Edifici de l'Institut Frenopàtic de les Corts

edifici de Barcelona
(S'ha redirigit des de: Institut Frenopàtic de les Corts)

L'Edifici de l'Institut Frenopàtic de les Corts, situat al costat del conjunt de la Maternitat de Barcelona, està catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C)[1] i inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.[2] Actualment, forma part del complex de l'Hospital Universitari Dexeus.

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Edifici de l'Institut Frenopàtic de les Corts
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEdifici d'hospital Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteAugust Font i Carreras Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura neoclàssica
arquitectura eclèctica Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativala Maternitat i Sant Ramon (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LlocSabino Arana, 5-19 - Mejía Lequerica, 35-55 - Institut Frenopàtic, 17 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ 05″ N, 2° 07′ 33″ E / 41.384598°N,2.125859°E / 41.384598; 2.125859
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC41253 Modifica el valor a Wikidata
Bé amb protecció urbanística
Tipusbé amb elements d'interès
Id. Barcelona2066 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupantInstitut Tomàs Dolsa
Hospital Universitari Dexeus Modifica el valor a Wikidata

Història

modifica

L'Institut Tomàs Dolsa, anomenat «el Frenopàtic», va ser fundat l'any 1863 pel doctor en medicina i cirurgia Tomàs Dolsa i Ricart (1819-1909) amb la col·laboració de Pau Llorach i Malet, estudiant de medicina i coneixedor dels mètodes frenològics de Dolsa.[3] Inicialment, estava situat a la vila de Gràcia, però poc després es va traslladar a les Corts, on es va construir un primer edifici entre 1867 i 1869, en un solar de 3 ha adquirit a Gerard Piera i Piera.[4] La construcció es basava en els principis preconitzats per Samuel Tuke a Anglaterra el segle xviii: integració de la naturalesa aprofitant sobretot els boscs, i enjardinaments amb elements constructius, com ara estanys o cascades,[2] i estava format per un cos de planta baixa d'uns 130 m de llarg per 20 m d'ample, on només els laterals tenien un pis d'alçada.

Entre 1872 i 1883, l'arquitecte August Font i Carreras va transformar-lo en un nou edifici de dues plantes en forma de «T»,[4] formada per l'ala de senyors i l'ala de senyores i centrada per la capella.[1] Als anys 1920 s'hi va construir al costat un palauet, anomenat «el Pinar», com a residència de la família Dolsa.[4]

A finals de l’any 2000, l'Institut va tancar les portes i els seus pacients van ser traslladats a altres centres especialitzats.[5]

Descripció

modifica

El recinte té l'accés principal al carrer de Sabino Arana i secundaris al de Mejía Lequerica i la Gran Via de Carles III, on també es troba el dels aparcaments soterrats de tres plantes.[2] La façana principal presenta una composició axial, arrelada en el neoclassicisme, a partir de la capella central, que separa les zones d'homes i dones. Aquestes conserven en un frontó situat al damunt dels seus accessos els rètols «departamento de caballeros» i «departamento de señoras». Té dues plantes d'alçada, i a la segona les obertures presenten balconades amb balustrada. La teulada es presenta a doble vessant.[2]

També s'ha conservat un casalot residencial de volum compacte, dues plantes d'alçada i coberta de pavelló, situat a la cantonada del carrer de Mejía Lequerica i la Gran Via de Carles III, a la zona de jardí, tancat per una reixa de ferro.[2]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 «Institut Frenopàtic. Actual Institut Tomàs Dolsa». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Institut Universitari Dexeus». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  3. Santos Herrera, Inma «On la bogeria va passar a ser una malaltia». El Periódico de Catalunya, 22-02-2012.
  4. 4,0 4,1 4,2 «Antic Institut Frenopàtic de les Corts». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
  5. «L'Institut Frenopàtic de les Corts va funcionar durant més de 130 anys». betevé, 08-07-2016.

Bibliografia

modifica
  • Bou i Roura, Lluís Maria. Ajuntament de Barcelona. Districte de les Corts i Arxiu Municipal. El Frenopàtic de les Corts: història d'un centre de salut mental, 2006. ISBN 84-7609-098-6. 

Enllaços externs

modifica