Irene García Higuera
| Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat. |
Irene García Figuera és una científica espanyola en l'àmbit de la Bioquímica i Biologia Molecular. Actualment és investigadora en el grup de Xarxes metabòliques i senyalitzadores de la malaltia del Centre de Biologia Molecular Sever Ochoa (CBMSO)-UAM, pertanyent al Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC).[1] També és Professora Contractada Doctor del Departament de Biologia Molecular de la Facultat de Ciències a la Universitat Autònoma de Madrid (UAM).[2]
Es va llicenciar en Biologia per la Universitat Autònoma de Madrid en 1988 i posteriorment, va cursar estudis de doctorat en Bioquímica i Biologia Molecular al Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa (CBMSO)-UAM, obtenint el títol de doctora en 1993. La seua carrera científica ha sigut àmplia. Va realitzar tres estades post-doctorals: en el Brigham and Women’s Hospital d'Harvard Medical School (Boston), en el Dana-Farber Cancer Institute d'Harvard Medical School (Boston) i al Centre de Recerca del Càncer (IBMCC-FICUS) de Salamanca. Va continuar el seu treball com a investigadora visitant al Centre Nacional de Recerques Oncològiques (CNIO) a Madrid entre 2004 i 2007, i com a investigadora sènior al Centre de Recerca del Càncer (IBMCC-FICUS) de Salamanca entre 2007 i 2013, i en l'Institut de Biologia Funcional i Genòmica (IBFG) de Salamanca de 2013 a 2016. Com a docent, va ser professora de Bioquímica i Biologia Cel·lular a la Universitat Europea de Madrid de 2017 a 2019. Des de 2019 és Professora Contractada Doctor a la Universitat Autònoma de Madrid (UAM).
Durant la seua trajectòria professional ha publicat nombrosos articles en revistes de gran impacte com a Molecular Cell, Nature Communications o Nature Cell Biology.[3][4]
Ha contribuït al desenvolupament de diverses línies de recerca en biomedicina, entre elles: estudi de la síndrome genètica Anèmia de Fanconi i caracterització fisiològica de la ubiquitina ligasa APC/C-Cdh1.[3][5]
Referències modifica
- ↑ «Implicaciones patofisiológicas de las redes de señalización de receptores acoplados a proteínas G» (en espanyol europeu). www.cbm.uam.es. [Consulta: 3 febrer 2021].
- ↑ «UAM - Facultad de Ciencias - García Higuera, Irene». www.uam.es. [Consulta: 3 febrer 2021].
- ↑ 3,0 3,1 «IRENE GARCÍA-HIGUERA». scholar.google.cat. [Consulta: 3 febrer 2021].
- ↑ «SJR : Scientific Journal Rankings». www.scimagojr.com. [Consulta: 3 febrer 2021].
- ↑ «Los ratones con deficiencia de cdh1, muestran problemas de coordinación muscular, aprendizaje y memoria». www.madrimasd.org. [Consulta: 3 febrer 2021].[Enllaç no actiu]