Obre el menú principal

La paraula innovació va començar a usar-se després de la II Guerra Mundial a causa dels forts canvis tecnològics que es van produir. En l'actualitat el terme és molt utilitzat en tota mena de discursos polítics, empresarials, acadèmics o econòmics, ja que s’ha convertit en l’eix central d’una de les ideologies més esteses de la nostra època.[1] Quan parlem d'innovació, fem referència a quelcom desitjable, quelcom a encoratjar, promoure i premiar. No obstant això, generalment, quan ens referim a innovació parlem d'“innovació tecnològica”. A més a més, la glorificació de la innovació prové del culte previ i acrític a la innovació tecnològica. 

Quan parlem d'ideologia de la innovació ens referim a aquella que assumeix, únicament, que el canvi tecnològic és el principal motor del creixement econòmic, del benestar social i la qualitat de vida de les persones. Es tracta d'una ideologia que està molt lligada i impregnada del determinisme tecnològic. Alguns dels economistes que han qüestionat aquesta tesi són Nathan Rosenberg o David Mowery. Bàsicament, la ideologia de la innovació defensa una suposada preeminència de la novetat respecte a l’ús, dins de l’àmbit de la tecnologia.

Innovació tecnològica causada per les guerres Modifica

Un dels motius que impulsa la innovació tecnològica és la guerra. En moments de tensió bèl·lica és quan els països més han invertit temps i diners en innovar tecnològicament; ja que a través de la innovació de les noves tecnologies (armes, tancs, bombes atòmiques...), els països han pogut posicionar-se per sobre l'adversari i derrotar-lo. La rivalitat i l’excepcionalitat de la guerra adoben el terreny per a impulsar la tecnociència com a instrument de poder. Tristament, molts cops en la història per tal d'innovar s'han traspassat els límits ètics. Com per exemple, en les cambres de gas del genocidi provocat per l’Alemanya nazi.

Per això, hi ha innovacions que estan totalment lligades a un període històric. Entre d'altres, les guerres napoleòniques van ajudar l'ascens professional de la cirurgia del segle XVII. Remarcar la importància de les Guerres Mundials en el creixement de la física atòmica a començament del segle XX o el paper que va jugar la guerra freda en el desenvolupament de la indústria aeroespacial.

Algunes d'aquestes innovacions van ser devastadores i van comportar milers de morts; com per exemple la bomba atòmica. No instant això, algunes novetats bèl·liques van servir per millorar aspectes com la sanitat i innovar-la en temps de pau. Per exemple, l’expansió de les indústries de la salut després de la Segona Guerra Mundial va comportar un veritable punt d’inflexió en la tecnologia sanitària. Es va dur a terme a través de la creació o innovació dels antibiòtics, analgèsics, antipirètics, vitamines, etc. Podem dir que les indústries de la salut han fet de l’espai hospitalari l’escenari d’una veritable revolució tecnològica.[2]

En la duració de les guerres mundials es van produir experiments amb ultrasons o es van utilitzar el sonar i el radar per detenir avions enemics. Quan va finalitzar les noves tecnologies van ajudar a impulsar la radiologia, la urologia, la neurologia, l’oftalmologia o la ginecologia.

A partir d'aquestes primeres innovacions s'ha anat investigant. Per exemple, a la Universitat de Glasgow per tal d’evitar les radiacions ionitzants dels raigs X i el risc de malformacions en el fetus, van experimentar aplicant ultrasons. El primer ecoscopi es va comercialitzar l'any 1972, el qual s'usava per a exploracions durant l’embaràs.

Remarcar que l'any 1960 es va fabricar el primer làser amb aplicacions mèdiques. Va ser usat pels oftalmòlegs en el despreniment de retina, d'aquesta forma van poder millorar els resultats incerts de la fotocoagulació. Posteriorment, el Centre Mèdic Presbiterià de Columbia i del grup Optics Technology de la Universitat de Stanford es van interessar per l'ús terapèutic del làser. Per això, van decidir introduir millores als nous aparells d’argó, d'aquesta forma van poder ampliar-ne l’ús en la cirurgia, l’otorinolaringologia i la gastroenterologia.

