Ismail Kadare
Ismail Kadare (Gjirokastra, 28 de gener de 1936 - Tirana, 1 de juliol de 2024), també escrit Ismaïl Kadaré,[1] fou un escriptor albanès, el més conegut internacionalment en aquesta llengua.[2] Traduït a vora 50 llengües, va ser candidat al Premi Nobel de Literatura quinze vegades i va rebre premis prestigiosos com el Man Booker (2005), el Príncep d’Astúries (2009) i el Neustadt de Literatura (2020).[3]
.jpg)
.svg)
L'autor, traduït a gairebé 50 llengües, havia estat quinze vegades candidat al premi Nobel de literatura i havia rebut guardons com el Man Booker el 2005, el Princesa d'Astúries el 2009 i el Neustadt International Prize for Literature el 2020.
Estudià a la facultat de lletres de Tirana i a la Universitat de Moscou, d'on hagué de tornar el 1960 quan es trencaren les relacions entre l'antiga Unió Soviètica i Albània. Des del 1963, quan publicà El general de l'exèrcit mort, ha esdevingut el novel·lista més important de la literatura albanesa. Conrea una narrativa plena de metàfores, en què són sempre presents la fantasia, la història i la crítica al sistema estalinista.
Al principi dels anys noranta, quan la situació política albanesa es va degradar prèviament a la caiguda del règim comunista, s'instal·là a París fins al 1999, quan tornà a Albània per comprometre's en la causa dels albanesos de Kosovo. Fou membre de l'Académie des sciences morales et politiques i oficial de la Legió d'Honor.
El juny de 2009, fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de les Lletres "per la bellesa i el profund compromís de la seva creació literària".[4]
Obra escollida
modifica- 1963: Gjenerali i ushtrisë së vdekur ('El general de l'exèrcit mort')
- 1970: Kështjella ('La fortalesa')
- 1971: Kronikë në gur (Crònica de la ciutat de pedra; versió catalana a Muchnik, 1992, i Edicions 62, 2000)
- 1975: Nëntori i një kryeqyteti (Novembre d'una capital; versió catalana a Proa, 2000)
- 1977: Dimri i madh ('El gran hivern')
- 1978: Prilli i thyer (L'abril trencat; versió catalana al Club Editor, 1996)
- 1978: Ura me tri harqe ('El pont amb tres arcs')
- 1981: Pallati i ëndrrave (El palau dels somnis; versió catalana al Club Editor, 1991 i 2006)
- 1985: Nata me hënë ('Clar de lluna')
- 1988: Koncert në fund të dimrit ('Concert d'hivern')
- 1996: Kohë barbare: Nga Shqipëria në Kosovë ('Temps bàrbars: D'Albània a Kosovo')
- 1996: Spiritus (Spiritus: Novel·la amb caos, revelació, vestigis; versió catalana a Proa, 2001)
- 1997: Kushëriri i engjëjve ('Els cosins dels àngels')
- 1998: Tri këngë zie për Kosovën (Tres cants fúnebres per Kosovo; versió catalana a Proa, 1999)
- 2000: Lulet e ftohta të marsit (Fredes flors de març; versió catalana al Club Editor, 2007)
- 2003: Jeta, loja dhe vdekja e Lul Mazrekut ('Vida, fets i mort de Lul Mazrek')
- 2006: Identiteti evropian i shqiptarëve ('La identitat europea dels albanesos')
- 2008: Aksidenti (L'accident; versió catalana a Edicions 62, 2009)
Referències
modifica
- ↑ «Ismail Kadare». A: Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia [Consulta: 1r juliol 2024].
- ↑ «Ismail Kadare». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 23 març 2016].
- ↑ Nopca, Jordi. «Mor Ismaïl Kadaré, l'escriptor que va ser 15 vegades candidat al premi Nobel». Ara Balears, 01-07-2024. [Consulta: 2 juliol 2024].
- ↑ (castellà) Premios Príncipe de Asturias - Letras 2009 Arxivat 2010-03-23 a Wayback Machine.