Obre el menú principal

Ibrahim ibn Abd-Al·lah (Medina, 715 - prop de Bàssora, 763) fou un rebel hassànida enfrontat al califa abbàssida al-Mansur.

Infotaula de personaIbrahim ibn Abd-Al·lah
Biografia
Naixement 715 (Gregorià)
Mort 763 (Gregorià) (47/48 anys)
Religió Islam
Modifica les dades a Wikidata

Era nét d'al-Hàssan al-Muthanna ibn al-Hàssan ibn Alí ibn Abi-Tàlib i de Fàtima bint al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib i fill d'Abd-Al·lah ibn al-Hàssan, que per part de pare era hassànida i per part de mare hussàynida, la qual cosa li va valdre el sobrenom d'al-Mahd («de pura sang») i que fos considerat cap tant dels haiximites (alides i abbàssides) com dels hassànides. Abd-Al·lah ibn al-Hàssan va aconseguir en una reunió de caps que el seu fill Muhàmmad ibn Abd-Al·lah an-Nafs az-Zakiyya (de 32 anys) fos reconegut com a pretendent al califat.

Ibrahim va acompanyar el seu germà Muhàmmad, exercint una forta propaganda per tots els dominis califals arribant fins al Sind. Quan l'abbàssida as-Saffah va pujar al tron (750), els alides van haver d'acceptar el fet consumat, però no van renunciar a la seva propaganda i van continuar predicant, ara secretament i fent als abbàssides l'objectiu de les seves queixes. El nou califa al-Mansur (754-775) es va amoinar per aquesta activitat i el 758 va fer empresonar a Abd-Al·lah ibn al-Hàssan a Medina; després el van seguir altres caps alides i finalment foren tots portats a Kufa, on foren tancats en un calabós com a ostatges per atreure Muhàmmad i Ibrahim, però aquests van seguir la seva propaganda i no es van deixar prendre.

Davant una possible detenció, finalment Muhammad va decidir revoltar-se el 25 de setembre del 762 a Medina. La revolta va acabar amb la seva mort el 6 de desembre del 762. Mentre Ibrahim era a Bàssora, des d'on s'havia unit a la revolta el 23 de novembre del 762 amb el suport del governador local que simpatitzava amb la causa alida. Poc després es va apoderar d'Ahwaz, de les ciutats del Fars i de Wasit. El califa va abandonar la construcció de Bagdad i es va traslladar a Kufa, on s'havien de concentrar les tropes de la Jazira i de Síria, que va fer creure que eren més nombroses del que eren. Issa ibn Mussa ja havia sufocat la revolta al Hijaz i va ser cridat per agafar el comandament contra Ibrahim a Bàssora. Quan a Bàssora es va saber la mort de Muhàmmad, Ibrahim fou reconegut pels seus com a nou califa, com a hereu del seu germà, i tot seguit van avançar cap a Kufa on els alides locals el cridaven; però enganyat per les maniobres del califa sobre el nombre de tropes, es va retirar i va establir posicions a Bakhamra, tot esperant l'atac d'Issa ibn Mussa (21 de gener del 763) on va lliurar batalla contra els enemics.[1] Encara que l'avantguarda d'Issa fou derrotada, al final es va endur la victòria, i els partidaris d'Ibrahim es van dispersar; Ibrahim, ferit, va morir el 14 de febrer del 763, a l'edat de 47 anys.

ReferènciesModifica

  1. Bosworth, Clifford Edmund. The mediaeval islamic underworld (en anglès). Brill, 1976, p. 288. ISBN 9004045023. 

BibliografiaModifica

  • W. Muir, The Caliphate, Londres 1891.