Entre d'altres, L’ús de l’energia nuclear o l’aeronàutica és un dels exemples que ens mostra com les guerres han innovat tecnològicament i posteriorment s'ha seguit generant una revolució tecnològica. No obstant això, no hem d’oblidar que la guerra també aporta conseqüèn­cies negatives per a la ciència; destrueix les comunitats científiques. Un exemple és l'Espanya de l'any 1939; ja que un país científicament i tecnològicament integrat a la comunitat internacional es va veure arruïnat per l’exili. O després de la desfeta i l'exili jueu de la suposada "poderosa Alemanya".

En el camp de la medicina tampoc no tot són avantatges. Ja que veiem que la dimensió humana del pacient ha estat devaluada per la revolució tecnològica; subordinant la relació metge-pacient a la tecnologia. Una tecnologia que generalment és costosa i genera desigualtats dins de la societat. [3]

Primera Guerra MundialModifica

La Gran Guerra o Primer Guerra Mundial, va tenir lloc entre Juliol de 1914 i novembre de 1918. Va prendre la vida a 9 milions de combatents dels 65,8 milions que van participar en el conflicte armat.

Aquest tràgic conflicte va anar acompanyat d'una enorme activitat tecnològica; la guerra no només tenia lloc als camps de batalla, sinó que en els centres d'investigació cercaven crear noves armes i noves formes de defensar-se amb les quals poder obtenir avantatges notables en diversos àmbits.[4]

Alguns invents com els submarins o els tancs van convertir el conflicte en una gran massacre. La millor tecnològica i ciència del moment s'havia portat a les fàbriques per tal de produir el nombre més gran de morts en els adversaris. No obstant això, tots aquests invents i innovacions van ser creats per a multiplicar la capacitat de matar, provocant dolor sense posar fi a les guerres.[5]

Alguns dels invents que es van crear a causa de la Primera Guerra Mundial foren:

  • El simulador de vol

El 'piloteur' va ser el primer simulador de vol. El moviment al qual estava sotmès el pilot de vol a l'interior del simulador, l'ajudava a preparar-se per a la batalla aèria.

  • L'hangar inflable

Es van desenvolupar estructures per tal de poder guardar de forma còmoda els avions en qualsevol lloc.

  • Càmeres aèries

La Gran Guerra va generar que es creessin tot mena de mecanismes per tal de fer la guerra des del cel. Es van fer servir càmeres per a espiar els moviments i localitzacions de l'enemic des de l'aire.

  • Artilleria fotogràfica

La fotografia aèria es va desenvolupar ràpidament. Fins i tot, es van fabricar metralletes de fotografies, com la de Thornton Pickard. 

  • Llums de control

Aquest sistema de llums permetia reconèixer un avió des de la distància a través dels centelleigs del seu fuselatge.

  • Dimensió descomunal dels dirigibles

Els dirigibles van ser els reis del cel, van emplenar el cel d'amenaces de bombardejos cap a la població civil. La dimensió dels dirigibles era descomunal i els bombardejos que causava entre els civils provocaven moltes destrosses i danys.

  • Hidroavions

Els francesos ensenyaven els seus hidroavions per tal de mostrar la seva innovació militar.

  • Triomf dels submarins

Els submarins van triomfar a l'Atlàntic. Els Alemanys van ser els encarregats de provocar terror en els seus enemics. Per Espanya va suposar un terrible resultat que els Alemanys dominessin la tecnologia dels submarins. A més a més, els submarins holandesos eren la tecnologia més important del moment.

  • Roba submergible

Els francesos van crear roba que evitava que els soldats es poguessin enfonsar a l'aigua quan el portaven.

