Huashu Dawang
Huashu Dawang (xinès simplificat: 画书大王, pinyin: Huàshū Dàwáng, literalment 'El rei dels llibres de dibuixos', en anglés: Comic's King) va ser la primera revista de còmics de la República Popular de la Xina que recopilava sèries de manga.[1] L'editorial que la publicava s'anomenava Sichuan Xiwang Shudian.[2][1]
| Tipus | revista  |
|---|---|
| Fitxa | |
| Data d'inici | 20 agost 1993 |
| Data de finalització | 24 agost 1994 |
| Dades i xifres | |
| Editorial | Sichuan Xiwang Shudian |
De periodicitat inicialment quinzenal, que evolucionaria fins a esdevenir setmanal,[3] va publicar-se entre el 20 d'agost del 1993 i el 24 d'agost del 1994.[4] La seua aparició s'explica per la popularització de les sèries d'anime, que a la Xina s'emetien sense haver de pagar drets d'autor.[2] La popularitat de les sèries, especialment Saint Seiya, a principis de la dècada,[5][6] van mostrar que hi havia mercat per a una publicació de manga.[2]
A principis dels anys 1990, les empreses japoneses no estaven interessades en llicenciar material a la Xina, per la qual cosa era relativament senzill fer tirades pirates.[2] El baix cost de les publicacions tingueren un paper en la popularització del manga i del xin manhua, ja que la publicació, a més de sèries japoneses, també publicava obres locals.[2]
Inicialment, el contingut local seguia l'estil del lianhuanhua, però prompte començaren a sorgir obres de manhua que imitaven l'estil japonés,[2] donant origen al xin manhua.[1] La revista publicà les primeres obres de Jiang Ling i Yao Feila,[2] i la producció local, inicialment minoritària, ja era el 60% del contingut en l'últim número.[4] A més, es comercialitzava a les botigues,[1] com si d'una publicació legítima es tractara, la revista tenia publicitat i venda per correu d'altres manga pirata, i incloïa una secció de contactes que serví per a que els primers otaku xinesos es pogueren conéixer.[7]
Del primer número se'n publicaren 20.000 exemplars, que s'esgotarien prompte.[4] Posteriorment, l'edició s'estabilitzaria pels volts dels 600.000 exemplars,[4] demostrant l'èxit de la iniciativa. El lucratiu negoci del manga pirata finalitzaria el 1994, quan les editorials japoneses comencen a denunciar l'ús il·legítim de la seua obra i el govern xinés, que el 1995 trauria el Projecte 5155, tancaria l'editorial.[2] A la televisió pública CCTV, es va fer una amplia cobertura del tancament.[2][7]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Lent, 2015, p. 37.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 M. CHEW, Matthew; CHEN, Lu «The Dissemination of Pirated Japanese Manga and the Rise of Xinmanhua». Media Institutional Contexts of the Emergence and Development of Xinmanhua in China, 04-06-2010.
- ↑ «评论：20年后，回忆一岁的《画书大王》-中新网». China News, 04-09-2013. [Consulta: 23 maig 2020].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «《画书大王》20年祭 王庸声。 _动漫_腾讯网». QQ, 28-08-2013. Arxivat de l'original el 2016-08-08. [Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ McLelland, Mark. The End of Cool Japan: Ethical, Legal, and Cultural Challenges to Japanese Popular Culture. Routledge, 2016-07-22, p. 166. ISBN 978-1-317-26937-3.
- ↑ Lent, 2015, p. 713.
- ↑ 7,0 7,1 Chen, Lu. Chinese Fans of Japanese and Korean Pop Culture: Nationalistic Narratives and International Fandom. Routledge, 2017-09-05. ISBN 978-1-315-41471-3.
Bibliografia modifica
- Lent, John A. Asian Comics. Univ. Press of Mississippi, 2015-01-05. ISBN 978-1-62674-294-9.
Enllaços externs modifica
- Huashu Dawang a l'enciclopèdia Baike-Baidu.