Edifici de l'Institut Frenopàtic de les Corts
L'Edifici de l'Institut Frenopàtic de les Corts, situat al costat del conjunt de la Maternitat de Barcelona, està catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C)[1] i inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.[2] Actualment, forma part del complex de l'Hospital Universitari Dexeus.
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici d'hospital  | |||
| Arquitecte | August Font i Carreras | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura neoclàssica arquitectura eclèctica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | la Maternitat i Sant Ramon (Barcelonès) | |||
| Lloc | Sabino Arana, 5-19 - Mejía Lequerica, 35-55 - Institut Frenopàtic, 17 | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 41253 | |||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Tipus | bé amb elements d'interès | |||
| Id. Barcelona | 2066 | |||
| Activitat | ||||
| Ocupant | Institut Tomàs Dolsa Hospital Universitari Dexeus | |||
Història
modificaL'Institut Tomàs Dolsa, anomenat «el Frenopàtic», va ser fundat l'any 1863 pel doctor en medicina i cirurgia Tomàs Dolsa i Ricart (1819-1909) amb la col·laboració de Pau Llorach i Malet, estudiant de medicina i coneixedor dels mètodes frenològics de Dolsa.[3] Inicialment, estava situat a la vila de Gràcia, però poc després es va traslladar a les Corts, on es va construir un primer edifici entre 1867 i 1869, en un solar de 3 ha adquirit a Gerard Piera i Piera.[4] La construcció es basava en els principis preconitzats per Samuel Tuke a Anglaterra el segle xviii: integració de la naturalesa aprofitant sobretot els boscs, i enjardinaments amb elements constructius, com ara estanys o cascades,[2] i estava format per un cos de planta baixa d'uns 130 m de llarg per 20 m d'ample, on només els laterals tenien un pis d'alçada.
Entre 1872 i 1883, l'arquitecte August Font i Carreras va transformar-lo en un nou edifici de dues plantes en forma de «T»,[4] formada per l'ala de senyors i l'ala de senyores i centrada per la capella.[1] Als anys 1920 s'hi va construir al costat un palauet, anomenat «el Pinar», com a residència de la família Dolsa.[4]
A finals de l’any 2000, l'Institut va tancar les portes i els seus pacients van ser traslladats a altres centres especialitzats.[5]
Descripció
modificaEl recinte té l'accés principal al carrer de Sabino Arana i secundaris al de Mejía Lequerica i la Gran Via de Carles III, on també es troba el dels aparcaments soterrats de tres plantes.[2] La façana principal presenta una composició axial, arrelada en el neoclassicisme, a partir de la capella central, que separa les zones d'homes i dones. Aquestes conserven en un frontó situat al damunt dels seus accessos els rètols «departamento de caballeros» i «departamento de señoras». Té dues plantes d'alçada, i a la segona les obertures presenten balconades amb balustrada. La teulada es presenta a doble vessant.[2]
També s'ha conservat un casalot residencial de volum compacte, dues plantes d'alçada i coberta de pavelló, situat a la cantonada del carrer de Mejía Lequerica i la Gran Via de Carles III, a la zona de jardí, tancat per una reixa de ferro.[2]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 «Institut Frenopàtic. Actual Institut Tomàs Dolsa». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Institut Universitari Dexeus». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ Santos Herrera, Inma «On la bogeria va passar a ser una malaltia». El Periódico de Catalunya, 22-02-2012.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Antic Institut Frenopàtic de les Corts». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- ↑ «L'Institut Frenopàtic de les Corts va funcionar durant més de 130 anys». betevé, 08-07-2016.
Bibliografia
modifica- Bou i Roura, Lluís Maria. Ajuntament de Barcelona. Districte de les Corts i Arxiu Municipal. El Frenopàtic de les Corts: història d'un centre de salut mental, 2006. ISBN 84-7609-098-6.
Enllaços externs
modifica
- «Antic Institut Frenopàtic de les Corts». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.