  • Tancs

Els tancs van ser molt importants per la guerra des de terra. Tots els països ensenyaven les seves innovadores capacitats quan tenien ocasió. No obstant això, els exèrcits van desenvolupar una tecnologia per tal de fer front a tancs i tropes des de les trinxeres.[6]

  • Llença-flames

Els llença-flames van aparèixer el 1917 a causa de les tropes d'Alemanya.

  • Cascos amb manganès

La seguretat per a la tropa mai va ser una prioritat pels governs; no obstant això, es van fer inversions per tal de reduir el nombre de baixes.

  • Rifle amb periscopi i temporitzador

Els australians William Beech i George Tostee, a les trinxeres de Gallipoli, van inventar un rifle amb un periscopi que permetia disparar sense arriscar la vida. També van inventar un rifle que disparava amb retard, a través d'un mecanisme de cassons d'aigua, que permetia enganyar l'enemic respecte a la posició de les tropes.

  • Canons

També van desenvolupar i millorar els canons, ja que no tots els invents de la guerra van ser sofisticats.

  • Màquina de xifratge

Va ser inventada per Vincent Pletts, un enginyer de ràdio a Marconi Wireless Telegraph Company, el qual va treballar en el MI.1 durant la Gran Guerra.

  • Unitats mòbils de radiografies

Marie Curie, va veure la necessitat de crear centres radiològics de campanya a prop del front per tal d'ajudar els cirurgians. Per això, va desenvolupar unitats mòbils de radiografies, conegudes popularment com a "petites Curie". Es va convertir en la directora del servei de radiologia de la Creu Roja i va dirigir la instal·lació de vint vehicles i 200 unitats radiològiques en els hospitals de campanya durant el primer any de la guerra.

  • Ambulàncies

Hi va haver un gran desenvolupament en les ambulàncies, ja que permetien portar als ferits fins a hospitals on podien curar les seves ferides.

  • Transfusió de sang

Les transfusions de sang de l'època eren molt poc exitoses, i s'havien de fer en calent. No obstant això, es van inventar sistemes que van suposar un avanç excepcional en la medicina de campanya.[7]

  • Quiròfan a dalt dels vaixells

Les millores en la medicina van permetre tenir un quiròfan a sobre dels vaixells per tal de transportar els ferits.

  • Ortopèdia

La innumerable quantitat de mutilats i discapacitats que van provocar les massacres de la guerra van portar al desenvolupament de sistemes d'ajuda ortopèdics més sofisticats.

  • El gas

Un dels pitjors desastres de la Gran Guerra va ser la utilització massiva de gasos verinosos i altres agents químics. Fins i tot, les armes químiques estaven tan presents que es van desenvolupar tot tipus d'idees per tal de posar fre als mals que causava. Per exemple, un ungüent antigàs.[8]

  • Esprai antimosquits

En la Gran Guerra hi va haver molts paràsits que van contagiar a gran part de la població. El 1890 ja es sabia que els mosquits podien portar malalties com la malària. Per això, es van crear objectes per combatre'ls, per exemple una arma que polvoritzava; un dels primers esprais antimosquits dels soldats. Per tal d'evitar que les epidèmies matessin a les tropes es vacunava als soldats contra la febre tifoidal. [9]

Segona Guerra mudialModifica

En la Segona Guerra Mundial, igual que la primera, també es caracteritza per una gran innovació tecnològica. Es van agafar tots els avanços tecnològics de la Primera Guerra Mundial i es van millorar o adaptar a les noves condicions. No obstant això, la preparació dels països bel·ligerants en l’esclat del conflicte va ser molt diferent.


