Hulda Garborg
Karen Hulda Garborg (nascuda Bergersen, 22 de febrer de 1862 - 5 de novembre de 1934) fou una novel·lista, dramaturga, poeta, ballarina folklòrica i professora de teatre noruega.[1] Estava casada amb l'escriptor Arne Garborg, i fou més coneguda per contribuir al renaixement de la tradició bunad dins del nacionalisme romàntic noruec tardà.[2]
_(5180708385).jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 22 febrer 1862 Stange (Noruega) |
| Mort | 5 novembre 1934 (72 anys) Asker (Noruega) |
| Activitat | |
| Ocupació | ballarina, poetessa, escriptora, diarista |
| Partit | Partit d'Esquerra Liberal |
| Membre de | |
| Família | |
| Cònjuge | Arne Garborg (1887–valor desconegut) |
| Fills | Arne Olaus Fjørtoft Garborg |
Premis | |
 | |
Biografia modifica
.jpg)
Karen Hulda Bergersen nasqué en una granja de Såstad a Stange, província d'Hedmark, filla de l'advocat Christian Frederik Bergersen (1829–1873) i la seua esposa Marie Petrine Olsen (1835–1888).[3] Tenia dues germanes majors, Martha i Sophie. Sos pares es divorciaren quan amb tenia dos anys, i es mudà a Hamar amb la seua mare. La família es traslladaria més endavant a Oslo, quan Hulda tenia dotze anys. Als dèsset anys es posa a treballar en una botiga per ajudar a la família. Durant aquest període, fou una figura rellevant entre els joves radicals d'Oslo. Al 1887 es casa amb el també escriptor Arne Garborg.[4]
La parella es muda a Tynset, a Osterdalen, on viuen durant nou anys en una petita cabana a la granja "Kolbotnen", als voltants del llac Savalen. Tingué un fill, Arne, també anomenat Tuften, al 1888. Durant l'estada a Kolbotn, la família freqüentava Oslo, Dieben am Ammersee, Fürstenfeldbruck i Berlín a Alemanya. Hulda, el seu marit i el seu fill també passaren un hivern sencer a París. Al 1896 abandonen Tynset i es muden a Stokke. Al 1897 es traslladen a Labraaten, a Hvalstad, que esdevingué la llar definitiva i on passarien els darrers anys de vida.[5] Arne Garborg construiria més tard la seua residència d'estiu, Knudaheio, a Time. Arne i Hulda estan enterrats a Knudaheio.
Obra modifica
Garborg fou una pionera en el teatre i la dansa folklòrica, la cuina, la tradició bunad i els drets de les dones.[6]
Publicà articles sobre cuina tradicional noruega en el diari en nynorsk Den 17 de Mai, que apareixerien més endavant en Heimestell (1899).[3]
Escrigué l'obra teatral Mødre (1895, representada a Oslo), i les comèdies Rationelt Fjøsstell (1896, representada a Oslo i Bergen), Hos Lindelands (1899) i Noahs Ark (1899), així com les tragèdies Sovande sorg (1900), Liti Kersti (1903), Edderkoppen (1904), Sigmund Bresteson (1908), Under Bodhitræet (1911) i Den store Freden. Funda Det norske spellaget el 1899, la primera representació del qual tingué lloc en el Eldorado Teater, i fou cofundadora del Det Norske Teater.[4][7] Edità el llibre de cançons Norske folkevisor el 1903, i publicà Song-Dansen i Nord-Landi, també el 1903, i Norske dansevisur (1913). Escrigué Norsk klædebunad (1903), sobre la tradició bunad.[2]
Participava sovint en debats contemporanis com a ponent i columnista. Escrigué una sèrie d'articles per a revistes i periòdics, entre els quals destaquen Syn og Segn, Edda, Samtiden, Den 17 de Mai, Dagbladet i Verdens Gang. Els llibres Kvinden skabt af Manin ('Dona creada per l'home', 1904) i Fru Evas Dagbog (1905) contribuïren al debat sobre els drets de les dones.[6]
La seua primera novel·la, Et frit forhold, es publicà de manera anònima el 1892. La seua novel·la Eli (1912) es traduí al neerlandés el 1915 i al suec el 1916. Algunes novel·les seues més destacades són Mot Solen (1915), Gaaden. Efter Præstedatteren Else Marie Bogues Optegnelser (1916), Mens dansen gaar (1920), I huldreskog (1922), Naar heggen blomstrer (1923), Grågubben (1925), Trollheimen (1927), Helenes historiï (1929) i Hildring (1931). Garborg publicà les col·leccions de poesia Kornmoe (1930) i Symra (1934).[3] També edità els diaris del seu marit Arne Garborg, publicats pòstumament. Algunes parts seleccionades dels seus diaris es publicaren el 1962 amb el nom de Dagbok 1903–1914.[8]
Hulda Garborg també s'involucrà en política i fou representant del partit progressista Venstre a l'ajuntament d'Asker. Rebé els honors de Dama de Primera Classe de l'Orde de Sant Olaf al 1932.[3]
Referències modifica
- ↑ forfattarnett.no (web d'escriptors). «Hulda Garborg» (en noruec). Arxivat de l'original el 27 de gener de 2016. [Consulta: 8 gener 2016].
- ↑ 2,0 2,1 forfattarnett.no (web d'escriptors). «Hulda reformerte bunaden v/Johanne Landsverk (Hulda reformó el bunad)» (en noruec). Johanne Landsverk. Arxivat de l'original el 27 de gener de 2016. [Consulta: 8 gener 2016].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Døssland. «Hulda Garborg». A: Helle, Knut. Norsk biografisk leksikon (en noruec). 3. Kunnskapsforlaget, 2001.
- ↑ 4,0 4,1 «Hulda Garborg». A: Henriksen, Petter. Store norske leksikon (en noruego). Kunnskapsforlaget, 2007.
- ↑ Time, Sveinung. «Arne Garborg». A: Helle, Knut. Norsk biografisk leksikon (en noruego). 3. Kunnskapsforlaget, 2001.
- ↑ 6,0 6,1 Kristin Bjelland. «Hulda Garborgs ”sannhet” om Kvinnen» (en noruec). [Consulta: 8 gener 2016].
- ↑ Lyche, Lise. Norges teaterhistorie (en noruec). Tell forlag, 1991, p. 163–164. ISBN 82-7522-006-8.
- ↑ «Hulda Garborg» (en noruec nynorsk). Allkunne.no leksikon. [Consulta: 8 gener 2016].
Bibliografia modifica
- Tor Obrestad, Hulda (1992).
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hulda Garborg |
- Hulda Garborg (en noruec).
- Garborgsenteret, Centro Garborg (en noruec).