Insectes com a aliment

alimentació humana i animal amb insectes

Els insectes alimentaris o comestibles són uns tipus d'insecte que s'utilitzen per al consum humà, com a menjar complet o com a ingredient dintre de productes alimentaris processats com pasta per hamburgueses, pasta o snacks.

Insectes comestibles fregits oferts al carrer a Alemanya

El procés cultural i biològic de menjar insectes (tant per humans com per animals) es coneix com a entomofagia.

Insectes comestiblesModifica

Espècies d'insectes consumides freqüentmentModifica

Les estimacions del nombre d'espècies d'insectes comestibles consumides a nivell mundial oscil·len entre 1.000 i 2.000.[1] Aquestes espècies inclouen 235 de papallones i arnes, 344 escarabats, 313 de formigues, abelles i vespes, 239 de saltamartins, grills i paneroles, 39 de tèrmits i 20 de libèl·lules, a més de cigales.[2] L'espècie que es consumeix a cada regió varia a causa de diferències en el medi ambient, els ecosistemes i el clima.

La taula següent mostra els cinc primers ordres d'insectes consumits per humans a tot el món, con es veu a Insectes comestibles: perspectives futures de seguretat alimentària i alimentació d'Arnold van Huis, Joost Van Itterbeeck, Harmke Klunder, Esther Mertens, Afton Halloran, Giulia Muir i Paul Vantomme.[3]

Ordre d'insecte Nom comú Índex de consum a tot el món per població humana (%)
Coleoptera Escarabats 31
Lepidoptera Papallones, arnes 18
Hymenoptera Abelles, vespes, formigues 14
Orthoptera Llagostes, grills 13
Hemiptera Cigales, xixarrites 10

Per una llista d'insectes comestibles, consumits localment veure: Llista d'insectes comestibles per país.

Insectes comestibles de producció industrial en grans quantitatsModifica

A mercats occidentals com Europa i Amèrica del Nord, acadèmics i productors d'aliments d'insectes a gran escala com Entomo Farms al Canadà, Aspire Food Group als Estats Units,[4] Protifarm i Protix en els Països Baixos i Bühler Grup a Suïssa es centren en quatre espècies d'insectes adequades pel consum humà així com per la producció industrial:[5]

Perfil nutritiuModifica

 
Cucs congelats i assecats

Els insectes són eficients com a nutrient en comparació amb altres productes procedents de la carn. Insectes com els grills aporten una proteïna completa amb suficient quantitat útil, comparable amb la proteïna de la soja, encara que menor que en la caseïna (que es troba en aliments com el formatge).[6] Tenen fibra dietètica i inclouen majoritàriament greix no saturat i contenen algunes vitamines, com la vitamina B12, riboflavina i vitamina A a més de minerals essencials.[7][8][9]

Les llagostes contenen entre 8 i 20 mil·ligrams de ferro per cada 100 grams de llagosta crua. La carn en canvi conté aproximadament 6 mil·ligrams de ferro en la mateixa quantitat de carn. Els grills també són molt eficients quant a nutrients. Per cada 100 grams de substàncies, els grills contenen 12,9 grams de proteïna, 121 calories i 5,5 grams de greix. La vedella conté més proteïna: 23,5 grams en 100 grams de substància, però també té aproximadament 3 vegades més de calories i quatre vegades la quantitat de greix que els grills, en 100 grams. Així doncs, per cada 100 grams de substància, els grills contenen només la meitat dels nutrients de la vedella, tret del ferro. Ha tenir en compte: l'alt nivell de ferro en l'alimentació està implicat en el càncer d'intestí[10] i les malalties del cor[11]

Valor nutritiu per 100 g



Cucs de la farina (larves)



Grills



Llagosta migratoria



Energia 550 kcal / 2303 kJ 458 kcal/ 1.918 kJ 559 kcal/ 2.341 kJ
Greix

dels quals

àcids grassos saturats

37,2 g

9 g

18,5 g

7 g

38,1 g

13,1 g

Carbohidrats

dels quals

són sucres

5,4 g

0 g

0 g

0 g

1,1 g

0 g

Proteïna 45,1 g 69,1 g 48,2 g
Sal 0,37 g 1,03 g 0,43 g

Agricultura, producció i processamentModifica

 
Refugi pels grills en una granja modular d'insectes comestibles. Disseny de Terreform UN
 
Grills conreats per consum humà

Els insectes comestibles són conreats com es fa amb el bestiar, en granges especialitzades per insectes. Tant als EUA com en països europeus com als Països Baixos o Bèlgica, els insectes són produïts sota una llei d'alimentació estricta i amb l'estàndard d'higiene pel consum humà.

