Viquipèdia

Irom Chanu Sharmila

Irom Chanu Sharmila (Imphal, Índia, 14 de març de 1972), també coneguda com la "Dama de Ferro de Manipur" o "Mengoubi" ("la justa") és una activista pels drets civils, activista política i poeta de l'estat indi de Manipur, que es troba en la banda nord-est de l'Índia.[1][2][3]

Infotaula de personaIrom Chanu Sharmila

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 març 1972 Modifica el valor a Wikidata (52 anys)
Imphal (Índia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPoesia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópoetessa, escriptora, periodista, activista per la pau Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
11 maig 2000-28 març 2016vaga de fam
pres de consciència Modifica el valor a Wikidata
Premis

Biografia modifica

Sharmila va créixer i viu a Manipur, un dels set estats germans en el nord-est de l'Índia, que ha sofert una insurrecció durant dècades; entre 2005 i 2015, unes 5.500 persones van morir a causa de la violència política. En 1958, el govern de l'Índia va aprovar una llei, la Llei de les Forces Armades (Poders Especials), que s'aplica només als set estats i atorga a les forces de seguretat el poder de registrar propietats sense una ordre judicial, arrestar persones i usar força letal si existeix una "sospita raonable" que una persona està actuant contra l'Estat; una llei similar s'aplica a Jammu i Caixmir.

Va participar en moviments locals per la pau en relació amb les violacions dels drets humans en Manipur quan, el 2 de novembre de 2000, en Malom, una ciutat de la vall d'Imphal (Manipur), deu civils van morir a trets mentre esperaven en una parada d'autobús.[4] L'incident, conegut com la "Massacre de Malom", fou presumptament comès per Assam Rifles, una de les forces paramilitars índies que operen en l'estat.[5][6] Entre les víctimes es trobaven Leisangbam Ibetombi, una dona de 62 anys, i Sinam Chandramani, de 18 anys, guanyadora del Premi Nacional al Valor en 1988.

Antecedents modifica

El 5 de novembre de 2000, va iniciar una vaga de fam a favor de l'abolició de la Llei de les Forces Armades. Va acabar el dejuni el 9 d'agost de 2016, després de 16 llargs anys. Havent rebutjat menjar i aigua durant més de 500 setmanes (va ser alimentada per força per via nasal a la presó), ha estat anomenada "la vaguista de fam més llarga del món". En el Dia Internacional de la Dona de 2014, MSN Poll la va votar com la millor icona de la dona de l'Índia.[7][8]

En 2014, dos partits li van demanar que es presentés a les eleccions nacionals, però ella s'hi va negar. Després se li va negar el dret al vot perquè una persona empresonada no pot votar d'acord amb la llei.[9][10][11] El 19 d'agost de 2014, un tribunal va ordenar el seu alliberament de la custòdia, argumentant que no hi havia altres motius de la detenció. Va ser detinguda de nou el 22 d'agost de 2014 per càrrecs similars a aquells pels quals va ser absolta i va romandre a la presó preventiva durant 15 dies. Amnistia Internacional l'ha declarat presa de consciència.

El dejú i les respostes modifica

Sharmila, que tenia 28 anys al moment de la massacre de Malom, va començar a dejunar en protesta.[4] La seva principal demanda al govern indi ha estat la derogació de la Llei de les Forces Armades (Poders Especials) (AFSPA). Va començar el seu dejuni en Malom el 5 de novembre i es va comprometre a no menjar, beure, pentinar-se ni mirar-se al mirall fins que es derogués l'AFSPA.[12]

Tres dies després que comencés la seva vaga, va ser arrestada per la policia i acusada de "intent de suïcidi", que era il·legal segons el Codi Penal de l'Índia (IPC) en aquest moment, i després va ser transferida a la custòdia judicial. La seva salut es va deteriorar ràpidament i, a partir del 21 de novembre, la van obligar a realitzar una intubació nasogàstrica per mantenir-la amb vida mentre estava detinguda.

