Il campiello

*Il campiello*
	;
Forma musical	òpera
Compositor	Ermanno Wolf-Ferrari
Llibretista	Mario Ghisalberti
Llengua original	italià
Gènere	òpera
Parts	3 actes
Personatges	Orsola (en) , Anzoleto (en) , Astolfi (en) , Dona Cate (en) , Dona Pasqua (en) , Gasparina (en) , Luçieta (en) , Gnese (en) , Fabrizio (en) i Zorzeto (en)
Estrena
Estrena	11 febrer 1936 i 12 febrer 1936
Escenari	La Scala; La Scala , Milà
Director musical	Gino Marinuzzi

Il campiello és una òpera en tres actes amb música de Ermanno Wolf-Ferrari i llibret de Mario Ghisalberti, basat en la famosa comèdia homònima escrita per al Carnestoltes de Venècia de 1756 pel gran dramaturg venecià Carlo Goldoni. Es va estrenar a La Scala de Milà l'11 de febrer de 1936 amb la direcció de Gino Marinuzzi.

Història

Considerada una commedia lírica, és una òpera de cambra influïda per Mozart, així com de l'última òpera de Giuseppe Verdi, Falstaff. L'òpera, centrada en la vida pública dels imprevisibles habitants de Venècia, fa ús del dialecte venecià, excepte pels dos personatges napolitans.

Ha romàs en el repertori italià i ocasionalment s'ha representat a l'estranger. L'Òpera Fujiwara va fer la seva estrena japonesa a Tòquio al juliol de 1978. La van reposar al juliol de 2001 amb Marco Titotto, incloent alguns cantants italians de la producció de Trieste de 1992.

Personatges

Personatge	Tessitura	Repartiment de l'estrena, 11 de febrer de 1936 (Director: Gino Marinuzzi)
Astolfi, un cavaller napolità	baríton	Salvatore Baccaloni
Gasparina, una joveneta afectada	soprano	Mafalda Favero
Fabrizio, oncle i tutor de Gasparina, un napolità	baix	Franco Zaccarini
Dona Cate, una vídua	tenor	Luigi Nardi
Luçieta, filla de Dona Cate	soprano	Iris Adami-Corradetti
Orsola, un venedor de bunyols	mezzosoprano	Giulia Tess
Zorzeto, fill d'Orsola	tenor	Luigi Fort
Dona Pasqua, una vídua	tenor	Giuseppe Nessi
Gnese, filla de Dona Pasqua	soprano	Margherita Carosio
Anzoleto, un mercer	baix	Fernando Autori

Enregistraments

Il campiello ha estat gravada almenys dues vegades: per la RAI a Milà sota Ettore Gracis en 1973, i un enregistrament en viu en el Teatre Comunale Trieste baix Bareza Niksa en 1992.

Referències

Warrack, John i West, Ewan (1992), The Oxford Dictionary of Opera, 782 pàgines, ISBN 0-19-869164-5