Hu Yaobang (xinès simplificat: 胡耀邦, pinyin: Hú Yàobāng; 20 de novembre de 191515 d'abril de 1989) va ser un funcionari d'alt rang de la República Popular de la Xina.

Plantilla:Infotaula personaHu Yaobang

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(zh) 胡耀邦 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 novembre 1915 Modifica el valor a Wikidata
Liuyang (RP Xina) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 abril 1989 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Pequín (RP Xina) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortinfart de miocardi Modifica el valor a Wikidata
Secretari General del Partit Comunista Xinès
12 setembre 1982 – 15 gener 1987
← cap valor – Zhao Ziyang →
President del Partit Comunista de la Xina
28 juny 1981 – 11 setembre 1982
← Hua GuofengSupressió del càrrec →
Membre del Comitè Permanent del Politburó del Partit Comunista de la Xina
29 febrer 1980 – 2 novembre 1987
Primer Secretari del Secretariat del Comitè Central del Partit Comunista Xinès
1980 – 1982
← Deng Xiaoping
Director del Departament Central de Propaganda del Partit Comunista de la Xina
25 desembre 1978 – 12 març 1980
← Zhang Pinghua (en) TradueixWang Renzhong (en) Tradueix → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Jiao Tong de Shanghai Modifica el valor a Wikidata
Lateralitatesquerrà Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Comunista Xinès (1933–1989) Modifica el valor a Wikidata
FillsHu Deping, Liu Hu, Hu Dehua Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
Papers de Panamà Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm6063847 Modifica el valor a Wikidata
Hu Yaobang
Xinès:耀
Mandarí
Pinyin:Hú Yàobāng
Wade-Giles:Hu Yao-pang
Cantonès
Jyutping:Wu4 Jiu6bong1
Min NanPOJ:Hô Iāu-pang

Va pertànyer al Partit Comunista de la Xina amb l'estatus de sènior superior del Partit des de 1981 a 1987, primer com a president del Partit Comunista de 1981 a 1982, després com a Secretari General del Partit Comunista de 1982 a 1987.[1]

Biografia

modifica

Hu prové d'una família d'origen Hakka migrada des de Jiangxi,[2][3] a Henan durant la dinastia Ming.[4] D'origen humil, ben jove va formar part a la revolta de Hunan del 1927, promoguda pel seu paisà Mao Zedong.[5] Amb dotze anys participa en la revolta, i amb catorze deixa la família i s'uneix al Partit Comunista, del que esdevé membre de ple dret el 1933,[1][6] on ser un important membre, vinculat des de jove a Deng Xiaoping.[1][7] Durant la Revolució Cultural (1966–1976), Hu va ser purgat, rehabilitat i tornat a purgar, seguint en això la carrera política de Deng.[8]

Després de l'arribada al poder de Deng, com a conseqüència de la mort de Mao Zedong, Deng va promoure a Hu en una sèrie de posicions polítiques.[5] Entre d'altres funcions, Hu va ajudar a rehabilitar a alguns dels Ancians del Partit que havien estat purgats per la Banda dels Quatre, com Peng Zhen, Yang Shangkun, i Bo Yibo.[9] D'entre els antics revolucionaris, He era especialment proper a Ye Jianying.[9] Durant la dècada del 1980, Hu va propiciar una sèrie de reformes polítiques i econòmiques conegudes com Boluan Fanzheng,[10] que l'enemistaren amb el grup dels Ancians del Partit que s'oposaven al mercat lliure i a fer més transparent al govern de la Xina, com Chen Yun i Peng Zhen.[9] L'any 1987 es van estendre protestes estudiantils, i davant un dur critisme per part de Deng en una reunió, Hu va presentar la dimissió,[9] i fou objecte de dures crítiques en un encontre amb alts càrrecs del partit.[9] Tanmateix, després d'això va conservar un lloc al Politburó.

El lloc de Secretari general el va ocupar Zhao Ziyang, tot continuant les reformes de Hu.[11] Un dia després de la mort de Hu, el 1989, una petita manifestació el va commemorar i va demanar el govern que continuara el llegat de Hu.[12] Una setmana més tard, l'endemà del funeral de Hu, almenys 10.000 estudiants anaren a la Plaça de Tian'anmen,[12] en el primer acte d'allò que esdevindria la protesta de Tian'anmen. Posteriorment, els detalls sobre la biografia de Hu deixen d'aparéixer a mitjans oficials, però aquestes restriccions van ser aixecades l'any 2005.[13]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 "Hu Yaobang". Encyclopædia Britannica Online. 2011. Retrieved 21 October 2011.
  2. Error en el títol o la url.«» (en xinès simplificat). Arxivat de l'original el 3 gener 2016. [Consulta: 23 juliol 2015].
  3. Gladney, p. 25
  4. Lee, p. 308
  5. 5,0 5,1 Wang, Shu-shin «Hu Yaobang: New Chairman of the Chinese Communist Party». Asian Survey, 22, 9, 1982, pàg. 801–822. DOI: 10.2307/2643798. ISSN: 0004-4687.
  6. Kristof, Nicholas D. «Hu Yaobang, Ex-Party Chief in China, Dies at 73» (en anglès). The New York Times, 16-04-1989. ISSN: 0362-4331.
  7. Wen Jiabao. "Recalling Hu Yaobang When I Return to Xingyi". [Chinese: 再回兴义忆耀邦]. People's Daily. 15 April 2010. Retrieved 23 October 2011.
  8. Kristof, Nicholas D. "Hu Yaobang, Ex-Party Chief in China, Dies at 73" (Obituary), New York Times, 16 April 1989. Retrieved 23 October 2011.
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 Chung, Yen-Lin «The Ousting of General Secretary Hu Yaobang: The Roles Played by Peng Zhen and Other Party Elders». China Review, 19, 1, 2019, pàg. 89–122. ISSN: 1680-2012.
  10. Baoxiang Shen. «《亲历拨乱反正》:拨乱反正的日日夜夜» (en xinès). Arxivat de l'original el 2021-01-03. [Consulta: 25 maig 2020].
  11. Becker, Jasper. "Zhao Ziyang: Chinese Leader Who 'Came too Late' to Tiananmen Square". The Independent. 18 January 2005. Retrieved 20 October 2011.
  12. 12,0 12,1 Esteruelas, Bosco; Flahavin, Paulette «Gritos por la democracia en el funeral de Hu Yaobang». El País [Madrid], 22-04-1989. ISSN: 1134-6582.
  13. Fan, Maureen. "In China, Media Make Small Strides". Washington Post. 28 December 2008. Retrieved 23 October 2011.

Bibliografia addicional

modifica