Sharmila ha estat alliberada i arrestada de nou tots els anys des que va començar la seva vaga de fam.[13]

En 2004, Sharmila s'havia convertit en una "icona de la resistència pública".[14] Després del seu alliberament processal el 2 d'octubre de 2006, Sharmila va anar a Raj Ghat, Nova Delhi, on va dir que era "per retre un homenatge floral al meu ideal, Mahatma Gandhi". La nit d'aquell dia, Sharmila es va dirigir a Jantar Mantar cap a una manifestació de protesta a la qual es van unir estudiants, activistes pels drets humans i altres ciutadans preocupats. El 6 d'octubre, la policia de Delhi va tornar a arrestar-la per intentar suïcidar-se i la van portar a l'Institut de Ciències Mèdiques de l'Índia, on va escriure cartes al Primer Ministre, al President i al Ministre de l'Interior.[4] En aquest moment, va conèixer i va guanyar el suport de la premi Nobel Shirin Ebadi, també activista de drets humans, qui va prometre defensar la causa de Sharmila davant del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides.

En 2011, va convidar l'activista anticorrupció Anna Hazare a visitar Manipur, i Hazare va enviar a dos representants a reunir-se amb ella.[15][16]

Al setembre de 2011, el Partit Comunista de l'Índia (marxista-leninista) (CPI ML) va declarar obertament el seu suport a ella i a la derogació de l'AFSPA, demanant una protesta nacional.[17]

A continuació, a l'octubre de 2011, el Congrés Trinamool de Manipur Pradesh All Índia va anunciar el seu suport a Sharmila i va demanar al cap del partit, Mamata Banerjee, que ajudés a derogar l'AFSPA. Al novembre, al final de l'onzè any del seu dejuni, Sharmila va tornar a demanar al primer ministre Manmohan Singh que derogués la llei. El 3 de novembre, 100 dones van formar una cadena humana en Ambari per mostrar el seu suport a Sharmila, mentre que altres grups de la societat civil van organitzar un dejuni de 24 hores com a mostra de solidaritat.

En 2011 es va iniciar la Campanya de Solidaritat Save Sharmila (SSSC) per ressaltar la lluita de Sharmila i al desembre de 2011, la Universitat de Pune va anunciar un programa de beques per 39 dones estudiants de Manipuri per rebre cursos de grau en honor als 39 anys d'edat d'Irom Sharmila Chanu.[18]

Només va veure a la seva mare una vegada des del començament del dejuni, ja que veure l'angoixa de la seva mare pot trencar la seva resolució. Ella va dir: "El dia que es derogui l'AFSPA, menjaré arròs de la mà de la meva mare".[19][20]

El 28 de març de 2016, va ser alliberada de la custòdia judicial perquè un tribunal local d'Imphal va rebutjar els càrrecs en contra seva.[21] Sharmila va mantenir el seu vot de no entrar a la seva casa ni reunir-se amb la seva mare fins que el govern derogui la AFSPA i continuï amb el seu dejuni en Shahid Minar, Imphal, el mateix dia del seu alliberament.[22] Novament va ser detinguda per la policia sota el mateix càrrec d'intent de suïcidi mitjançant dejuni indefinit.

Fi del dejú modifica

El 26 de juliol de 2016, Irom Sharmila, que havia estat en vaga de gana des de 2000, va anunciar que posaria fi al seu dejuni el 9 d'agost de 2016. També va anunciar que participaria en les següents eleccions estatals en Manipur.[23]

L'objectiu de la seva ràpida entrada en la política és lluitar per la destitució de l'AFSPA, ja que va afirmar "M'uniré a la política i la meva lluita continuarà".[24]

Repercussió internacional modifica

Sharmila va rebre el Premi Gwangju de Drets Humans 2007, que s'atorga a "una persona o grup destacat, actiu en la promoció i defensa de la pau, la democràcia i els drets humans".[25] Va compartir el premi amb Lenin Raghuvanshi del Comitè de Vigilància del Poble pels Drets Humans, una organització de drets humans del nord-est d'Índia.

