Obre el menú principal

I l'amor va arribar  (títol original: Love Walked In)  és una pel·lícula coproducció d'Argentina i Estats Units del 1997 filmada en colors i dirigida per Juan José Campanella sobre el seu propi guió escrit en col·laboració amb Lynn Geller i Larry Golin sobre la novel·la homònima de José Pablo Feinmann. Ha estat doblada al català[1]

Infotaula de pel·lículaI l'amor va arribar
Love Walked In
Love walked in.jpg
pòster de la pel·lícula
Fitxa
Direcció Juan José Campanella
Protagonistes
Guió Juan José Campanella
Fotografia Daniel Shulman
Distribuïdor TriStar Pictures
Dades i xifres
País d'origen Estats Units d'Amèrica
Estrena 1997
Durada 95 min
Idioma original anglès
Color en color
Descripció
Gènere drama
Lloc de la narració Estats Units d'Amèrica

IMDB: tt0118727 Allocine: 65440 Rottentomatoes: m/love_walked_in Allmovie: v163043
Modifica les dades a Wikidata

ArgumentModifica

Un alcohòlic que es guanya la vida com a escriptor i com a pianista en un cabaret en el qual canta la seva esposa planeja una extorsió que inclou empènyer a la seva esposa als braços d'un milionari per treure unes fotos incriminatòries.[2]

RepartimentModifica

  • Denis Leary: Jack Hannaway
  • Aitana Sánchez Gijón: Vicky Rivas
  • Terence Stamp: Fred Moore
  • Michael Badalucco: Eddie Bianco
  • Gene Canfield: Joey
  • Marj Dusay: Sra. Moore
  • Moira Kelly: Vera
  • Danny Nucci: Primo Matt
  • Neal Huff: Howard
  • J. K. Simmons: Sr. Shulman
  • Justin Lazard: Lenny
  • Rocco Sisto: Ilm Zamsky
  • Jimmy McQuaid: Howard (de jove)
  • Murphy Guyer: Cap de Howard
  • Paul Eagle: Propietari
  • Fiddle Viracola: Tía Ethel
  • Gregory Scanlon: Cambrer
  • Gary DeWitt Marshall: Cantiner
  • D. C. Benny: Actor còmic
  • Patrick Boll: Porter

ProduccióModifica

Els directors Adolfo Aristain i Néstor Lescovich s'havien interessat prèviament a filmar la novel·la de Feimann però no van arribar a concretar-ho. Quan Campanella comença amb el projecte, Madonna es va interessar per la protagonista femenina però després vas desistir per la qual cosa el paper es va reescriure. El metratge va haver d'escurçar-se per imposició de la distribuïdora de la divisió de televisió de Columbia Pictures. Va ser el primer llargmetratge de Campanella que el públic i la crítica d'Argentina va rebre amb fredor [3]

CitesModifica

« «La lletra està, però falta alguna cosa – digueu-ne àngel, màgia o tensió narrativa- que pot fer d'un bon guió una bona pel·lícula.»[4] »
« «La direcciór de Campanella és cuidada i imaginativa, exhibint el sentit comú i la concepció visual que no es veu molt sovint al cinema, al seu favor cal dir que més enllà dels seus actors, aquesta producció no és molt més costosa que d'altres que s'han fet aquí recentment .»[4] »
« «Els diversos triangles canvien de vèrtex… encara que el final pot resultar una mica confús sobre els desenllaços monetaris, queda bastant clar que les coses no van sortir com es van planificar.»[4] »

ReferènciesModifica

  1. S.A., (ASI) Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals,. «ésAdir > Filmoteca: pel·lícules > I l'amor va arribar». [Consulta: 28 gener 2018].
  2. Holden, Stephen «FILM REVIEW; Torch Songs and a Suspicious Wife» (en anglès). The New York Times, 20-02-1998. ISSN: 0362-4331.
  3. Manrupe, Raúl; Portela, María Alejandra. Un diccionario de films argentinos II 1996-2002. Buenos Aires: Editorial Corregidor, 2003. ISBN 950-05-1525-3. 
  4. 4,0 4,1 4,2 Manrupe; Portela, 2003, p. 168.
  • Manrupe, Raúl; Portela, María Alejandra. Un diccionario de films argentinos II 1996-2002. Buenos Aires: Editorial Corregidor, 2003. ISBN 950-05-1525-3.