Viquipèdia

Institut Mental de la Santa Creu

L'Institut Mental de la Santa Creu és un antic hospital psiquiàtric de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1] Actualment, només en resten tres pavellons ocupats per la Seu del Districte i la Biblioteca de Nou Barris, i l'església, dedicada a Sant Rafael.

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Institut Mental de la Santa Creu
Imatge
Dades
TipusHospital psiquiàtric Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteJosep Oriol i Bernadet Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura neoclàssica Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativala Guineueta (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPlaça Major de Nou Barris Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 26′ N, 2° 10′ E / 41.44°N,2.17°E / 41.44; 2.17
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC40635 Modifica el valor a Wikidata
Bé amb protecció urbanística
TipusBé amb elements d'interès
Id. Barcelona2887 Modifica el valor a Wikidata

Descripció modifica

Originalment, l'edifici estava format per dotze pavellons aïllats disposats perpendicularment amb dues crugies paral·leles i que tenien a ambdós extrems uns hemicicles per al tractament dels malalts amb més dificultats. En total, tenia una capacitat per a 800 usuaris.[2]

L'hospital disposava d'infermeries, sales de reunions, grans menjadors, sales de treball, biblioteca i banys. També hi havia espais dedicats a l'esbarjo dels interns, com una sala de billar, de música, teatre i grans patis i jardins.[2] Els malalts ingressats eren de famílies de classe mitjana i benestant, per tal com el centre era privat i hi havia tres pensionats: de primera, de segona i de tercera classe. El personal sanitari no era escàs, en comparació amb altres centres.[3]

Història modifica

 
Antiga església de Sant Rafael de l'Institut Mental de la Santa Creu

L'Institut Mental de la Santa Creu va ser construït entre 1885 i 1915 per l'Hospital de la Santa Creu en terrenys comprats en part a la finca Can Carreras,[4] a prop de la masia de Ca n'Amell Gran, que encara avui dia està dempeus i serveix de local d'associacions del barri de la Guineueta.

Fou dissenyat per l'arquitecte Josep Oriol i Bernadet a partir del projecte del Dr. Emili Pi i Molist, un dels pioners en el tractament de les malalties mentals a Espanya, amb capacitat per més de 700 malalts. Pi i Molist, que concebia l'hospital com una institució d'avantguarda, un espai en el qual els malalts, aïllats del medi, rebrien bones impressions de l'ambient que els afavoririen la seva recuperació. Per això calia situar l'hospital en un lloc ben ventilat, proveït d'aigua i ben lluny dels nuclis urbans, però alhora ben comunicat. En aquell moment es va optar per una zona agrícola entre el barri d'Horta i Sant Andreu de Palomar, dins la parròquia de Santa Eulàlia de Vilapicina.

L'hospital tenia dotze pavellons perpendiculars i estava envoltat per una propietat de més de 100 hectàrres, on hi havia masies, terrenys agrícoles, pastures, etc. Al voltant d'un mòdul central s'articulaven les dues ales, que albergaven un departament general per a cada sexe. En aquest immens edifici, residien persones que hi havien viscut gran part de la seva vida, persones amb problemes greus de personalitat, la malaltia de les quals feia difícil la seva convivència amb la família, persones aleshores mal diagnosticades perquè no es disposaven dels mitjans adequats per facilitar-ne la rehabilitació social, éssers infeliços, solitaris, supermedicats, a qui moltes vegades se'ls havien practicat electroxocs com a mètode més conegut per a tranquil·litzar-los.

A començament de la dècada del 1970, l'Hospital de la Santa Creu es va vendre el patrimoni rústic i una ala sencera de la institució. Aleshores, la previsió d'enderrocar aquesta part va coincidir amb la crisi i el conflicte de l'Hospital Psiquiàtric d'Oviedo i amb el de les clíniques psiquiàtriques de l'Hospital Provincial de Madrid. Els metges i alguns ATS del Mental es van tancar en solidaritat amb els seus col·legues de Madrid i Oviedo. Durant el tancament, van prendre consciència del procés de destrucció a què es veia abocada la institució i van preparar una alternativa a l'enderrocament. Després de diverses negociacions, van aconseguir ser escoltats per l'Administració, que va donar allargs a l'enderrocament definitiu i va acceptar la contractació de més personal.[5]

 
Institut Mental de la Santa Creu (1889). Al fons, els nuclis de la Guineueta i Verdum

El 30 de setembre del 1987, després d'un segle d'existència, el Mental va tancar les seves portes. En aquell moment, amb l'evolució del concepte i tractament de la salut mental, els malalts considerats més lleus van ser enviats a casa seva i se'ls feia seguiment mèdic des d'un centre de dia que es va instal·lar en el mateix lloc on havia estat l'hospital. Els que no tenien família que se'n fes càrrec va ser enviats a pisos d'acollida on s'ajuntaven 4 o 6 persones amb un/a tutor/a. Molts d'ells, els que havien viscut en el centre gran part de la seva vida, en treure'ls del seu hàbitat i ser traslladats al Frenopàtic o a Sant Boi, van morir. Els diaris de l'època se'n van fer ressò, de tot plegat.

Referències modifica

  1. ↑ «Antic Institut Mental, Església». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. ↑ 2,0 2,1 «Institut Mental de la Santa Creu». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  3. ↑ Hernández, Sergi. «El gran 'manicomi' de Barcelona». Va passar aquí. betevé, 17-05-2021. [Consulta: 11 juny 2023].
  4. ↑ Díez i Quijano, Desideri. Les masies d'Horta. Quarta edició. Barcelona: El tinter, SAL, abril 2003, p. 56. 
  5. ↑ «Lluita a l'Institut Mental de la Santa Creu». [Consulta: 31 desembre 2018].

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Institut Mental de la Santa Creu
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Institut_Mental_de_la_Santa_Creu&oldid=32521277»