En 2009, va rebre el primer premi Mayillama de la Fundació Mayilamma "per l'assoliment de la seva lluita no violenta en Manipur".[26]

En 2010, va guanyar un premi a la trajectòria de la Comissió Asiàtica de Drets Humans.[27] Més tard, aquell any, va guanyar el Premi de la Pau Rabindranath Tagore de l'Institut de Planificació i Gestió de l'Índia, amb un premi en efectiu de 5.100.000 rupies,[28] i el "Premi per la Pau i l'Harmonia" Sarva Gunah Sampannah del Signature Training Center.[29]

En 2013, Amnistia Internacional la va declarar presa de consciència i va dir que "està detinguda únicament per l'expressió pacífica de les seves creences".[30] La influència d'Irom Sharmila sovint es considera tan poderosa com les influències de personalitats del passat i del present.[31]

Obra posterior modifica

A l'octubre de 2016, va llançar un partit polític anomenat Peoples' Resurgence and Justice Alliance per disputar dos districtes electorals de l'Assemblea de Khurai i Khangabok . Khangabok és la circumscripció local del Primer Ministre Okram Ibobi Singh.[32][33][34][35] En les eleccions de 2017, el guanyador en Thoubal, Ibobi Singh, va rebre 18.649 i Sharmilla va rebre 90 vots,[36] el menor nombre de vots dels cinc candidats.[37]

En 2019, després de la mort de Gauri Lankesh, Sharmila va criticar el govern de la NDA, acusant-lo d'ignorar els sentiments de la gent en prendre decisions polítiques. En una entrevista amb The Economic Times, va esmentar que ja no li interessava la política perquè ja va viure la política electoral i la brutícia que implica el procés.[38]

En la cultura popular modifica

Burning Bright de Deepti Priya Mehrotra: Irom Sharmila i la lluita per la pau en Manipur detalla la vida de Sharmila i els antecedents polítics del seu dejuni.[39] IronIrom: dos viatges: On l'anormal és normal (2012, amb Minnie Vaid i Tayenjam Bijoykumar Singh)

Ojas SV, un artista de teatre de Pune, va representar una obra de teatre titulada Li Mashale ("Presa la torxa"), basada en la vida i la lluita de Irom Sharmila. És una adaptació de Meira Paibi (Dones amb torxes), un drama escrit pel dramaturg malayalam Civic Chandran. L'obra es va representar en diversos llocs de diversos estats de l'Índia.[40][41]

Vida personal modifica

El dijous 17 d'agost de 2017, Irom Sharmila Chanu es va casar amb la seva parella britànica Desmond Anthony Bellarnine Coutinho en Kodaikanal, una estació de muntanya en Tamil Nadu.[42] El diumenge 12 de maig de 2019, a l'edat de 47 anys, va donar a llum a dues filles bessones en Karnataka a Bangalore, anomenades Nix Shakhi i Autumn Tara.[43][44][45]

