Ioga Iyengar
El ioga Iyengar, anomenat així perquè fou desenvolupat per B. K. S. Iyengar, és una forma de Hatha ioga que posa èmfasi en el detall, la precisió i l'alineament en la pràctica d'una postura (àssana) i el control de la respiració (pranaiama). El desenvolupament de la força, la mobilitat i l'estabilitat s'obté a través de les àssanes.
B. K. S. Iyengar va sistematitzar unes 200 postures de ioga i 14 tipus diferents de pranaiama (amb múltiples variacions d'aquestes) des de nivells més bàsics fins a nivells més avançats. Això ajuda a assegurar que els alumnes progressen gradualment anant des de postures senzilles fins a postures més complexes i desenvolupen la seva ment, el seu cos i el seu esperit pas a pas.[1]
Sovint (però no sempre), el ioga Iyengar utilitza material com cinturons, totxos i mantes per a l'ajuda a l'hora de realitzar les àssanes. El material permet que els alumnes realitzin correctament les àssanes i minimitza el risc de lesions o distensions, i fa que les postures siguin accessibles per a persones de totes les edats.
El ioga Iyengar està fermament basat en les vuit etapes tradicionals del ioga exposades per Patànjali als seus Ioga Sutra.
Enfocament
modificaCom a forma del Hatha Ioga, el ioga Iyengar se centra en l'alineament estructural del cos físic a través del desenvolupament d'àssanes. A través de la pràctica d'un sistema d'àssanes, s'intenta unir el cos, la ment i l'esperit per aconseguir la salut i el benestar. Aquesta disciplina és considerada una eina potent per alleujar els estressos de la vida moderna actual que a la vegada permeten promoure el total benestar físic i espiritual.[2]
Es diu que la modalitat Iyengar es diferencia d'altres estils de ioga per tres elements claus: tècnica, seqüència i temps:
- La tècnica es refereix a la precisió de l'alineament del cos i la realització del pranaiama.
- La seqüència significa les seqüències en les quals es practiquen les àssanes i els exercicis de respiració. Seguir la seqüència específica és important per aconseguir el resultat desitjat, perquè només la combinació de certes postures i tècniques de respiració poden assegurar l'efecte positiu esperat.
- El temps és el tercer element clau que defineix el temps emprat en cada postura o pranaiama.[1]
El ioga Iyengar és caracteritzat per centrar-se en l'alineament del cos. Iyengar va ser pioner en l'ús de materials com coixins, cadires, totxos, cinturons i bosses de sorra, que funcionen com a ajuda per permetre que els principiants experimentin les àssanes més fàcilment i més plenament, cosa que d'altra forma només seria possible amb diversos anys de pràctica. Els materials també permeten que alumnes d'avançada edat, lesionats, cansats o malalts puguin beneficiar-se de les propietats de moltes àssanes a partir de mètodes que exigeixin menys esforç.
El ioga Iyengar posa molt d'èmfasi en les posicions dempeus. Es diu que permet formar cames més fortes, augmentar la vitalitat general i millorar la circulació, coordinació i equilibri. A més a més, assegura una bona base per a l'estudi de postures més avançades.[3]
Al contrari que aproximacions més experimentals on s'aconsella als estudiants "trobar el seu camí" cap a les àssanes de forma independent, imitant el professor, una classe de ioga Iyengar és molt verbal i precisa. De fet, el professor està contínuament corregint errors i desalineaments. Els professors de la modalitat Iyengar han de completar almenys dos anys d'entrenament rigorós per obtenir un certificat introductori. Després poden completar el seu nivell amb certificats intermedis i sènior, un procés que pot comportar una dècada o més d'entrenament.
Efectes curatius
modifica
Iyengar també va descriure diverses malalties, mals i desordres amb la seva pràctica. S'han associat programes específics de ioga amb la lumbàlgia, la immunodeficiència, la hipertensió arterial, l'insomni, la depressió i la menopausa. Iyengar treballa amb aquells que tenen infarts de miocardi.[4] Les àssanes s'han d'ajustar segons l'estat de malaltia o de recuperació de qui les practica.[5]
S'han fet molts estudis sobre els efectes del ioga Iyengar en pacients amb problemes físics. En general, el ioga Iyengar és útil en la teràpia física perquè ajuda a la manipulació de zones inflexibles o lesionades. Un estudi dut a terme pel Dr. Sharon Kolasinski et al. va estudiar els efectes del ioga Iyengar en símptomes d'osteoartritis als genolls. Els 11 participants en l'experiment van assistir setmanalment a una sessió de ioga Iyengar de 90 minuts de durada durant 8 setmanes. Després del programa, havien reduït el dolor i la incapacitat. Aquest estudi tenia certes limitacions, ja que només hi havia 11 pacients participants i no hi havia un grup control.[6]
En un altre estudi, es va demostrar que el ioga Iyengar podia ser positiu per al tractament complementari de la depressió. Shapiro et al. van dur a terme un estudi en el qual 17 participants amb una gran depressió unipolar van participar en almenys 6 sessions de ioga Iyengar. Al final, es va observar una reducció en la depressió, l'ansietat i la ira. Aquest estudi era un estudi pilot amb un únic grup de treball i sense cap grup control o placebo. L'estudi va concloure que el ioga és rendible i fàcil d'implementar i que produeix molts efectes emocionals, psicològics, de comportament i biològics positius.[7]
Vegeu també
modificaReferències
modifica- ↑ 1,0 1,1 «What is Iyengar yoga». Arxivat de l'original el 2013-11-03. [Consulta: 8 novembre 2013].
- ↑ B.K.S. Iyengar Yoga FAQ, 2006
- ↑ Iyengar Yoga – the ‘Medical' Yoga[Enllaç no actiu]
- ↑ Iyengar Yoga Increases Cardiac Parasympathetic Nervous Modulation Among Healthy Yoga Practitioners Arxivat 2013-08-01 at Archive.is, December 2007
- ↑ Khattab, K., Khattab, A., Ortak, J., Richardt, G. & Bonnemeir, H. (2007, December). Iyengar Yoga Increases Cardiac Parasympathetic Nervous Modulation Among Healthy Yoga Practitioners. Evidence-based Complementary & Alternative Medicine, 4(4), 511-517.
- ↑ Kolasinski, S., Garfinkel, M., Tsal, A., Matz, W., Van Dyke, A., Schumacher, H. (2005, November). Iyengar Yoga for Treating Symptoms of Osteoarthritis of the Knees: A Pilot Study. The Journal of Alternative and Complementary Medicine, 11(4), 689-693.
- ↑ Shapiro, D., Cook, I., Davudor, D., Ottaviant, C., Leuchter, A., Abrams, M. (2007, December). Yoga as a Complementary Treatment of Depression: Effects of Traits and Moods on Treatment Outcome. Evidence-based Complementary & Alternative Medicine, 4(4), 493-502.