Hi tenen a veure diverses variables com: temperatura, humitat, alimentació, fonts d'aigua i allotjament depenent de l'espècie d'insecte. Els insectes s'obtenen dels ous en estat de larva (cucs de la farina) o en la seva forma madura (grills, llagostes) en granges industrialitzades que, baixant la temperatura es sacrifiquen.[12][13] Després, els insectes són congelats/deshidratats i empaquetats sencers o pulveritzats (farina d'insecte) per ser processat component altres productes alimentaris com productes de panaderia, menjar ràpid o mos.

A més de la seva composició nutritiva i la digestibilitat, els insectes també es seleccionen per la facilitat d'execució pel productor. Això inclou la susceptibilitat a malalties, eficàcia en l'alimentació, índex de creixement productiu i facturació.[14]

Productes d'alimentació amb insectesModifica

A la Unió Europea, als EUA i a Canadà es troben els següents productes alimentaris processats:

  • Farina d'insecte: Polvoritzat, insectes assecats per congelació (p. e., Cricket Flour; en català, farina de grill).
  • Hamburguesa d'insectes: Hamburguesa empanada feta de farina d'insectes (principalment de cucs o grills domèstics) i altres ingredients.[15]
  • Barreta dolça d'insectes: Barreta proteica que conté pólvora d'insecte (majoritàriament grills domèstics).
  • Pasta alimentària d'insectes: Pasta feta de farina de blat amb farina d'insectes (grills domèstics o cucs de farina).
  • Pa d'insecte (en finlandès Sirkkaleipä): el pa cuit amb farina d'insectes (majoritàriament grills domèstics).[16]
  • Mos aperitiu d'insectes: fritures o mos petit (picades) fets amb pólvora d'insectes i altres ingredients.[17]

Empreses de beguda o d'alimentació, com la cervesera australiana Bentspoke Brewing Co i el de la sud-africana Gourmet Grubb que fins i tot va posar al mercat una beguda alternativa a la llet basada en cervesa amb insectes introduïts com component, així com gelat d'insecte.[18][19]

Seguretat alimentàriaModifica

ReptesModifica

Malgrat tots els avantatges que proporciona la proteïna dels insectes, hi ha alguns desafiaments derivats de problemes de producció i de seguretat.

La producció industrial massiva d'insectes comporta una preocupació per la manca de tecnologia i fons per recol·lectar i produir insectes de manera eficient. La maquinària hauria de disposar de un recinte adequat per a cada cicle de vida de l'insecte, així com el control de la temperatura que és clau per al desenvolupament d'insectes.[20]

La indústria també ha de considerar la vida útil dels insectes en comparació amb els productes animals, ja que alguns poden tenir problemes de seguretat en alimentació doncs tenen la capacitat d'acumular contaminants, patògens, la concentració de metalls pesants, al·lèrgens i pesticides, etc.[21]

La taula a sota combina les dades de dos estudis publicats a Comprehensive Reviews in Food Science and Food Safety, i que resumeixen els riscos potencials de les cinc espècies d'insectes consumides majoritàriament per éssers humans.[21][22]

Ordre d'insecte Nom comú Hazard Categoria Potencial hazard
Coleoptera Escarabat Químic Oromones
Substànciescyanogentiques
Contaminació per metalls pesants
Lepidoptera Cuc de seda Al·lèrgic
Químic Tiamina
Arna Microbià Recompte bacterial alt
Químic Substànciescyanogentiques
Hymenoptera Formiga Químic Factors antinutricionals (tanins, fitat)
Orthoptera Grill domèstic Microbià Recompte bacterial alt
Hemiptera Parasitari Malaltia de Chagas
Diptera Mosca soldat negre Parasitari Miasi

Els riscos dels insectes que es mostren a dalt es poden controlar de diverses maneres. Es pot etiquetar el perill al·lèrgic a l'envoltori per evitar consums per part dels consumidors susceptibles d'al·lèrgia. Es pot utilitzar un cultiu selectiu per minimitzar el perill químic, mentre que el risc microbià i parasitari es pot controlar mitjançant procediments de cuina.[22]

Regulació i autoritzacióModifica

SuïssaModifica

L'1 de maig de 2017, Suïssa ha aprovat com a aliment les següents espècies d'insectes:[23]

En determinades condicions, es poden oferir a consumidors com a animals sencers, pulverizats o processats en productes alimentaris.

