Irving Segal

Irving Segal (Bronx, 13 de setembre de 1918 - Lexington, 30 d'agost de 1998) va ser un matemàtic i cosmòleg estatunidenc.

Irving Segal

Biografia
Naixement	(en) Irving Ezra Segal 13 setembre 1918 Bronx (Nova York)
Mort	30 agost 1998 (79 anys) Lexington (Massachusetts)
Sepultura	Cementiri del Mount Auburn, Story Chapel Colum-Col 4-B-1 42° 22′ 17″ N, 71° 08′ 40″ O
Dades personals
Grup ètnic	Jueus
Formació	Universitat Yale (1937–1940) Universitat de Princeton (1934–1937) Trenton Central High School (–1934)
Tesi acadèmica	Ring Properties of Certain Classes of Functions  (1940 )
Director de tesi	Einar Hille
Activitat
Camp de treball	Mecànica quàntica
Ocupació	matemàtic
Ocupador	Institut de Tecnologia de Massachusetts (1960–1989) Universitat de Chicago (1948–1960) Institut d'Estudis Avançats de Princeton, professor visitant (1945–1948) Aberdeen Proving Ground (1943–1945) Universitat de Princeton (1941–1943) Universitat Harvard (1941–1941)
Membre de	Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (1973–) American Astronomical Society Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Reial Acadèmia Danesa de Ciències i Lletres
Obra
Obres destacables C*-algebra Construcció de Gelfand-Naimark-Segal (1974) A variant of special relativity and long-distance astronomy (1976) Theoretical foundations of the chronometric cosmology
Estudiant doctoral	Lester Dubins, John Baez, Edward Nelson, Walter A. Strauss, Henry Dye, Roe Goodman, Robert Blattner, Ernest Michael, Ray Kunze, Abel Klein, Leonard Gross, Jacob Feldman, Niels Poulsen, Forrest Stinespring, David Shale, John Chadam, Joseph Marion Cook, Ernest Griffin, Brian Abrahamson, Robert Kallman, Richard Bengt Lavine, Tomas Schonbek, Stephen Paneitz, Matthew Hackman, Robert Brodsky, Jan Chaiken, Michael Weinless, Michael Lennon, Arthur Lieberman, Stephen Berman, Steven Robbins, Edmund Gregory Lee, Hans Jakobsen, Bent Ørsted, Thomas Branson, Mark Kon, Derrick Niederman, Jan Pedersen, Isadore Singer i Bertram Kostant
Localització dels arxius	Biblioteca de la Universitat de Boston
Família
Cònjuge	Osa Skotting (1955-1977) Martha Fox (1985-1998)
Pares	Aaron Segal i Fannie Weinstein
Premis (1981)  Premi Humboldt (1946, 1951, 1967)  Beca Guggenheim

Vida i obra

Tot i haver nascut al Bronx, de família jueva, Segal va créixer i va ser escolaritzat a Trenton (Nova Jersey) (uns cent quilòmetres al sud de Nova York). El 1937 es va graduar en matemàtiques a la universitat de Princeton i el 1940 va obtenir el doctorat a la universitat Yale, sota la direcció d'Einar Hille. El 1941 va ser nomenat professor de la universitat Harvard, però el mateix any, en entrar els Estats Units a la Segona Guerra Mundial, es va dedicar a fer treballs de recerca bèl·lica, primer a Princeton i, després, al camp de tir de la Marina a Aberdeen (Maryland). Acabada la guerra el 1945, va ser membre visitant de l'Institut d'Estudis Avançats de Princeton amb el suport economic d'una beca Guggeinheim. Des de 1948 fins al 1960 va ser professor de la universitat de Chicago i des de 1960 fins que es va retirar el 1989 ho va ser a l'Institut de Tecnologia de Massachusetts, tot i que va continuar ben actiu després de la seva jubilació.

Segal va publicar més de dos-cents articles científics i una desena de llibres. El seus camps de treball teòric principals van ser l'anàlisi matemàtica o la teoria de grups, però els seus treballs més destacables rauen en l'aplicació de les matemàtiques en la teoria quàntica, i en concret en la serva creença en un univers estacionari sota un grup de Lorentz. El 1972 va proposar una teoria, la cosmologia cronomètrica, alternativa a la teoria del Big Bang que va defensar al llarg de la seva vida.

També va ser l'introductor el 1947 de la C*-àlgebra com una àlgebra uniformement tancada i auto-adjunta d'operadors acotats en un espai de Hilbert. Els seus treballs sobrer la teoria quàntica el van portar a desenvolupar conceptes matemàtics notables en els camps de la teoria de la integració, de les equacions diferencials parcials i de la teoria de la representació.

Bibliografia

• Baez, John C.; Beschler, Edwin F.; Gross, Leonard; Kostant, Bertram; Nelson, Edward; Vergne, Michèle; Wightman, Arthur S. «Irving Ezra Segal (1918–1998)» (en anglès). Notices of the American Mathematical Society, Vol. 46, Num. 6, 1999, pàg. 659-668. ISSN: 0002-9920.
• Choquet-Bruhat, Yvonne. A Lady Mathematician In This Strange Universe: Memoirs (en anglès). World Scientific, 2018. ISBN 978-981-323-162-7. 
• Daigneault, Aubert; Sangalli, Arturo «Einstein’s Static Universe: An Idea Whose Time Has Come Back?» (en anglès). Notices of the American Mathematical Society, Vol. 48, Num. 1, 2001, pàg. 9-16. ISSN: 0002-9920.
• Gross, Leonard «Special Issue: In memory of Irving Segal» (en anglès). Journal of Functional Analysis, Vol. 190, Num. 1, 2002, pàg. 1-337. DOI: 10.1006/jfan.2001.3888. ISSN: 0022-1236.
• Segel, Joel. Recountings: Conversations with MIT Mathematicians (en anglès). CRC Press, 2010. ISBN 978-1-4398-6541-5. 
• Stroock, Daniel W. «Some thoughts about Segal's ergodic theorem» (en anglès). Colloquium Mathematicum, Vol. 118, Num. 1, 2010, pàg. 89-105. DOI: 10.4064/cm118-1-4. ISSN: 0010-1354.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Irving Segal

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Irving Segal» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Baez, John. «Memories of Irving Segal». University of California, Riv erside, 1999. [Consulta: 23 novembre 2022]. (anglès)
• Gross, Leonard; Segal, William. «Irving E. Segal, 1918-1998». National Academy of Sciences, 2022. [Consulta: 23 novembre 2022]. (anglès)
• Muñoz García, Amelia. «La alternativa al Big Bang de Irving Ezra Segal». Radio Sefarad. [Consulta: 23 novembre 2022]. (castellà)
• «Irving Ezra Segal». American Instuitute of Physics. [Consulta: 23 novembre 2022]. (anglès)
• «Publications of Irving Segal». MIT. [Consulta: 23 novembre 2022]. (anglès)