Iivo Járkönen (Suistamo, Carèlia 1882- Hèlsinki 1941) fou un lingüista, periodista i escriptor carelià, membre d'una família de cantants de runes i encoratjadors dels festivals de Sortavala. Lector d'Alfons Daudet, Heinrich Heine, Miguel de Cervantes, Ivan Turguénev i Henryk Sienkiewicz. Es graduà com a mestre el 1906 i va recollir poemes en carelià a “Karjalan kirja” (Llibre de Carèlia) per a la Societat Literària Finlandesa. Les seves primeres narracions, Pooukko i Laatokka, foren publicades a Nuori Karjala, des d'on impulsà la literatura careliana.

Infotaula de personaIivo Härkönen

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 agost 1882 Modifica el valor a Wikidata
Suistamo (Rússia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort28 agost 1941 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
Hèlsinki (Finlàndia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista, escriptor Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 57e466bc-0d4c-441e-8e8c-db3df2076e02 Discogs: 1834092 IMSLP: Category:Härkönen,_Iivo Project Gutenberg: 50693 Modifica el valor a Wikidata

Del 1906 al 1938 fou cap de la Karjalan Sivistysseura (Associació Cultural Carèlia), i amb Eino Leino i altres autors finlandesos creà l'associació Kirjallinen Työ (1917) per a desenvolupar alhora treball literari i artístic manual. El 1918 es va establir a Hèlsinki i treballà com a funcionari al ministeri d'educació i en d'afers carelis de l'est. Publicà els reculls de poesia popular Runonlaulajia (1926) i Hirveähiihtämässä (1928).

Obres modifica

  • Karjalan kirja. 1909–1910,
  • Temppelijuhla, runoja. 1916
  • Itäinen vartio. Lukuja vanhasta Karjalasta. 1920
  • Karjalan heimotyö. 1926
  • Suomen Karjala. 1926
  • Runonlaulajia, vanhan runon viimeinen miespolvi itäisellä suomenäärellä. 1926
  • Runon hirveä hiihtämässä. 1928
  • Karjala Suomen kirjallisuudessa. 1932
  • Juhlahattu, romaani Raja-Karjalaisesta praasniekan vietosta. 1935
  • Suomenkielisen kreikkalaiskatolisen kirjallisuuden alkuvaiheita. 1936
  • Osaveljet. 1940
  • Suomen Termopylai. 1940
  • Satuja Matista ja peikosta sekä Metsolan väestä. 1957

Enllaços externs modifica