective Violence. Cambridge University Press. 2003. ISBN 978-0-521-53145-0
Vogel, Ezra F. Deng Xiaoping and the Transformation of China. Cambridge, MA: The Belknap Press of Harvard University Press. 26 September 2011.
Wu Zhong. "Hu, Wen, and Why" Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.. Asia Times Online. 21 April 2010. Retrieved 26 October 2011.
"Birth Anniversary Marked for Late Leader Hu Yaobang". Xinhua. 18 November 2005. Retrieved 23 October 2011.
Wen Jiabao. "Premier Wen Jiabao's article on Hu Yaobang's Visit to Tibet" Arxivat 2014-10-17 a Wayback Machine..People's Daily. 15 April 2010.
Pang, Pang. The Death of Hu Yaobang. Center for Chinese Studies, School of Hawaiian, Asian, and Pacific Studies. University of Hawai'i. University of Michigan. 1998.
Sina.com: Over 30,000 comments on Wen Jiabao's article on Hu Yaobang.

[britannica-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 "Hu Yaobang". Encyclopædia Britannica Online. 2011. Retrieved 21 October 2011.

[2] Error en el títol o la url.«» (en xinès simplificat). Arxivat de l'original el 3 gener 2016. [Consulta: 23 juliol 2015].

[3] Gladney, p. 25

[Lee308-4] Lee, p. 308

[:2-5] 5,0 ^5,1 Wang, Shu-shin «Hu Yaobang: New Chairman of the Chinese Communist Party». Asian Survey, 22, 9, 1982, pàg. 801–822. DOI: 10.2307/2643798. ISSN: 0004-4687.

[6] Kristof, Nicholas D. «Hu Yaobang, Ex-Party Chief in China, Dies at 73» (en anglès). The New York Times, 16-04-1989. ISSN: 0362-4331.

[7] Wen Jiabao. "Recalling Hu Yaobang When I Return to Xingyi". [Chinese: 再回兴义忆耀邦]. People's Daily. 15 April 2010. Retrieved 23 October 2011.

[8] Kristof, Nicholas D. "Hu Yaobang, Ex-Party Chief in China, Dies at 73" (Obituary), New York Times, 16 April 1989. Retrieved 23 October 2011.

[:1-9] 9,0 ^9,1 ^9,2 ^9,3 ^9,4 Chung, Yen-Lin «The Ousting of General Secretary Hu Yaobang: The Roles Played by Peng Zhen and Other Party Elders». China Review, 19, 1, 2019, pàg. 89–122. ISSN: 1680-2012.

[10] Baoxiang Shen. «《亲历拨乱反正》：拨乱反正的日日夜夜» (en xinès). Arxivat de l'original el 2021-01-03. [Consulta: 25 maig 2020].

[11] Becker, Jasper. "Zhao Ziyang: Chinese Leader Who 'Came too Late' to Tiananmen Square". The Independent. 18 January 2005. Retrieved 20 October 2011.

[:0-12] 12,0 ^12,1 Esteruelas, Bosco; Flahavin, Paulette «Gritos por la democracia en el funeral de Hu Yaobang». El País [Madrid], 22-04-1989. ISSN: 1134-6582.

[13] Fan, Maureen. "In China, Media Make Small Strides". Washington Post. 28 December 2008. Retrieved 23 October 2011.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]