Institut Can Vilumara
| S'ha proposat fusionar aquest article a «Can Vilumara». (Vegeu la discussió, pendent de concretar). |
L'institut d'ensenyament secundari "Can Vilumara" de l'Hospitalet de Llobregat, rep el nom del cognom d'una família de moliners i seders del segle xvii provinents del Pont de Vilomara.
 Edifici principal de l'antiga fàbrica de Can Vilumara  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | institut de Catalunya |
| Activitat | |
| Nombre d'estudiants | 116 (2020) |
| Governança corporativa | |
| Seu |
|
| 08056109 | Directori de centres docents de Catalunya |
| Lloc web | agora.xtec.cat… |
Part de la família es va traslladar a Manresa on hi van construir fàbriques de seda. Els descendents tenien fàbrica a Barcelona, però amb l'obertura de la part alta de l'avinguda Diagonal, la van haver de traslladar i van obrir una fàbrica a Cornellà i una altra a L'Hospitalet de Llobregat. Francesc Vilumara i Bayona va fer construir la fàbrica de l'Hospitalet, que va començar a funcionar a principis del segle xx, exactament el 1907 i era coneguda amb el sobrenom de "Les Sedes".[1]
Als anys setanta i vuitanta un grup de polítics van voler enderrocar la fàbrica per fer-hi un espai verd, però es van trobar a molta gent que la volia conservar i després d'un llarg enfrontament la fabrica es va preservar i temps més tard es va construir l'institut.[2]
A l'octubre de 1985 van començar les classes de primer de BUP, essent una extensió de l'IB Mercè Rodoreda. Al curs següent, l'institut es va fer independent, i uns cursos després, l'institut de formació professional l'Hospitalet III va ocupar la resta d'instal·lacions de la fàbrica.
L'any 1996 s'ajunten aquests dos centres, i l'IB Can Vilumara i l'institut de formació professional l'Hospitalet III es converteixen en l'Institut Can Vilumara, on s'imparteixen cursos d'ESO, Batxillerat i Cicles Formatius tant de Grau Mitjà com de Grau Superior.
El Vilumara va ser un dels col·legis electorals que van fer-se servir al referèndum de l'1-O, i l'únic de l'Hospitalet de Llobregat on va produir-se un operatiu de la Policia Nacional per retirar urnes.[3] Tanmateix, havia estat centre de votació del procés participatu del 9N.[4]
Referències modifica
- ↑ Juan José Gallardo. Ediciones carena. El cinturón rojinegro: radicalismo cenetista y obrerismo en la periferia de Barcelona (1918-1939), 2004. ISBN 849635704X., pàg.91
- ↑ La Vanguardia, 20-11-1983. Notícia de la protecció de Can Vilumara
- ↑ «L'entrada de la policia a l'Institut Can Vilumara de l'Hospitalet de Llobregat». [Consulta: 2 octubre 2018].
- ↑ Redacció «Més de 44.000 hospitalencs participen en el 9N». Línia LH. Arxivat de l'original el 2018-10-03 [Consulta: 2 octubre 2018]. Arxivat 2018-10-03 a Wayback Machine.
Bibliografia modifica
- Montserrat Paricio Josa i altres. El Funcionamiento de una sedería: "Can Vilumara" (en castellà).[Enllaç no actiu]
- Montserrat Bofill i Coromines. Història d'una fàbrica tèxtil: can Vilumara.[Enllaç no actiu]