Respecte a Alemanya, en arribar Hitler al poder es va rearmar. A més a més, es van introduir noves estratègies i tecnologies per tal de crear un exèrcit modern i amb un alt grau de motorització anomenat Wehrmacht. D’entre els nous vehicles que nodrien l’exèrcit nazi es va produir una gran modernització en els tancs, les famoses divisions panzers. Estaven configurats com a unitats autònomes que superaven el seu ús tradicionalment subordinat al servei de la infanteria. Tanmateix, l’aviació militar, anomenada Luftwaffe, va passar per un fort desenvolupament. Es va descantar cap a una aviació tàctica, d’atac, la qual donava suport a l’atac dels panzers des de l’aire. Els submarins de la marina va esdevenir la seva millor arma. Era un exèrcit de caràcter ofensiu, malgrat això Hitler es va trobar amb un problema; la manca de material industrial i energètic d’Alemanya. Aquest fet va implicar que les operacions militars fossin de curta durada i limitades. Finalment, remarcar la importància de la màquina Enigma. La qual va ser utilitzada abans i durant la Segona Guerra Mundial, el seu ús anava destinat a xifrar i desxifrar missatges. Estava format per un teclat on les tecles eren interruptors elèctrics, un engranatge mecànic i un panell de lletres de l'alfabet.[10]

En canvi, Gran Bretanya va apostar per mantenir la potència naval de l’armada en el període d’entreguerres. A més a més, van desenvolupar la força aèria, anomenada Royal Air Force (RAF). Així doncs, l’eficient aviació de caça i la potència dels grans bombarders estratègics van permetre defensar amb èxit les illes britàniques dels atacs Alemanys.[11] Àdhuc, comptaven amb el radar, amb un mecanisme de gran innovació tecnològica que va permetre que fossin superiors respecte als Alemanys. Ja que, va resultar un instrument decisiu en la Batalla d’Anglaterra.

Una altra gran potència fou França. Abans de l’esclat de la Segona Guerra mundial l’exèrcit francès era considerat el més potent d’Europa. No obstant això, Alemanya va posicionar-se per damunt quan l’exèrcit francès va optar per fer la mateixa defensiva que en la Gran Guerra, la guerra de les trinxeres. Malgrat que disposaven de bons mitjans cuirassats, no van adaptar-se a les noves doctrines que s’havien materialitzat provinents de la guerra mecanitzada.[12]

Estats Units va col·locar-se en una posició de superioritat malgrat que no tenia pensat participar en cap guerra. Això va ser degut al fet que hi va haver un fort desenvolupament en la indústria d’armament. Així doncs, van incorporar elements estratègics molt més avançats com els grans bombarders B-17, autèntiques fortaleses volants. Malgrat això, remarcar que la principal mostra de força nord-americana va ser pel desenvolupament de la bomba atòmica.

Remarcar que l'URSS va arribar a la Segona Guerra mundial amb una gran indústria d’armament, ja que la industrialització va ajudar a desenvolupar-la. A més a més, al llarg de la guerra el material bèl·lic soviètic es va anar modernitzant, ja que era abundant però senzill. No obstant això, remarcar que per culpa de les purgues estalinistes es va perdre part dels millors comandaments militars.

Finalment, la indústria i la tecnologia Japonesa van permetre que el seu exèrcit tingues complets mitjans per la guerra naval i aèria. No obstant això, quan l’any 1943 el conflicte bèl·lic assoleix la seva màxima dimensió, la indústria japonesa no pot competir amb la dels Estats Units.[13]

ActualitatModifica

Actualment una gran part de la innovació tecnològica encara ve produïda per la guerra i el gran benefici económic que es pot generar d'aquesta. Per exemple, en el terreny de les armes.

Per situar-nos; Estats Units és el país que més armes exporta (un 31% del comerç mundial) seguit de Rússia (27%) i la Xina, Alemanya i França (5%). Espanya ocupa la setena posició, un 3%, superior al volum econòmic de l'Estat. El principal comprador és Índia (15%), Aràbia Saudita i la Xina (5%). Estats Units es troba a la vuitena posició (3%). El comerç d'armes el 2012 va suposar 58.000 dòlars i cada cop el nombre augmenta més. [14]

ReferènciesModifica