Referències modifica

  1. ↑ Mehrotra, Deepti Priya. «The Making of an Activist». A: Burning Bright: Irom Sharmila and the Struggle for Peace in Manipur. Penguin Books India, 2012. ISBN 9788184751536. 
  2. ↑ «Iron Lady of Manipur». Divya Bhaskar, 10-08-2016. Arxivat de l'original el 14-08-016. [Consulta: 10 agost 2016].
  3. ↑ Chatterjee. «Spot the Difference: Hazare vs. Irom Sharmila». Sinlung, 20-04-2011. Arxivat de l'original el 09-08-2011. [Consulta: 30 abril 2011].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Shoma Chaudhury. «Irom and the Iron in India’s Soul». Tehelka, 05-12-2009. Arxivat de l'original el 22-10-2012. [Consulta: 8 maig 2011].
  5. ↑ Anjuman Ara Begum. «AFSPA and Unsolved massacres in Manipur». Twocircles, 03-11-2010. Arxivat de l'original el 11-01-2011. [Consulta: 21 octubre 2012].
  6. ↑ Rahul Pathak. «Why Malom is a big reason for Manipur anger against Army Act». The Indian Express, 06-08-2004. Arxivat de l'original el 17-08-2017. [Consulta: 8 maig 2011].
  7. ↑ «Irom Sharmila is top woman icon: MSN poll». MSN, 11-03-2014. Arxivat de l'original el 16-03-2014. [Consulta: 17 abril 2014].
  8. ↑ «Irom Sharmila voted MSN poll’s Top Woman Icon in India.». Seven Sisters Project, 20-03-2014. Arxivat de l'original el 21-03-2014. [Consulta: 17 abril 2014].
  9. ↑ «Irom Sharmila not allowed to vote in Manipur». Zee News, 17-04-2014. Arxivat de l'original el 19-04-2014. [Consulta: 17 abril 2014].
  10. ↑ «Irom Sharmila Chanu's moral support to AAP». The Times of India, 14-03-2014. Arxivat de l'original el 06-04-2014. [Consulta: 17 abril 2014].
  11. ↑ «Irom Sharmila not allowed to vote in Manipur EC official says Under Section 62 (5) of the Representation of the People Act, 1951, a person confined in jail cannot vote». Business Standard. Arxivat de l'original el 19-04-2014. [Consulta: 17 abril 2014].
  12. ↑ Mehrotra, Deepti Priya. Burning bright : Irom Sharmila and the struggle for peace in Manipur. 2009. New Delhi: Penguin Books India, 2009. ISBN 9780143103691. 
  13. ↑ «Manipur Fasting Woman Re-arrested». BBC News, 09-03-2009 [Consulta: 8 maig 2011].
  14. ↑ «Torchbearers for Victims in a Violent Land». , 08-02-2011 [Consulta: 8 maig 2011].
  15. ↑ Vidya Subramaniam. «Irom Sharmila urges Anna to visit Manipur». The Hindu, 28-08-2011. Arxivat de l'original el 22-10-2012. [Consulta: 21 octubre 2012].
  16. ↑ «Highlights of Anna Hazare's interview to NDTV». NDTV, 13-09-2011. Arxivat de l'original el 22-10-2012. [Consulta: 21 octubre 2012].
  17. ↑ «CPI (ML) to show solidarity to Sharmila with nation-wide agitation». , 29-09-2011 [Consulta: 21 octubre 2012].
  18. ↑ «Scholarship for Manipuri girl students in Sharmila's honour». , 10-12-2011. Arxivat 2012-10-22 at WebCite
  19. ↑ «A Life-Affirming Fast». Economic & Political Weekly, 23-03-2013.
  20. ↑ Sarkar, S. «The Iron Lady of Manipur». Indian Journal of Gender Studies, 20, 1, 18-01-2013, pàg. 147–151. DOI: 10.1177/0971521512465965.
  21. ↑ «Irom Sharmila Released: Latest News, Photos, Videos on Irom Sharmila Released - NDTV.COM». NDTV.com. Arxivat de l'original el 20-03-2016. [Consulta: 16 març 2016].
  22. ↑ «Irom Sharmila re-arrested after resuming hunger strike over Afspa repeal». http://Hindustan Times/. Arxivat de l'original el 27-03-2016. [Consulta: 16 març 2016].