Unió EuropeaModifica

A la UE, els insectes entren dins de la definició donada per la Comissió Europea com a ingredients alimentaris nous, distints dels animals. Algunes parts d'insectes, per exemple, potes, ales o caps així com els insectes sencers, formen part d'aquesta definició.[24] L'autoritat europea per a la seguretat alimentària (European Food Safety Authority EFSA) elabora els dossiers de les espècies d'insectes. L'agost de 2018, EFSA va publicar un perfil de risc del grill domèstic com a aliment.[25]

ConscienciacióModifica

L'empresari belga Chris Derudder, va fer la presentació del Dia Mundial dels Insectes Comestibles, el 2015, per sensibilitzar a nivell mundial el consum d'insectes comestibles, centrat en Europa, Amèrica del Nord i Austràlia.[26]

ReferènciesModifica

  1. Ramos-Elorduy, Julieta Entomological Research, 39, 5, 2009, pàg. 271–288. DOI: 10.1111/j.1748-5967.2009.00238.x.
  2. Ramos-Elorduy, Julieta. Creepy crawly cuisine: the gourmet guide to edible insects. Inner Traditions / Bear & Company, 1998, p. 150. ISBN 978-0-89281-747-4. 
  3. van Huis, Arnold. Edible Insects: Future Prospects for Food and Feed Security. ISBN 9789251075968. OCLC 868923724. 
  4. Carson, Erin. «You're going to be eating crickets, so just get over it». Cnet, 12-10-2017. Arxivat de l'original el 10 octubre 2018.
  5. Carson, Erin. «You're going to be eating crickets, so just get over it». Cnet, 12-10-2017. Arxivat de l'original el 10 octubre 2018.
  6. Van Huis, Arnold Agriculture & Food Security, 4, 20, 2015. DOI: 10.1186/s40066-015-0041-5 [Consulta: free].
  7. Schmidt, Anatol; Call, Lisa; Macheiner, Lukas; Mayer, Helmut K. Food Chemistry, 281, 2018, pàg. 124–129. DOI: 10.1016/j.foodchem.2018.12.039. PMID: 30658738.
  8. [enllaç sense format] https://www.huffingtonpost.com/2014/02/10/eating-bugs-food_n_4726371.html?slideshow=true Here’s Why You Should Start Eating (More) Bugs
  9. FAO: Edible insects: future prospects for food and feed security.
  10. [enllaç sense format] http://www.medscape.com/viewarticle/502752_4
  11. [enllaç sense format] http://www.webmd.com/heart-disease/news/20001025/too-much-iron-may-lead-to-heart-attack
  12. The Atlantic (2015-09-24): "The companies farming crickets for human consumption".
  13. Forbes (2018-01-39): "Farming The Next Big Food Source: Crickets".
  14. Oonincx, Dennis G. A. B; Van Broekhoven, Sarah; Van Huis, Arnold; Van Loon, Joop J. A PLOS ONE, 10, 12, 2015, pàg. e0144601. Bibcode: 2015PLoSO..1044601O. DOI: 10.1371/journal.pone.0144601. PMC: 4689427. PMID: 26699129.
  15. Food Navigator (2018-10-12): Article on the insect burger by German start-up Bugfoundation.
  16. Reuters (2017-11-23): Finland baker launches bread made from crushed crickets.
  17. Bug Burger (2019-3-11): Future food now: Finnish Bugbites and Norwegian mealworm bread.
  18. , 22-11-2019.
  19. Bailey, Stephanie. «Could this insect ice cream convince you to eat bugs?». CNN. [Consulta: 1r març 2020].
  20. Rumpold, B.A., & Schlüter O.K. (2013) Potential and challenges of insects as an innovative source for food and feed production.
  21. 21,0 21,1 van der Spiegel, M.; Noordam, M.y.; van der Fels-Klerx, H.j. (en anglès) Comprehensive Reviews in Food Science and Food Safety, 12, 6, 01-11-2013, pàg. 662–678. DOI: 10.1111/1541-4337.12032.
  22. 22,0 22,1 Belluco, Simone; Losasso, Carmen; Maggioletti, Michela; Alonzi, Cristiana C.; Paoletti, Maurizio G. Comprehensive Reviews in Food Science and Food Safety, 12, 3, 01-05-2013, pàg. 296–313. DOI: 10.1111/1541-4337.12014.
  23. Bundesamt für Lebensmittelsicherheit und Veterinärwesen (2017-04-28): "Insects as food" (German only)
  24. European Commission (2018-01-03): Questions and Answers: New Novel Food Regulation
  25. European Food Safety Authority (28 August 2018): Novel foods: a risk profile for the house cricket (Acheta domesticus).
  26. Edible Bug Farm (2015-10-03): Interview with Chris Derudder on WEID. Arxivat 2019-03-20 a Wayback Machine.

Bibliografía addicionalModifica

Enllaços externsModifica