  23. ↑ «Irom Sharmila: India activist to end fast after 16 years». [Consulta: 27 juliol 2016].
  24. ↑ «Archived copy». Arxivat de l'original el 21-08-2016. [Consulta: 11 agost 2016].
  25. ↑ «Gwangju Prize for Human Rights». 18 May Memorial Foundation. Arxivat de l'original el 22-10-2012. [Consulta: 24 abril 2011].
  26. ↑ Sobhapati Samom. «Kerala activists promise support to Irom Sharmila». Assam Tribune, 01-03-2010. Arxivat de l'original el 22-10-2012. [Consulta: 22 octubre 2012].
  27. ↑ «Human rights defender awarded for lifetime achievement». Asian Human Rights Commission, 29-01-2010. Arxivat de l'original el 22-10-2012. [Consulta: 22 octubre 2012].
  28. ↑ «Irom Sharmila awarded Rabindranath Tagore peace award». dnaindia.com, 12-09-2010. Arxivat de l'original el 22-10-2012. [Consulta: 21 octubre 2012].
  29. ↑ «Sharmila Conferred Peace Award». manipuronline.com, 27-12-2010. Arxivat de l'original el 22-10-2012. [Consulta: 22 octubre 2012].
  30. ↑ «Irom Sharmila Chanu must be immediately released, Amnesty India says». , 02-10-2013 [Consulta: 8 novembre 2013].
  31. ↑ «Moving on leaving a mark». The Talking Stream. Arxivat de l'original el 08-03-2016. [Consulta: 16 març 2016].
  32. ↑ «The Assam Tribune Online». , 18-10-2016. Arxivat 2016-11-16 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-11-16. [Consulta: 19 abril 2022].
  33. ↑ «Irom Sharmila's new party: People's Resurgence Justice Alliance». , 18-10-2016.
  34. ↑ «Irom Sharmila launches People’s Resurgence Justice Alliance, to contest Manipur polls». , 18-10-2016.
  35. ↑ «Irom Sharmila Floats People's Resurgence and Justice Alliance Party in Manipur». , 18-10-2016.
  36. ↑ «Irom Sharmila secures just 90 votes, loses to Manipur CM in Thoubal». [Consulta: 13 març 2017].
  37. ↑ «Irom Sharmila suffers defeat, gets only 90 votes». Times of India, 11-03-2017. Arxivat de l'original el 17-08-2017. [Consulta: 11 març 2017].
  38. ↑ PTI. «Centre should take people's opinion into account before making decisions: Irom Sharmila». The Economic Times, 19-02-2019. Arxivat de l'original el 30-03-2019. [Consulta: 30 març 2019].
  39. ↑ Laxmi Murthy. «Reluctant heroine: 'Burning Bright' by Deepti Priya Mehrotra». Himal South Asian, desembre 2009. Arxivat de l'original el 22-10-2012. [Consulta: 21 octubre 2012].
  40. ↑ T. Saravanan. «For a noble cause». The Hindu, 11-02-2011. Arxivat de l'original el 22-10-2012. [Consulta: 21 octubre 2012].
  41. ↑ «Single act that captures a dozen wounds of Manipur». , 12-02-2011. Arxivat 2013-10-20 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-10-20. [Consulta: 28 novembre 2021].
  42. ↑ «Irom Sharmila marries in Kodaikanal, sans family and fanfare». The Hindu, 18-08-2017. [Consulta: 30 març 2019].
  43. ↑ Akhil Kadidal, DH News Service, Bengaluru. «Irom Sharmila has twins on Mother’s Day». Deccan Herald, 13-05-2019. Arxivat de l'original el 13-05-2019. [Consulta: 13 maig 2019].
  44. ↑ «On Mother’s Day, twin girls for Irom Sharmila». The Indian Express, 13-05-2019. Arxivat de l'original el 13-05-2019. [Consulta: 13 maig 2019].
  45. ↑ «Irom Sharmila delivers twin girls in Bengaluru». The Hindu, 13-05-2019. Arxivat de l'original el 13-05-2019. [Consulta: 13 maig 2019].

Enllaços externs modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Irom_Chanu_Sharmila&oldid=33108449»